Vist lo vist, i que hi ha gent que no respecta res, ni la veu del poble ni la del trellat, ens juguem el blog a que Sa Majestat Juanvi I l'Empastrador Destronat, es torna a presentar a les properes eleccions municipals, allà pel 2019.
Si es presenta, continuarem endavant. Si no, tancarem el blog.
Algú vol apostar?
De La Murtera a Navesa
Qui no vullga pols, que no vaja a l'era.
dimecres, 17 de juny del 2015
dimecres, 15 d’abril del 2015
Ni fu ni fa
No, no hem mort, per desgràcia d’algú. De totes formes ja
ho hem dit quasi tot, sempre queda alguna cosa per contar, però pot ser ara no
siga el moment.
Del Rei-Alcalde Destronat per la gràcia de les urnes no
en paga la pena parlar-ne molt més. Eixe home està acabat com a alcalde d’Ador.
Està cremat, desahuciat. El seu temps ja s’ha acabat. Ara només li queda penar
el mal que ha fet, la penitència de la Democràcia que tan mal va tractar.
En estos moments no sé si es presentarà de nou a les
eleccions o no. I la veritat és que no ens importa un pito, encara que creguem
que sí que es tornarà a presentar tot i ser un impresentable. I si ho fa, crec
que el bac encara serà molt més gran que el de les eleccions passades. La gent
ja està farta d’ell. El què no sé és com, si de veritat es presenta, hi puga
haver gent que li faça costat i forme part de la seua llista. A estos els
considerarem uns irresponsables i irreflexius. I espere que, si perden, siguen
molt més valents en la seua tasca de fer oposició i la facen de veritat, no de
mentiretes com ha sigut esta legislatura; i a demés, que a mitjan legislatura
no es queden en casa com han fet la meitat de regidors del innombrable. Encara
que, ben vist, per a què havien d’anar si, al cap i a la fi, tot he feia Ell.
Lo dit: que faça el que vullga. Com que no té vergonya,
encara que perda continuarà lluitant pel que considera que és seu, perquè ja no
sap ni pot fer altra cosa.
Ens dóna llàstima.
dimecres, 11 de desembre del 2013
ADOR-GOLF
Mirant per internet, m'he topat amb açò per casualitat:
http://grupozaragoza.com/project/ador-golf-ador/#prettyPhoto
DETALLS DEL PROJECTE
LOCALIZACIÓN: Ador(Valencia)
TIPOLOGÍA: Residencial-Terciario
SUP. SECTOR: 2.108.860 m²
SUP. TERCIARIO: 60.409 m²
SUP. EDIFICABLE: 571.150 m²
SUP. EQUIPAMIENTO: 64.345 m²
SUP. ZONAS VERDES: 322.341 m²
SUP. VIALES: 394.665 m²
SUP. GOLF: 695.950 m²
A mi m'agradaria saber si, hui, este disbarat encara és possible.
http://grupozaragoza.com/project/ador-golf-ador/#prettyPhoto
DETALLS DEL PROJECTE
LOCALIZACIÓN: Ador(Valencia)
TIPOLOGÍA: Residencial-Terciario
SUP. SECTOR: 2.108.860 m²
SUP. TERCIARIO: 60.409 m²
SUP. EDIFICABLE: 571.150 m²
SUP. EQUIPAMIENTO: 64.345 m²
SUP. ZONAS VERDES: 322.341 m²
SUP. VIALES: 394.665 m²
SUP. GOLF: 695.950 m²
A mi m'agradaria saber si, hui, este disbarat encara és possible.
diumenge, 24 de març del 2013
PER MOLTS ANYS
Tots els que ara som veïns d'Ador ens morirem de vells i aquest sofrit poble encara continuarà patint les conseqüències dels vint-i-quatre anys de mal govern i pitjors decisions preses per l'ecs rei Juanvi I l'Empastrador.
Este home ha sigut un paradigma de què li està passant a Espanya en estos temps tan negres que vivim. S'havia cregut, igual que el Papa, que era infal·lible en les seues decisions, es va aprofitat de la bambolla immobiliària per fer créixer el poble d'una forma desmesurada, va balafiar diners en obres i serveis inútils que només han servit per hipotecar el futur del poble durant molts, molts anys. I el pitjor de tot és que no reconeix els seus errors, doncs, si així fóra, no estaria encapçalant l'oposició. ¿Estarà pensant a presentar-se a les pròximes eleccions? Si és així, la vanitat, l'egoïsme i l'ànsia de poder d'este home són infinits.
