"CALANDARI"

"La grandeza de un hombre no se mide por los triunfos obtenidos, sino por los fracasos superados"

"La grandeza de un hombre no se mide por lo que en su ambición sabe ganar, sino por lo que con humildad sabe dar. Y esa grandeza se vuelve una virtud si ese hombre, a sus semejantes sabe servir."

"Cuando el hombre se mira mucho a sí mismo, llega a no saber cual es su cara y cual es su careta". Pío Baroja

"El hombre crece cuando se arrodilla." A. Manzoni

"La grandeza de un hombre no se mide por el terreno que ocupan sus pies, sino por el horizonte que descubren sus ojos." José Martí

"La grandesa d'un governant es mesura per la seua humilitat envers els seus governats". Jo

Com haureu adivinat, si coneixeu de què va este blog, estes frases es poden aplicar perfectament a Sa Majestat Juanvi I l'Empastrador per definir una miqueta millor com és. I més després de veure el "calandari" que ens ha donat estos dies. Que este home no té vergonya ni la coneix ja ho hem dit mil vegades ací, així que ens ho estalviarem. Aleshores, el que volem destacar hui és la manca d'humilitat d'este individu. Com una persona que representa un poble pot, amb els diners de tots, fer un pamflet com el que ha fet? Com gosa posar una fotografia en la que ix ell en primer plànol? Després es queixa de què el critiquen. Però tio collons, si ho poses tot "a huevo". Una de les especialitats de Sa Majestat és precisament eixa: fer les coses rematadament mal per que els opositors el critique i així anar ell sempre de víctima, sempre plorant, sempre està plorant el pobre. No sé si el coneixereu amb profunditat, però fixeu-vos com, quan parla de política sempre, SEMPRE, es queixa dels demés, com si fóra un nacionalista extremat, igual, sempre plorant per l'opressió dels colinialistes.
Ara que estem, anem a fer una volteta pel "calandari" que hem comprat sense demanar-lo:
En la portada hi han coses que no entenem: què fa ahí el Gran Prix, i el carrer asfaltat de l'Ermita (pagat amb diners del Plan Zapatero, és a dir, amb els diners que estaven destinats a que els parats pogueren fer quatre jornals, jornals que va fer l'empresa contratista, ara, a les eleccions, els parats aneu i li voteu), i la reparació de la plaça on es van arrancar els blocs de granit de Galícia (de Galícia, de Salceda de Caselas, quina coincidència), i l'antena aero-espacial, i la coberta de la piscina, i les fotografies de la gent afín al PP local (d'entre elles, si mireu bé, hi ha alguna que apareixerà en la seua llista a les properes eleccions, però d'això ja en parlarem més avant, que ja sabem alguna coseta)?
Passem fulla: el campanar que ha restaurat ELL; de nou la piscina dels collonets (que ja veurem qui la manté); i el megapoliesportiu (que tornarà a reinaugurar abans de les eleccions, es jugueu una cassalla?); aaahhhhhh! i els moros i cristians: i ELL en primer plànol, brrrrrr, quin fàstic!, ho sentim per juliol i agost, però tindre penjada eixa fotografia a casa durant dos mesos, ens llançaria a perdre l'estiu; i la mare de Déu (una altra vegada els mateixos, en tanta gent que la va portar!); i una fotografia del poble de farà uns trenta anyspoca dalt o baix (perfecta, meravellosa; enhorabona Vicent, per eixa fotografia), aleshores Ador sí era un poble bonic i tranquil, equilibrat i com dirien els cursis de hui: sostenible; però passem el full i: ¡¡¡HORROR!!! Ací tenim l'obra de Sa Majestat Juanvi I l'Empastrador, quina llàstima de poble!, quina merda més gran!, i que conste que no estem en contra del progrés ni de que el poble dega créixer, al contrari, però d'una forma, com dirien el cursis, sostenible, poc a poc, atenent les necessitats dels veïns, i no a la babalà com ha fet el pròcer, emmurallant el poble amb una caterva de vivendes que han destrossat la imatge d'Ador convertint-lo en un poble més del muntó, i no en un poble singular com erem abans; i el pitjor de tot és que açò no té volta enrere.
Si es fixeu bé en les dos fotografies, veureu el deteriorament de l'horta, preparada per construir la muralla est, i així encaixonar-nos més del que ja estem (esta fotografia, Vicent, aquell diumenge de matí de fa tres o quatre mesos quan pujares a la Plana a fer-la, deuries d'haver-la fet de damunt de la Cova per tindre el mateix punt i la mateixa perspectiva que la foto anterior, i així haguérem tingut més elements de comparació).
Què orgullós estarà Sa Majestat de veure la seua obra reflectida en totes les cases del poble... en totes? No, al menys a la meua no, que com que tinc foc, necessite paper per encendre'l.

