"CALANDARI"

"La grandeza de un hombre no se mide por los triunfos obtenidos, sino por los fracasos superados"

"La grandeza de un hombre no se mide por lo que en su ambición sabe ganar, sino por lo que con humildad sabe dar. Y esa grandeza se vuelve una virtud si ese hombre, a sus semejantes sabe servir."

"Cuando el hombre se mira mucho a sí mismo, llega a no saber cual es su cara y cual es su careta". Pío Baroja

"El hombre crece cuando se arrodilla." A. Manzoni

"La grandeza de un hombre no se mide por el terreno que ocupan sus pies, sino por el horizonte que descubren sus ojos." José Martí

"La grandesa d'un governant es mesura per la seua humilitat envers els seus governats". Jo

Com haureu adivinat, si coneixeu de què va este blog, estes frases es poden aplicar perfectament a Sa Majestat Juanvi I l'Empastrador per definir una miqueta millor com és. I més després de veure el "calandari" que ens ha donat estos dies. Que este home no té vergonya ni la coneix ja ho hem dit mil vegades ací, així que ens ho estalviarem. Aleshores, el que volem destacar hui és la manca d'humilitat d'este individu. Com una persona que representa un poble pot, amb els diners de tots, fer un pamflet com el que ha fet? Com gosa posar una fotografia en la que ix ell en primer plànol? Després es queixa de què el critiquen. Però tio collons, si ho poses tot "a huevo". Una de les especialitats de Sa Majestat és precisament eixa: fer les coses rematadament mal per que els opositors el critique i així anar ell sempre de víctima, sempre plorant, sempre està plorant el pobre. No sé si el coneixereu amb profunditat, però fixeu-vos com, quan parla de política sempre, SEMPRE, es queixa dels demés, com si fóra un nacionalista extremat, igual, sempre plorant per l'opressió dels colinialistes.
Ara que estem, anem a fer una volteta pel "calandari" que hem comprat sense demanar-lo:
En la portada hi han coses que no entenem: què fa ahí el Gran Prix, i el carrer asfaltat de l'Ermita (pagat amb diners del Plan Zapatero, és a dir, amb els diners que estaven destinats a que els parats pogueren fer quatre jornals, jornals que va fer l'empresa contratista, ara, a les eleccions, els parats aneu i li voteu), i la reparació de la plaça on es van arrancar els blocs de granit de Galícia (de Galícia, de Salceda de Caselas, quina coincidència), i l'antena aero-espacial, i la coberta de la piscina, i les fotografies de la gent afín al PP local (d'entre elles, si mireu bé, hi ha alguna que apareixerà en la seua llista a les properes eleccions, però d'això ja en parlarem més avant, que ja sabem alguna coseta)?
Passem fulla: el campanar que ha restaurat ELL; de nou la piscina dels collonets (que ja veurem qui la manté); i el megapoliesportiu (que tornarà a reinaugurar abans de les eleccions, es jugueu una cassalla?); aaahhhhhh! i els moros i cristians: i ELL en primer plànol, brrrrrr, quin fàstic!, ho sentim per juliol i agost, però tindre penjada eixa fotografia a casa durant dos mesos, ens llançaria a perdre l'estiu; i la mare de Déu (una altra vegada els mateixos, en tanta gent que la va portar!); i una fotografia del poble de farà uns trenta anyspoca dalt o baix (perfecta, meravellosa; enhorabona Vicent, per eixa fotografia), aleshores Ador sí era un poble bonic i tranquil, equilibrat i com dirien els cursis de hui: sostenible; però passem el full i: ¡¡¡HORROR!!! Ací tenim l'obra de Sa Majestat Juanvi I l'Empastrador, quina llàstima de poble!, quina merda més gran!, i que conste que no estem en contra del progrés ni de que el poble dega créixer, al contrari, però d'una forma, com dirien el cursis, sostenible, poc a poc, atenent les necessitats dels veïns, i no a la babalà com ha fet el pròcer, emmurallant el poble amb una caterva de vivendes que han destrossat la imatge d'Ador convertint-lo en un poble més del muntó, i no en un poble singular com erem abans; i el pitjor de tot és que açò no té volta enrere.
Si es fixeu bé en les dos fotografies, veureu el deteriorament de l'horta, preparada per construir la muralla est, i així encaixonar-nos més del que ja estem (esta fotografia, Vicent, aquell diumenge de matí de fa tres o quatre mesos quan pujares a la Plana a fer-la, deuries d'haver-la fet de damunt de la Cova per tindre el mateix punt i la mateixa perspectiva que la foto anterior, i així haguérem tingut més elements de comparació).
Què orgullós estarà Sa Majestat de veure la seua obra reflectida en totes les cases del poble... en totes? No, al menys a la meua no, que com que tinc foc, necessite paper per encendre'l.

(Darrera aportació: Mal "calandari" està fet)