Déu ens guard.
dissabte, 21 de gener del 2012
Més papistes que el Papa
Encara que este blog està dedicat a una persona en concret, no podem deixar de comentar un fet que s'ha produït al poble i que, sincerament, ens escandalitza prou. Es tracta de la concessió del Bar dels jubilats. I qui ens ha portat a escriure açò és l'imbècil analfabet que ha escrit l'últim comentari al blog de GA. Per a molts estes paraules els hauran sonat a insult, nosaltres només qualifiquem l'individu en qüestió. També ens fa gràcia eixe afegit que posen al final: "A que no ho publiques?" Nosaltres, sincerament, a qui pose això, pot estar segur que no li ho publicarem.
Segons les informacions que tenim, els dos finalistes que optaven a la concessió, Manolo i Micaela, estaven molt parells i el punt que ha desestabilitzat la balança ha sigut la major experiència d'ella (d'ací quatre anys encara en tindrà més). D'acord, però, s`havien mesurat bé les condicions econòmiques de ambdós famílies? Al nostre entendre, i tenint en compte la situació socioeconòmica del país, este punt hauria de tindre la màxima puntuació. Si així haguera sigut de segur el resultat de la concessió haguera sigut un altre.
En temps de Sa Majesta (ah, quant que els anyorem!), no hi haguera hagut discussió: ell haguera posat a qui li haguera donat la gana i s'ha acabat. Ho va fer durant vint-i-quatre anys i no va passar res; només quatre crítiques que no li feien ni cosconelles als peus, i au.
I ara? Ara resulta que els bajocots estos que estan al govern, com volen ser tan, tan, tan legals (tant que se'n passen de la ratlla i acaben siguent bovos), com resulta que un dels participants en el concurs anava en la seua llista, el que han pensat és: donem-li-ho a l'altre no siga que ens critiquen per donar-ho a un dels nostres i ens posen en el mateix sac del que feia Sa Majestat. Açò ja va passar amb el Jutje de Pau, on un de la seua llista es va quedar amb les ganes d'accedir a la plaça i li la donaren a una altra. Però este cas és més sagnant, perquè afecta greument a la butxaca d'una família necessitada.
Analitzem els casos: Manolo té a la dona en l'atur, amb dos xiquets menuts, i ell va a collir, guanya 30 euros al dia i quan s'acabe la campanya, d'ací a un parell de mesos, a casa i sense dret a l'atur. Per l'altre costat està Micaela, que si no treballa al bar estarà a casa aturada, amb dos fills també, però (ah este però) el seu home te una nòmina en una empresa; i que mira tu per on, la faena li la va buscar Sa Majestat, doncs treballa baix les ordres de l'home d'una funcionària col·locada a dit per Sa Majestat l'any passat.
A més a més Manolo és d'Ador, què collons! Això també hauria de comptar (ací vos donem "carnaça" per que ens qualifiqueu de xenòfobs).
A què tenen por estos de Gent d'Ador? Segons el que estan demostrant, cap simpatitzant de GA pot aspirar a treballar per a l'Ajuntament, simplement pel què diran. Aleshores, seguiran treballant els de sempre, és a dir, els del PP. Com se'n riurà Sa Majestat, i amb raó.
Ens sap greu dir-ho, però són tontos.
Segons les informacions que tenim, els dos finalistes que optaven a la concessió, Manolo i Micaela, estaven molt parells i el punt que ha desestabilitzat la balança ha sigut la major experiència d'ella (d'ací quatre anys encara en tindrà més). D'acord, però, s`havien mesurat bé les condicions econòmiques de ambdós famílies? Al nostre entendre, i tenint en compte la situació socioeconòmica del país, este punt hauria de tindre la màxima puntuació. Si així haguera sigut de segur el resultat de la concessió haguera sigut un altre.
En temps de Sa Majesta (ah, quant que els anyorem!), no hi haguera hagut discussió: ell haguera posat a qui li haguera donat la gana i s'ha acabat. Ho va fer durant vint-i-quatre anys i no va passar res; només quatre crítiques que no li feien ni cosconelles als peus, i au.
I ara? Ara resulta que els bajocots estos que estan al govern, com volen ser tan, tan, tan legals (tant que se'n passen de la ratlla i acaben siguent bovos), com resulta que un dels participants en el concurs anava en la seua llista, el que han pensat és: donem-li-ho a l'altre no siga que ens critiquen per donar-ho a un dels nostres i ens posen en el mateix sac del que feia Sa Majestat. Açò ja va passar amb el Jutje de Pau, on un de la seua llista es va quedar amb les ganes d'accedir a la plaça i li la donaren a una altra. Però este cas és més sagnant, perquè afecta greument a la butxaca d'una família necessitada.