(Darrera aportació: Mal "calandari" està fet)

LLISTA O LLISTES?

Pareix ser que les coses no pinten massa bé per a Gent d'Ador. Alguna cosa estranya està passant al seu sí. Segons ens assabentem, darrerament no es reunix el grup, i quan ho han fet, no acudixen la meitat dels integrants de la formació, sobre tot alguns del "pesos pesants", el que ens du a pensar que les coses no van massa bé. Seria una llàstima que, després de quatre anys de fer una bona oposició (els ha faltat un poc més de contundència per haver fet una oposició excel·lent), ho tiraren ara tot a rodar. Però la política és així, i mantindre pactes d'esta envergadura durant molt de temps és complicat. Es necessita molta disciplina, ma esquerra i voluntat.
Segons les informacions que tenim, el Bloc no les té totes. El que sí pareix clar és que Joanfra (quan de mal ha fet este home!, en tan vàlid que és), no tornarà a la llista. Però el partit, des de Gandia, té intencions de fer una llista, el que passa és que no troba qui la vullga encapçalar. El PSOE, en canvi, sí que sembla que està per mantindre la coalició, però per això necessita que el Bloc també estiga integrat, sinó, possiblement també farien una llista a banda.
I els independents? Són una incògnita. El que sembla que està clar és qui serà el cap de llista. I pel que tenim entés, tenen un parell de sorpreses; ja veurem si és així. La pregunta que ens fem és: què faran els independents de GA si el PSOE i el Bloc presenten llistes separades? Continuaran endavant ells a soles?
Sa Majestat, després de dir en més d'una ocasió que GA no duraria una rosada, ja està que no dorm, expectant per saber què faran els dimonis estos de GA. Són un cigró que té a la sabata i que el porta pel carrer de l'amargura. Seria una llàstima que ara, de forma inconscient, tiraren per terra tot el que han fet al llarg de quatre anys. Esperem que triomfe el trellat i continuen endavant tots junts.

FALTES D'ORTOGRAFIA

Paraules expressades pel ministre d’Educació, el sr. Ángel Gabilondo:

“No hay derecho a cometer faltas de ortografía porque no cometerlas es la mejor expresión del derecho y de la justicia"

"El lenguaje no es sólo un vehículo de comunicación, también lo es de expresión y de aprender a comportarse con justicia y con algún derecho"

Cuidar las palabras "es una forma de hacer una sociedad más justa y produce más justicia en el mundo"

"Se ha querido transmitir la percepción de que el cuidado de las palabras también es el cuidado de la sociedad"

"A escribir se aprende leyendo, viendo las palabras una y otra vez, escuchando, conversando y atendiendo".

"Lo que sí está claro es que la mayor falta de ortografía es no tener en consideración la ortografía, eso sí es una falta muy seria."

Un parell de respostes de Sa Majestat, Juanvi I l’Empastrador, a Gent d’Ador (copiades del seu blog):

Referente a la septima pregunta le comunico:

La residencia no es que tiene alcantarillado, tiene dos tuberias una para alcantarillado y otra para pluviales, reunido con el director de la residencia le comente dicha preocupación a lo que comento que lo averiguaria y en caso de estar mal conectado se haria bien, seguramente seria que hubo en su dia un problema de hundimiento, se arregló y no se conectó bien, por lo tanto se va a solucionar lo más rapidamente posible.

En estos momentos la urbanización Monte Corona se está tratando el agua residual perfectamente por parte de Egevasa y de las depuradoras existentes, serà Egevasa el que si existe algun problema lo comunicarà al ayuntamiento.

El poligono industrial tiene su propia depuradora.

El alcantarillado del pai ovo claro que está conectado a la red general que pasa por dicho pai , no querran ustedes que lo conectemos al de monte Corona o al del poligono industrial.

en cuanto al centro juvenil le comunico que en cuanto este terminado de ponerlo todo en su sitio no le quepa ninguna duda que se abrirá de immediato.

Les paraules subratllades són faltes d’ortografia, majorment accents i majúscules. De les faltes sintàctiques i gramaticals, millor no parlar-ne.

