VISITA TURÍSTICA PEL POBLE

Com comentàvem l'altre dia, anem a fer un recorregut pel ric patrimoni històric-artístic-monumental-natural del poble. Per fer això, tenim amb nosaltres a Sa Majestat, que molt gustós s'ha dignat acompanyar-nos, aprofitant la visita de tres autobusos carregats d'anglesos que venen directament des de Londres, via València, a conéixer-nos, doncs gràcies a Sa Majestat, a qui li agrada passar-ser per FITUR, ha aconseguit que el nostre poble entre en els grans recorreguts turístics europeus dissenyats pels grans "turoperadors".
L'itinerari que seguim és el següent: després de rebre'ls davant de l'antic cine Miami, o del cine Moderno on encara es pot contemplar alguna cosa de la façana, pugem pel carrer Constitució on en la casa del metge hi ha un antic símbol franquista clavat dalt de la porta, indicant-nos l'origen de la construcció; seguidament arribarem a la Plaça on els ensenya l'església; tot seguit ens enfilem pel carrer Cervantes a veure les antigues escoles construïdes també en temps de la dictadura, un clàssic edifici de l'època que hui, després de rehabilitar-lo, s'està utilitzant com a edifici multiús; abans d'arribar a l'escola hem vist un dipòsit antic d'aigua, de forma circular i amb uns contraforts de pedra de carreus per aguantar la pressió de l'aigua, hui este lloc està sent utilitzat per a fer exposicions; passant darrere del dipòsit, els mostra el magnífic garrofer catalogat com a arbre monumental, orgull del poble i atracció original i immillorable per a la xicalla; després passejant pugem a l'ermita i des del Balcó de la Safor, que tant li agrada a Sa Majestat, els mostra la frondositat, l'opulència i la verdor inimitable dels nostres bancals de tarongers, regats per degoteig gràcies a les aigües del Serpis, i a ell, clar, que vingudes a través d'una gran séquia rega tota la nostra horta, des de les devallades del poble, fins el mateix riu d'Alcoi, tots els bancals estan en perfecte ordre de revista, no hi ha cap mal portat o abandonat, tot el contrari; després, en baixar, els mostra la font de la Plaça de l'Església: una estàtua que representa a un llaurador pescant, feta en fang, un poc trencada, però ell promet que prompte estarà rehabilitada, i sense massa valor artístic, però tot un símbol en la població; seguint avant, els ensenya el Carreró de la presó i el Barri, fins arribar a la Plaça Major, allí els exhibix la font de pedra de carreus i el museuet d'etnologia; com Ador és un poble amb un gran valor ecològic, ens proposa passejar cap al Collao per a gaudir d'un paisatge meravellós, ple de verdor i aire pur, tranquil i sense sorolls de camions i màquines excavadores; tornant al poble, pugem pel carrer de la Canal fins arribar de nou a la plaça i allí, al costat de l'Ajuntament els ensenya un altre edifici emblemàtic del poble, perfectament rehabilitat i reacondicionat: l'antic Llavador, on les dones, quan el poble encara no disposava d'aigua correnta, i després també, portaven la bugada i, entre rialles i xafardejos, llavaven la roba. Com fa calor i estem assedegats, ens proposa anar al Xamberí on poder gaudir d'una aigua fresca i sana i observar un antiquíssim arc que servia d'aqüeducte per dur l'aigua a Palma. Una vegada allí fem una visita a un altre paratge verge i frondós, ple de verdor i aire pur: pugem al Terrer i, travessant per un camí del terme de Palma, passem a veure les runes d'una antiga Planta de Transformació de Residus Sòlids: són unes instal.lacions rovellades, que cauen a trossos, plenes de brutícia i en uns terrenys contaminats per déu sap quantes substàncies tòxiques, que han solucionat soterrant-los i deixant uns tubs que traguen a l'atmosfera els gasos que encara es produeixen baix i plantant quatre baladreres per a dissimular. Però ben explicat, els anglesos es queden la mar de contents.
Ara millor deixar-los descansar, que els pobres anglesos, estan massa cansats de veure tant de patrimoni com tenim, i de segur que ja han esgotat tots els carrets de fotos i saturat les memòries de les seues càmeres digitals.