Analitzem els casos: Manolo té a la dona en l'atur, amb dos xiquets menuts, i ell va a collir, guanya 30 euros al dia i quan s'acabe la campanya, d'ací a un parell de mesos, a casa i sense dret a l'atur. Per l'altre costat està Micaela, que si no treballa al bar estarà a casa aturada, amb dos fills també, però (ah este però) el seu home te una nòmina en una empresa; i que mira tu per on, la faena li la va buscar Sa Majestat, doncs treballa baix les ordres de l'home d'una funcionària col·locada a dit per Sa Majestat l'any passat.
A més a més Manolo és d'Ador, què collons! Això també hauria de comptar (ací vos donem "carnaça" per que ens qualifiqueu de xenòfobs).
A què tenen por estos de Gent d'Ador? Segons el que estan demostrant, cap simpatitzant de GA pot aspirar a treballar per a l'Ajuntament, simplement pel què diran. Aleshores, seguiran treballant els de sempre, és a dir, els del PP. Com se'n riurà Sa Majestat, i amb raó.
Ens sap greu dir-ho, però són tontos.
dimarts, 20 de desembre del 2011
RAJOY I EL REI DESTRONAT
Mariano Rajoy ja és president del govern espanyol. Ja era hora, el pobre ha hagut d'esperar huit anys, però a cada porc li arriba el seu Sanmartí, com al nostre Rei Destronat, al qui, després de vint-i-quatre anys també li ha arribat el seu. Però a quina mala hora, no?
El nostre Rei Destronat, Juanvi I l'Empastrador, des de fa molts anys, tenia la promesa de Rajoy de que, quan este fóra president d'Espanya, faria una visita a Ador. S'ho imagineu: el president del govern passejant-se pels carrers del poble agarrat del braç de Sa Majestat? Quin colp. Amb esta imatge de segur que s'haguera jubilat de Rei-alcalde d'Ador. Però mira tu per on, ara que el seu partit trau més vots que mai en la Generalitat Valenciana (que ja veus tu, no tenen ni per a pagar les residències de vells, ni els medicaments, ni la llum ni l'aigua de les escoles, ni...), i que aconseguixen el parlament espanyol per majoria absoluta, va ell i "la palma". Tindrà collons la cosa. "Xe, què t'ha passat? -li hauran dit més de cent del seu partit poc després de les eleccions- ara que ve la nostra vas i perds!" La veritat és que en eixos moments no voldria estar dins la seua pell. De segur això li haurà dolgut més que escoltar la cridada de telèfon que li va comunicar que el seu regnat s'havia acabat. I més sabent que eixos que li tocarien l'esqueneta, reconfortant-lo en la tristesa,són els que aspiren a llevar-li ara els càrrecs que té, perquè no ens oblidem, els enemics en un partit polític no estan fora, no, sinó dins, al teu costat, o millor dit, darrere i amb la corbella ben esmolada.
Ara només faltaria que Rajoy complira la seua promesa i vinguera a Ador a passejar-se pels nostres carrers, però no agarrat del braç del Rei Destronat, sinó de Joan Faus, l'alctual alcalde. Donaria tot el que tinc per veure eixa foto.
Aprofitem, ja que estem en estes dates, per felicitar-vos, a tots menys a un.
BON NADAL
El nostre Rei Destronat, Juanvi I l'Empastrador, des de fa molts anys, tenia la promesa de Rajoy de que, quan este fóra president d'Espanya, faria una visita a Ador. S'ho imagineu: el president del govern passejant-se pels carrers del poble agarrat del braç de Sa Majestat? Quin colp. Amb esta imatge de segur que s'haguera jubilat de Rei-alcalde d'Ador. Però mira tu per on, ara que el seu partit trau més vots que mai en la Generalitat Valenciana (que ja veus tu, no tenen ni per a pagar les residències de vells, ni els medicaments, ni la llum ni l'aigua de les escoles, ni...), i que aconseguixen el parlament espanyol per majoria absoluta, va ell i "la palma". Tindrà collons la cosa. "Xe, què t'ha passat? -li hauran dit més de cent del seu partit poc després de les eleccions- ara que ve la nostra vas i perds!" La veritat és que en eixos moments no voldria estar dins la seua pell. De segur això li haurà dolgut més que escoltar la cridada de telèfon que li va comunicar que el seu regnat s'havia acabat. I més sabent que eixos que li tocarien l'esqueneta, reconfortant-lo en la tristesa,són els que aspiren a llevar-li ara els càrrecs que té, perquè no ens oblidem, els enemics en un partit polític no estan fora, no, sinó dins, al teu costat, o millor dit, darrere i amb la corbella ben esmolada.