FILL PREDILECTE

Enllaçant amb l’entrada anterior, i parlant de bans, este migdia he escoltat el que han fet hui. Primer han començat informant de que qui vullga vacunar-se..., bé. Després han anunciat que qui vullga flors per a Tot Sants..., açò, Óscar, al final, que és un anunci privat. I per acabar, que el dissabte faran una cavalcada de Halloween; personalment pensem que açò sobra, que americanades ja en tenim prou, però si la xicalla ho demana i les papallones de Sa Majestat tenen voluntat (per què sempre són les mateixes i no deixen entrar a més gent?), doncs que ho facen i que es divertixquen.

I ja està? Doncs sí. Demà hi ha Ple Ordinari i no s’anuncia pels altaveus? Doncs clar, com sempre. I això que la temàtica del ple pot interessar a molts dels seus votants, doncs la majoria van a missa i tot això. Però ell, erre que erre, a la seua: ell és Sa Majestat, Juanvi I l’Empastrador, i fa el que li dóna la gana. Aleshores nosaltres pensem: a veure si per compte de voler fer Fill Predilecte al Fraret, vol declarar-se ell, Fill Predilecte (per falta de ganes no serà, té l’ego tan gran que es mereix açò i més). Si no és així, ací encetem una enquesta per veure si la gent està d’acord en declarar a Sa Majestat, Juanvi I l’Empastrador, Fill Predilecte de Sa Casa, el poble d’Ador, on fa i desfà per on li rota sense demanar explicacions a ningú. A la dreta obrim una enquesta per que voteu si esteu d’acord.

I com sempre, el plenari serà a les 11.30 del matí, quan la gent no hi pot acudir, què vol amagar? I tot açò passa, no perquè ell ho vullga així, que també, sinó perquè els seus votants i els que el recolzen per darrere, li ho permeten. Des de fora està clar que no hi ha res a fer, no amb esta oposició, que encara que fan el que poden, denunciant-ho tots els plenaris, no és suficient i pensem que podrien fer més; no, això només es pot arreglar des de dins, des del PP d’Ador o dels seus votants. Són ells els que li han de dir: ja està bé Juanvi, o canvies o te’n vas a fer la mà. Però per desgràcia (l’experiència, després de 23 anys, ens diu que no), pareix que tot ho troben bé i que tot funciona de putamare. Doncs si ho volen així, que sàpiguen que ells també seran responsables, el dia que ixca tot el que ahí deu hi haure, i que estiguen segurs que algun dia eixirà, de tots els desgavells fets durant estos llargs anys.

ES FA SABER...

Fa una estona, he passat per davant de la Casa dels joves i m'ha cridat l'atenció que estiguera oberta, doncs les llums de la sala de dalt estaven enceses. Jo sé que allí van les xiquetes a assajar els balls, però el que hui hi havia no eren les xiquetes que normalment van a ballar. Dissimuladament he preguntat i m'han informat que el que passa és que s'està celebrant un aniversari.
Ací teníem entés que eixe local encara estava tancat, a l'espera, clar està, de que s'aproximen més les eleccions municipals, i així, Sa Majestat, poder-lo reinaugurar i intentar arrimar-se els vots dels més joves. Però ja veiem que no.
Aleshores:

"Es fa saber a tot el poble, que tots els que desitgen celebrar un aniversari, ho podran fer a la Casa dels Joves sense pagar res. Per a fer-ho, hauran de demanar permís a l'Ajuntament. Això sí, el menjar i la beguda va a càrrec del sol·licitant."

P.d. Si jo anara a demanar el local, me'l cedirien?

ADOR = XINA

Anit, en les notícies de La Primera, estaven informant de que a la Xina, després de donar-li el premi Nobel de la Pau a Lui Xiaobo, se n'ha armat una de grossa. Com sabeu, este dissident està tancat en la presó, o millor dit, en un camp de reeducació, per demanar una cosa tan normal a Europa com és la democràcia, la llibertat d'expressió i la finalització del partit únic. En saber-se la notícia, les autoritats xineses prengueren mesures diplomàtiques contra Noruega, han arrestat al seu domicili a la dona del dissident i han silenciat la informació al poble. De fet, la periodista que feia el reportatge, li va preguntat a un vianant si sabia que el premi Nobel de la Pau li l'havien donat a un xinés. L'home, estranyat, primer va dir que no coneixia la notícia i, després de reflexionar un segon, va afegir: això és impossible. No s'ho creia!
No sabeu quantes similituds vaig trobar entre el que està passant a la Xina i el que passa ací al poble.

