JUSTIFICAR LO INJUSTIFICABLE

Ens agradaria respondre a eixe comentarista que ens diu que som uns pedants perquè diguem que Sa Majestat sembla ser semianalfabet per la quantitat de faltes d'ortografia, pel nul respecte per la sintaxi i per la pèssima manera que té d'expressar-se, que no hi ha Crist que l'entenga.
Quan algú justifica lo injustificable, corre el perill de fer el ridícul més gran del món, i això és, al nostre entendre, i al d'algú més que li ha contestat molt bé, el que ha fet aquest comentarista volent justificar el que Sa Majestat siga semianalfabet. Fa trenta-cinc o quaranta anys els alcaldes eren homes del poble, la majoria llauradors, que quan acabaven les tasques del camp es passaven per l'Ajuntament i li preguntaven al secretari o a Fernando l'auxiliar si hi havia alguna novetat, o si hi havia alguna cosa que signar, i a casa. Però hui les coses són molt diferents, tant, que no tenen res a veure amb aquelles. Hui la vida s'ha burocratitzat fins extrems abominables, les feines s'han tecnificat, i les relacions, tant interpersonals com institucionals i empresarials, estan a l'ordre del dia. Per poder fer front a tot això amb èxit, es necessita alguna cosa més que tindre un somriure perpetu, saber tocar esquenetes i estirar jaquetes segons convinga; i tindre molt present que estem en una democràcia on tots som iguals i deguem ser tractats per igual. Per desgràcia açò a este poble no passa.
Ves a Beniarjó, o a Almoines, per exemple, i parla amb la gent: en trobaràs que no estaran d'accord amb moltes decisions preses pels seus alcaldes respectius, però pocs, ben pocs et parlaran com parlen ací de Sa Majestat.
I es que dóna molta malícia, dir que eres d'Ador a algun foraster i que et diga: "d'Ador? Ahí sí que esteu aviats."