Ara només faltaria que Rajoy complira la seua promesa i vinguera a Ador a passejar-se pels nostres carrers, però no agarrat del braç del Rei Destronat, sinó de Joan Faus, l'alctual alcalde. Donaria tot el que tinc per veure eixa foto.
Aprofitem, ja que estem en estes dates, per felicitar-vos, a tots menys a un.
BON NADAL
diumenge, 6 de novembre del 2011
¡QUANT DE MAL HA FET EL REI DESTRONAT!
He estat seguint amb estupefacció l'intens..., com diria jo, ¿debat? (ojalà haguera sigut un debat, doncs no és més que una successió d'insults i reprotxes d'uns cap als altres i dels altres cap als uns) produït a la blogosfera adorenca. I el que m'ha provocat és vergonya. Jo estime molt este poble, però de vegades m'agarren ganes de no tornar més. ¡Quant de mal ha fet el Rei Destronat Juanvi I l'Empastrador! Amb la política que ha seguit durant el període en el qual ha governat, ho ha fet tant mal, ha emparat tant a uns i ha despreciat tant a altres, que la ferida oberta entre ells serà difícil de cicatritzar, i més encara si s'empenya a tornar. Si de veritat vol al seu poble, el que ha de fer, el més prompte possible, és eixir de l'ajuntament i deixar que altres persones prenguen la iniciativa. No pot pretendre eternitzar-se en el poder, professionalitzar la funció d'alcalde i jubilar-se com un funcionari.
El que més em crida l'atenció és el protagonisme que estan prenent els simpatitzants del PP. Abans de les eleccions a penes se'ls llegia. Ara, tots a una, igual que fan els caragols quan plou, han eixit dels forats on s'amagaven i s'han posat, histèrics, a atacar "a degüello" als de GA, no només al sr. alcalde, del que no es diu quasi res (bon senyal), sinó dels seus regidors, i fins i tot, es claven amb gent de la seua llista. A la inversa açò ocorria molt excepcionalment. Abans, el 99% dels atacs anaven contra el Rei Destronat. Hui se'ls emporta, quasi tots, Tere Reig (bon senyal), perquè és la que dóna la cara en els plenaris, dient sempre, sense que li tremole la veu, el que menys li agrada escoltar al Rei Destronat, tant acostumat, sempre, a que li ballen l'aigua i li diguen lo guapo i lo sabut que és.
Però esta batalla incruenta no es limita només a l'espai virtual, per desgràcia; i això és el que més em dol: que es trasllade al carrer. L'altre dia, em dia una que no aniria mai a comprar a casa d'algú per haver-se presentat en una llista a les eleccions passades. Però, ¿açò què és? ¿De què anem? ¿Què té que veure una cosa amb l'altra? ¿Ens estem tornant bojos o què? ¿Per què no es prenem la política com un entreteniment, un espai on poder exposar idees, plantejar problemes i buscar solucions? ¿Per què no es ho prenem com un partit de futbol entre el València i el Reial Madrid? ¡Quant de mal ha fet el Rei Destronat! Abans d'acabar m'agradaria comentar un poc el que va dir el Rei Destronat en el plenari de l'altre dia. No sé què tindria previst GA que podria dir el seu opositor, però per les cares que feien, n'estic segura que no s'ho havien ni tan sols plantejat. El Rei Destronat, fent gala de les seues influències a València, va preparar el seu discurs assessorat per la gent del PP valencià. El plantejament és molt senzill: en un plenari on van a trauret tots els teus defectes, el que s'ha de fer és contraatacar amb una exposició clara i contundent de les teues virtuts. Per això ens amollà, sense vindre a compte, això és el de menys, la perorata des d'els seus inicis fins hui, i amb molt bon criteri (màxima del debat polític) pegant un colp baix, clavant-se, si es té ocasió, amb el teu adversari, encara que siga mentida o que siga legal el que haja fet, lo important és l'efecte, la impressió, el desviar l'atenció del que s'està diguent. Açò és del Manual Polític. Ara bé, açò també pot dur conseqüencies, doncs ara, qui té la paella pel mànec no és el Rei Destronat, sinó els altres; aleshores, si jo fóra d'ells, li miraria amb lupa tots i cadascún dels rebuts, factures, etc. i li reballaria a la cara totes les irregularitats que trobara, per menudes que foren, totes. Açò també es diu a un capítol del llibre de la política.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)