LLIBRE I FESTES

Abans d'obrir el llibre de festes, perdó, de “la revista institucional” d'enguany, les fulles ja desprenien un tuf a flors de cementeri, a ciri, a plomes de gavina blava i, fins i tot, a peus de Franco. Això feia presagiar unes festes molt dolentes, les pitjors que he conegut en la meua vida, i això que n'he conegut unes quantes.
En obrir la portada, ens rep la fotografia de Sa Majestat, Juanvi I l'Empastrador, segut al seu tron escrivint les mateixes paraules de sempre (al menys li haguera pogut llevar la tapadora la bolígraf). Enguany ens diu que “nostres festes (...) ens donen l'oportunitat d'exhibir a més de la bellesa del nostre patrimoni material i immaterial (no sé quin, si se l'ha carregat tot), l'encant del nostre patrimoni natural”, concentrat sobre tot al Collao i a l'Horta, que dóna pena de veure tota abandonada gràcies a ell i a la seua colla de constructors oportunistes.
La regidora de cultura, que com està un graó per baix de Sa Majestat no es mereix una foto, ens diu que, per culpa de la crisi, no han posat publicitat per no carregar amb una despesa més a les tres o quatre empresetes del poble. Bé, però mirant les pàgines de la “revista institucional”, contem cinc espais publicitaris, a tota pàgina! Suposem que estes empreses són les que contracten amb l'Ajuntament. Si no es paguen elles la publicitat, els que confeccionen el llibre estan incorrent en alguna cosa, com a mínim, il·legal, doncs els la paguem nosaltres amb els nostres insuportables impostos; si se la paguen ells, la senyora regidora ens està dient una mentida. De totes estes empreses, a qui no ubiquem és a Coesmi, no serà que ha contractat amb l'Ajuntament per a construir el local dels jubilats (no ho feia Casimiro el Panader), o la casa de la cultura, o el nou dipòsit? Ja vorem. A qui tirem a faltar és a Avilés. Què passa, que no es fa el PAI del Pinaret? Què passarà amb l'escola nova?
No sé el que costarà cada exemplar de la “revista institucional de festes”, però de segur que no és molt barata. Aleshores, quants més fulls tinga, més cara serà. Per tant, creguem que li'n sobren uns quants. Per exemple: de fotografies de l'escoleta hi ha quatre pàgines, no en són massa? I de poesies, quatre més. Em sembla bé que si algú té afició a escriure que ho faça, però a una publicació d'estes característiques se li deuria d'exigir un poc més de qualitat. De la temàtica, ni parlar-ne. Com tire de menys els llibres de festes d'abans! Tot açò el que demostra és una falta d'imaginació brutal que els obliga a posar palla per omplir un pamflet lamentable, propagandístic i prescindible, preludi de lo que serien les festes.
De pedra em vaig quedar en llegir el comentari que fa el senyor Tomás en la seua “contracrónica (contracrònica de quina crònica?) festiva”. En ella ens acusa, creguem que no a nosaltres sols, els altres ja s'apanyaran si volen, si saben, i si tenen collons, de desacreditar a tots aquells que treballen per les festes, incloent-se ell. Corrent, vaig obrir l'ordinador i vaig buscar a l'arxiu del blog algun escrit que desacreditara al contracronista. En 2009 no apareix cap ressenya; és en 2008, quan diguem que ens agradaria que els seus escrits aparegueren a la “revista institucional de festes” en valencià, res més. És això un insult? Més avant ens explica el per què d'eixe comentari quan diu que ell no ha llegit res, que li ho han contat, perquè afortunadament “aún funciona la emisora local”. Fies vosté de l'emissora local, senyor Tomás, no ha dut problemes ni res per la gràcia de Déu eixa emissora local. Però hui en dia encara hi ha algú que faça cas dels xafardejos que es diuen a “l'emissora local”? Aleshores, li recomanen al senyor Tomás que s'informe millor, de la font si es possible, per a dir eixes coses, perquè, encara que no sabem què li han dit, sí que sabem qui li ho ha dit, i ens imaginem, sense cap dubte, què li ha dit, veritat Majestat? El que no sabíem és que ara també fóra locutor de ràdio, encara que amb eixa verborrea, eixa loquacitat i eixa vocació de venedor de gallines, no ens estranya la seua capacitat de radiar l'actualitat del poble, el mal és que només veu una part. A més a més, se li nota en el seu escrit una defensa quasi cavalleresca de Sa Majestat. Tinga en compte que a Ador hi ha un partit que representa a la meitat del poble, i que ni tan sols se'ls ha convidat, crec, a felicitar els veïns en les seues festes, com sí ho fan els jubilats, el retor, la banda... Però a qui li pique que es rasque.
I ja que estem clavats amb el senyor Tomás, amb tots els respectes, ens agradaria saber quin sentit té escriure una “contracrónica festiva” un any després d'haver passat les festes referenciades. És totalment anacrònic. No seria molt més efectiu si eixa “contracrónica festiva” es publicara o es fera arribar al poble només uns mesos després de les festes, quan la memòria encara està fresca? No portaria a millors reflexions i conclusions, i per tant, a prendre les mesures corresponents més prompte? Des de la nostra modesta opinió creguem que sí.
I de les festes, què?
Ah, que enguany han fet festes?

