No, no hem mort, per desgràcia d’algú. De totes formes ja
ho hem dit quasi tot, sempre queda alguna cosa per contar, però pot ser ara no
siga el moment.
Del Rei-Alcalde Destronat per la gràcia de les urnes no
en paga la pena parlar-ne molt més. Eixe home està acabat com a alcalde d’Ador.
Està cremat, desahuciat. El seu temps ja s’ha acabat. Ara només li queda penar
el mal que ha fet, la penitència de la Democràcia que tan mal va tractar.
En estos moments no sé si es presentarà de nou a les
eleccions o no. I la veritat és que no ens importa un pito, encara que creguem
que sí que es tornarà a presentar tot i ser un impresentable. I si ho fa, crec
que el bac encara serà molt més gran que el de les eleccions passades. La gent
ja està farta d’ell. El què no sé és com, si de veritat es presenta, hi puga
haver gent que li faça costat i forme part de la seua llista. A estos els
considerarem uns irresponsables i irreflexius. I espere que, si perden, siguen
molt més valents en la seua tasca de fer oposició i la facen de veritat, no de
mentiretes com ha sigut esta legislatura; i a demés, que a mitjan legislatura
no es queden en casa com han fet la meitat de regidors del innombrable. Encara
que, ben vist, per a què havien d’anar si, al cap i a la fi, tot he feia Ell.
Lo dit: que faça el que vullga. Com que no té vergonya,
encara que perda continuarà lluitant pel que considera que és seu, perquè ja no
sap ni pot fer altra cosa.
Ens dóna llàstima.