RELIGIÓ I POLÍTICA

Anit, una amable i simpàtica xicona va portar a casa una estampa de la Mare de Déu dels Desemparats. En eixa estampa s'anuncia l'arribada de la imatge a Palma i a Ador i l'horari dels actes que es celebraran.
Esperem i desitgem que Sa Majestat, i no seria la primera vegada, no manipule esta visita i la porte al seu terreny, el polític, per a traure-li un rendiment electoral propi.
Durant quaranta anys, els de la dictadura de Franco, anaren de la mà la religió i la política, i al nostre parer, això li va fer més mal del que pareix a la religió que no a la política. En arribar la democràcia, molta gent, farta d'imposicions religioses, va optar per pegar a fugir de l'esglesia a esclatacor, fugida que no té parada, només s'ha de veure els temples com estan, fins i tot, en les celebracions més solemnes.
Però este poble pareix que vaja al revés del món, i encara que l'església ha perdut molta "clientela", es manté viu eixe vincle establit després de la guerra civil, religió-política. Vivim en un poble tradicionalista, conservador, religiós, i això comporta, si més no, votar al Partit Popular, màxim exponent d'eixes idees, i ací a València, qui ho anava a dir, principal partit valencianista. De res serveixen les acusacions de corrupció dels seus màxims dirigents. Amb una política de llavat de cervell, gràcies al omnipotent Canal 9, i de presència en tots els esdeveniments de la societat valenciana, inclosos els religiosos, Camps es capaç d'inaugurar quatre o cinc obres en un matí, han aconseguit ja no mantenir-se com estan, sinó, incompressiblement, augmentar el seu avantatge sobre l'oposició.
Esperem i desitgem (encara que sabem que serà impossible) que Sa Majestat sàpia estar a l'altura de l'esdeveniment, és a dir, mesclat entre la gent, quan més arrere millor, i si és possible, que no hi acudisca. En un acte d'esta índole, no representa ningú, no es pot presentar com a representant del poble, ni tan sols dels veïns catòlics. A la pobra Mare de Déu se li rebolicarien els budells de veure-se'l, amb tot el que ha fet este home, pul·lulant per davant d'ella.

CUANDO LAS BARBAS DE TU VECINO VEAS PELAR...

A GASTAR!

Hi han coses que no entenem ni entendrem mai. A València, la Rita Barberà (Barbaritats com diria un col·lega), proposa apagar la meitat de la il·luminació pública de la ciutat per estalviar llum i euros; també proposa retallar sous i tancar l'oferta d'empleament públic, és a dir, no fer més funcionaris. Ací, Sa Majestat, que és molt més que Rita (vas a comparar!), fa tot el contrari: posa fanals fins i tot en caminals per que els conills i mussols s'hi vegen per la nit; no tenim notícies que s'haja baixat el sou; i el més greu, en els primers vint anys de manament absolut, no va fer cap funcionari, i en els tres últims d'aquesta darrera legislatura, ja n'ha fet tres, i l'espectativa és que faça també a Oscar (i si no, al temps). És a dir, este home va al revés del món, o millor dit, s'ha creat un món de fantasia, igual que Zapatero, però molt més fantàstic e irreal, fruit dels seus aires de grandesa, que portaran al poble a la bancarrota. És patètic llegir els pressupostos per a enguany. I vinga piscines cobertes i poliesportius i... hala, A gastar!

Per cert, tan malament estem que no hi han diners per a canviar una trapa trencada del clavegueram ? De front del parc hi ha una que ja farà més d'un mes que té damunt un con per que no la xafen els cotxes. O és que vol fer una redona ahí?

QUÈ ÉS EL TERRER?

L'altre dia, quan venia de Gandia, em vaig posar darrere d'un camió que acabava d'eixir de les obres que estan fent al Passeig de les Germanies, i que en concret portava enderrocs. Em vaig quedar sorpresa quan, en arribar al poble, el camió va prendre la direcció del terrer. En el trajecte des de Gandia, ens creuarem amb més camions de la mateixa empresa, CADESA crec que es deia, fins i tot en trobàrem per Palma, i en l'entrada al carrer del terrer va haver de deixar eixir a un camió molt més gran que portava pedres grandíssimes. Jo en eixe moment em vaig preguntar: ací què és el que està passant, s'estan emportant la terra i les pedres bones i estan portant enderrocs? El terrer és una cantera o un abocador de fem? A banda d'enderrocs, què més s'està abocant allà dalt? En què es beneficia el poble? Estos camions que aboquen fem paguen algun canon, o taxa o el que siga a l'ajuntament? Hi ha algun control mediambiental? S'hauran vessat productes contaminants? Prop de la pujada del castell hi havia un xicotet llac que es va formar quan van buidar la terra bona per al rajolar; ara eixe llac no existix perquè l'han reomplit de fem, enderrocs, terra i ves tu a saber què més; això s'ha controlat? Van a tombar el Piló Poquet? Haveu vist el que estan fent a la cara oest d'esta muntanya? Pugeu i veureu, l'escarbat és impressionant. No saben que si fan desaparéixer eixa muntanya canviarà radicalment el microclima d'Ador? Què està fent Sa Majestat al respecte? La cantera és legal o il·legal, algú m'ho pot dir? Algú pot contestar estes preguntes?

SOLUCIONAT EL DESFICACI DE LA PISCINA

Pareix ser que es confirma la notícia. Després de veure's durant tota la setmana cues infinites en la porta d'entrada a la piscina coberta, on els temps d'espera per poder-se banyar encara que fóra la úngla del dit gros del peu esquerre amb l'aigua calenteta, arriba a les tres hores i mitja; de comprovar el perfecte funcionament dels eixugadors de cabells; de que en els amples, còmodes i acollidors vestidors, la gent ix amb la roba i les sabates seques al carrer; de que no falla mai l'electricitat; i de que en general tot funciona com un rellotge; podem dir que les cues que divendres passat es formaren a les portes de l'Ajuntament d'Ador, que fins i tot arribaven fins la farmàcia, per homes amb trages de 1000 euros, amb corbates de 100 euros, sabates embetumades i un maletí a la mà, eren alts directius d'empreses que venien a oferir els seus serveis per fer-se amb la codiciada contrata de l'explotació de la piscina coberta. Esperem que Déu il·lumine l'enteniment de Sa Majestat Juanvi I l'Empastrador, per que sàpiga triar la més beneficiosa per al poble.
Amén

PISCINA PRIVADA

No m'ho podia creure, ho he hagut de veure dues vegades per confirmar-ho, i sí, efectivament, era ell. Què bo és ser rei! Este matí, quan passava per davant de la super-mega-piscina coberta, sabeu qui estava prenent el bany?: Ell, Sa Majestat Juanvi I l'Empastrador, ni més ni menys. Tota la piscina per a Ell, el Sobirà, sense ningú que se li creue per davant, sense ningú que l'esguite, sense sorolls (a banda que els que provoca la caldera, no es queixaran els veïns?). Perquè Ell és superior a nosaltres. Nosaltres no som més que serfs de la gleva que no podem, ni deguem, mesclar-nos amb l'aristocràcia. Jo sóc usuaria de la piscina a l'estiu, no és que vaja massa sovint, però hi vaig; i mai, mai, he vist a Sa Majestat prenent el bany. Home!, i ara que no hi ha ningú, en exclusivitat, allí està Ell, Sa Majestat, nadant com si fóra la piscina de sa casa. Molt bé, Altesa, així es fa. A cada dia que passa, està més lluny del seu poble.

LA PRIMERA PEDRA

Segons informacions que ens han arribat, i que per una altra part ja sospitàvem, Sa Majestat espera inaugurar el poliesportiu i la piscina coberta quan al conseller de torn li vinga bé. Però no vindrà només a inaugurar eixes instal·lacions, sinó que també posarà la primera pedra de l'edifici eixe que vol fer a la plaça de la Font (CEAM es diu?) i que, després del despropòsit del sòl de granit, acabarà per cagar-la i fer la plaça més incoherent del món, i sinó al temps (fixeu-vos bé que qui domina la plaça, qui li dóna l'estil, és l'església); aleshores la construcció hauria de ser d'un estil semblant, i no una modernor d'eixes que li agraden tant a Sa Majestat i que seran un pegat que ens donarà mal de ventre tota la vida.
No descartem que també pose la primera pedra de la casa del Dipòsit, fins i tot de la nova escola (tindria collons, eh, que ell que ha sigut el principal culpable del retràs en la construcció de la nova escola, per les seues empastrades, com no, es ficara la medalla de l'escola, ¡quan li agraden les medalles a Sa Majestat!)

REBEL·LIÓ

Van passant els dies i el poliesportiu continua tancat. I tot per què? Doncs molt clar, perquè Sa Majestat està més interessat en els seus interessos (particulars) electorals que en el benestar dels nostres xiquets. Sinó, imagineu-vos què passaria si, abans de reinaugurar-lo, entraren els xiquets a jugar: ho embrutarien tot i possiblement trencarien alguna cosa; així, el dia que vinguera el sr. Rus i companyia, s'embrutarien les seus cares i embetumades sabates amb el fang dels nostres xiquets, i clar, això, Sa Majestat no ho pot consentir, no vaja a perdre punts. A cada vegada està més clar que els nostres xiquets estan patint la mala planificació d'un individu que no té ni idea d'organitzar i planificar els assumptes de l'ajuntament, ¡i porta vint-i-tres anys! Tenim el que ens mereixem.
Però diuen que fer el que fan no és pecat. Aleshores, proposem el següent: així com, una altra Majestat, Sa Altesa Reial Esperanza Aguirre ha demanat una rebel·lió contra la pujada de l'IVA, nosaltres també demanem una rebel·lió contra el tancament del poliesportiu. Des d'ací cridem que ¡ja està bé! Volem gaudir de les instal·lacions, que ens han costat cent vint-i-cuatre milions de pessetes, que ja fa tres anys que estan fetes i que no encara apenes si hem pogut xafar. Demanen, exigim que s'obriguen ja i sinó, convoquem a tot els xiquets, a tot el poble, que es manifesten a Sa Majestat, que li diguen la poca vergonya que té, i que òbriga les instal·lacions ja, que ell no és qui per mantidre això, que ja fa mesos que està acabat, tancat. Quina excusa pot donar? Que està esperant que estiga la piscina acabada per a en el mateix paquet inaugurar-ho tot? I per la seua supèrbia i vanitat tenim que fastidiar-nos? Rebel·lem-nos tots, ja està bé!

QUINA PENA D'ALCALDE-REI

Que l'interés personal de Sa Majestat està per damunt de l'interés del poble és clar i manifest. Ho demostra cada dia, en el que fa i en el que no fa. Una prova evident, i diríem, sagnant, és el que està fent amb els nostres joves, principalment amb els xiquets. Des de ja fa uns quants mesos, el Llar de la Joventut o com es diga ara l'antiga Casa dels Mestres, està tancada per obres, que només déu sap quan s'obrirà de nou (¿no deuria d'estar conclòs ja el pla Zapatero?). Per una altra banda, el superpoliesportiu, inaugurat el mes d'abril de 2007, espera reinauguració, atenent, única i exclusivament, els interessos personals de Sa Majestat: ho reinaugurarà quan a ell l'interesse políticament, aleshores, quan puga vindre el mandatari de torn, i quan més lluny en el temps millor, més fresc ho tindran els ciutadans en la memòria a l'hora de votar. Mestrestant, els xiquets que juguen on puguen.
A cada dia que passa, Sa Majestat dóna més pena.
Per acabar unes preguntes: ¿què és això de l'Associació Juvenil d'Ador? ¿Qui la conforma? ¿Estan representats en ella tots els veïns, o només els acòlits de Sa Majestat?

OPORTUNITAT PERDUDA

Quina oportunitat desaprofitada! No ens ho podem creure. Resulta que el Ministeri d'Indústria demana voluntaris per a una inversió de 700 milions d'euros, 300 llocs de treball i 6 milions d'euros anuals, i el nostre alcalde-rei no envia la sol·licitud. En què estarà pensant? Pareix que Sa Majestat va perdent facultats. Tants anys segut al tron d'or comencen a passar-li factura. Va perdent agilitat, les neurones se li van atrofiant i la poca imaginació que tenia se li minva com la lluna. Perquè a veure: quina diferència hi ha entre un femer de residus urbans, el qual sí que va enviar la sol·licitud, un femer de residus de la construcció, que pel que pareix, ja estan construint en el polígon industrial, i un femer de residus radioactius? Per què uns sí i l'altre, que és el que més diners dóna, no? S'imagineu la quantitat de coses que podria fer Sa Majestat amb tan fabulosa quantitat de diners? Esmorzars, dinars, berenars, sopars, resopars, reesmorzars... tots els dies i per a tots; una piscina coberta per a cada carrer, què collons per a cada carrer, una per a cada casa! I també un poliesportiu, i també per a cada casa; i un metge per família, i un hospital, tant que sap ell de sanitat (té collons la cosa), i un llar del jubilat per a cada jubilat... quantes coses podria fer! Quina llàstima!

Canviant d'assumpte, a la Safor s'estan fent molts congressos locals del PP per triar els candidats per les properes eleccions locals. A Ador no fa falta fer este congrés. Per a què? Ací, Sa Magestat té el poder absolut i no hi ha cap hereu digne de tan alta gràcia. Aleshores, si la gràcia de Déu que l'ha posat no el lleva, tenim alcalde-rei per a temps.

CANAL 9, RITA, I SA MAJESTAT

La televisió valenciana, Canal 9, està arribant a uns extrems de manipulació que ratllen el delicte. Les notícies no són més que un pamflet publicitari i propagandístic del PP, on ens fan creure que un burro vola i que vivim en el país de les Meravelles, on prompte el nostre nivell de vida serà tan alt i tan excepcionalment bo, que no farà falta ni treballar per a viure: el senyor Camps i la senyoreta Rita, tocats per la mà divina de Déu, que els escolta i els complau, aconseguiran que els valencians arribem a ser una raça privilegiada i exòtica dins l'espècie humana, admirada i envejada per tot el món.
Acò ho venim a dir pel que vérem anit, 16 de gener. La programació normal de Canal 9, dissabtes per la nit, és el telediari a les nou, després la prèvia del partit de futbol i, a continuació, el partit, anit, ni més ni menys que un Barça-Sevilla, bon partit per als qui els agrada el futbol. Però anit no va ser així. Després de les notícies, fetes a presses i correres per acabar prompte, sense cap anunci publicitari intercalat, feren Dossiers, un programa de reportatges que suposadament és la bandera dels servicis informatius de la casa. Doncs bé, este reportatge girava al voltant del barri del Cabanyal de València. Com sabreu, el ministeri de Cultura ha declarat el barri bé d'interés públic, i per tant s'ha de protegir. I s'ha de protegir perquè l'Ajuntament del Cap i Casal té previst, des de l'any 1992 si no recordem mal, prolongar l'avinguda Blasco Ibañez fins la mar, travessant este barri i partint-lo per la meitat. No anem a entrar en si la decisió del ministeri és correcta, per cert, que ve avalada per una sentència del Suprem, o no; si qui té la raó és l'Ajuntament o no. No ens interessa esta qüestió, sinó la intervenció de Canal 9 en este assumpte. Com déiem abans, amb al·levosía i nocturnitat, el programa Dossiers va fer, descaradament, una apologia abominable dels interessos de la senyoreta Rita. Poc menys que van dir que la zona en conflicte és un infern ple de drogoaddictes i de delinqüents. Tragueren gent parlant de lo malament que està allò i de les ganes que tenen que els dividisquen el barri. Només uns segons tragueren al representant de l'associació per Salvar el Cabanyal defensant els seus arguments.
I nosaltres ens preguntem: si tant de drogoaddicte i tanta delinqüència hi ha, què fa la Rita que no envia més policies per tallar eixa situació de soca-rel? Una Rita, que com no, també va eixir besant a tots els que es posaven per davant, una Rita que cada dia està més grossa, farcida de prepotència, vanitat i supèrbia que li han inflat tant les mamelles que pareix que vaja a caure de nassos.
Açò també és pot traslladar al nostre poble, on Sa Majestat, aplicat discipul de Camps i Rita, manipula i fa el que li dóna la gana, farcit també de xuleria, prepotència i "pels meus collons", fent-nos creure que vivim en el millor poble del món i que prompte tindrem tantes coses i tant bones, que ens envejarà fins i tot l'Obama. Ara això sí, haurem de treballar de valent per a pagar tant de despropòsit.

PISCINA INSOSTENIBLE

Ja estem en el 2010 i encara tenim el poliespotiu, inaugurat a presses i correres l'abril del 2007 (ja fa quasi tres anys), tancat. D'acord que van caure unes pedretes i es van fer unes destrosses (se'n faran més), però ja està tot arreglat, aleshores: per què no podem gaudir encara d'eixes instal·lacions? Doncs molt fàcil: perquè Sa Majestat, que com és sabut, no coneix la vergonya, el reinaugurarà. Quan? Aprofitarà la inauguració de la piscina coberta pel polític de torn (ens juguem una pesseta a que ve Alfonso Rus) i reinauguraran el poliesportiu. Mentres tant, els xiquets a jugar i a barallar-se al frontó.
Seguint el fil d'un comentari que hem llegit al blog de GA, on diuen que Rus va dir que les piscines cobertes en pobles menuts són insostenibles, hem buscat i hem trobat un article en el diari Levante-EMV on es reflecteixen estes declaracions. Quina barra que té tota esta gent!
Feliç any nou per a tots, encara que per a uns, els mateixos, sempre serà més feliç que per a d'altres.