Acabe de llegir un comentari al blog de GA que m'ha deixat esbalaïda. És respecte a alguna entrevista que li han fet a Sa Majestat el alcalde-rei d'Ador en alguna emissora de ràdio i que algú ha escoltat i ho comenta reproduint les xifres donades per Sa Majestat, i que no anem a posar en dubte. Ja ho advertirem nosaltres en l'entrada anterior: atenció a les troles que van a dir per intoxicar i tirar per terra tot el què diga l'oposició.
Evidentment, tots aquells que hagen signat alguna al·legació han passat automàticament a la llista negra de Sa Majestat, i més prompte o més tard començaran a patir les conseqüències, o què s'han pensat? Què no sabeu que a Ador encara no s'ha acabat la postguerra i els que manen tenen butlla per fer el que vullguen? Mentre escric açò estic imaginant-me a Sa Majestat amb les caixes d'al·legacions a un costat i la llista del cens municipal a l'altre tatxant tots aquells noms que apareixen signats en les al·legacions. La majoria no l'impressionen, però hi ha alguns que el sorprenen. De seguida, consulta la llista de morts ocorreguts en el poble des de les darreres eleccions on té controlats els que han faltat dels seus, i comprova si encara està dins del marge de guanys. Si és així, no passa res, però si el marge es recurta perillosament haurà de prendre mesures. I es que Sa Majestat, el alcalde-rei, porta el cens més controlat que la llista de la compra.
En el comentari de GA no es diu si va comentar el fons de les al·legacions, però jo estic segura que ni tan sols les ha llegides, per a què, si no sap. Una persona que no sap escriure tampoc sap llegir. El profit el cega i l'impedix veure més enllà de les ulleres. Així anem en este poble, a bacs i rebolcons. Que déu ens agafe confessats, encara que hi ha molts que ni així es salvaran.
diumenge, 25 de gener del 2009
divendres, 16 de gener del 2009
NO FEM DEL NOSTE POBLE UN ERA
Per fi va veient-se la tasca de l'oposició, que alguns pensàvem que s'havien diluït com el bicarbonat en l'aigua. Primer una fulla molt ben presentada on es donava molta informació i ara l'arreplegada d'al.legacions contra el PGOU.
Ací pensem que qualsevol veí d'Ador que es considere fill d'este poble té l'obligació de signar eixes al.legacions perquè el PGOU que dos persones: Sa Majestas el rei-alcalde i el seu primer ministre (segurament darrere d'ells hi ha algun assessor en l'ombra, i eixe segurament no significa probabilitat), ens volen IMPOSAR a tot el poble un model urbanístic que ni ningú desitja, ¿o sí? Qui és capaç, en els temps que corren de voler urbanitzar tot el terme? Què anem a guanyar, després de vendre la terra, amb un poble massificat? Tindrem millors servicis? Tindrem millor qualitat de vida? Tindrem una millor escola? Tindrem una millor guarderia? Tindrem un millor metge? Tindrem un millor servici d'aigua encara que quasi pitjor que el que tenim no puga ser? Tindrem un millor alcalde?
Algú té collons de contestar que sí a totes estes preguntes? D'accord, a l'última la resposta és inevitable, però i a les demés?
Segons ens diuen de GA, estan previstes 2500 vivendes en els PAIS que van a obrir-se: a tres persones per vivenda signifiquen 7500 persones, més 1500 que som ara, total: 9000 persones. S'imagineu un Ador de 9000 persones? Que no en siguen 9000, que en siguen 5000. S'imagineu un Ador de 5000 habitants? Realment cregueu que un poble amb 3500 persones més serà Ador?
D'eixes persones, qui recordarà a Batiste el Just, a Adela de la Plaça, a Saoret de Bot, al tio Milana, a Paco Comara, al germans Miñanes, a Ernesto de Poma, a les Sunsionetes, a Pepe del Barri, a Asunción de Poma, a Pepe de Castellonet, a Planta... a tantes i tantes persones que encara estan i altres que han viscut en els nostres carrers i que tant ens agrada sentir escoltar passades d'ells als nostres pares i iaios. Totes eixes persones formen part de la història i de la idiosincràsia d'este poble, una idiosincràsia que desapareixeria sense remei si fem del nostre poble una ciutat. Per compte de mirar cap a dalt, hem de mirar cap a terra, cap a les nostres arrels, i no oblidar-nos d'on venim.
Recorde quan era xicotet que mon pare em contava un conte que deia que un pare va portar als seus fills un dia al bancal i els va dir: no feu d'esta terra un era. Els fills es burlaven: com anem a fer una era, pare?. Però passà el temps i el pare faltà. Els fills vengueren la terra enseguida. Al cap d'un temps, un dia, passejant tots dos junts pel terme, passaren per davant d'aquell bancal: mira, li digué un a l'altre, eixe bancal era de nosaltres. Al moment recordaren les paraules de son pare: no feu d'ell un era. I tornaren a comprar el bancal.
Ací pensem que qualsevol veí d'Ador que es considere fill d'este poble té l'obligació de signar eixes al.legacions perquè el PGOU que dos persones: Sa Majestas el rei-alcalde i el seu primer ministre (segurament darrere d'ells hi ha algun assessor en l'ombra, i eixe segurament no significa probabilitat), ens volen IMPOSAR a tot el poble un model urbanístic que ni ningú desitja, ¿o sí? Qui és capaç, en els temps que corren de voler urbanitzar tot el terme? Què anem a guanyar, després de vendre la terra, amb un poble massificat? Tindrem millors servicis? Tindrem millor qualitat de vida? Tindrem una millor escola? Tindrem una millor guarderia? Tindrem un millor metge? Tindrem un millor servici d'aigua encara que quasi pitjor que el que tenim no puga ser? Tindrem un millor alcalde?
Algú té collons de contestar que sí a totes estes preguntes? D'accord, a l'última la resposta és inevitable, però i a les demés?
Segons ens diuen de GA, estan previstes 2500 vivendes en els PAIS que van a obrir-se: a tres persones per vivenda signifiquen 7500 persones, més 1500 que som ara, total: 9000 persones. S'imagineu un Ador de 9000 persones? Que no en siguen 9000, que en siguen 5000. S'imagineu un Ador de 5000 habitants? Realment cregueu que un poble amb 3500 persones més serà Ador?
D'eixes persones, qui recordarà a Batiste el Just, a Adela de la Plaça, a Saoret de Bot, al tio Milana, a Paco Comara, al germans Miñanes, a Ernesto de Poma, a les Sunsionetes, a Pepe del Barri, a Asunción de Poma, a Pepe de Castellonet, a Planta... a tantes i tantes persones que encara estan i altres que han viscut en els nostres carrers i que tant ens agrada sentir escoltar passades d'ells als nostres pares i iaios. Totes eixes persones formen part de la història i de la idiosincràsia d'este poble, una idiosincràsia que desapareixeria sense remei si fem del nostre poble una ciutat. Per compte de mirar cap a dalt, hem de mirar cap a terra, cap a les nostres arrels, i no oblidar-nos d'on venim.
Recorde quan era xicotet que mon pare em contava un conte que deia que un pare va portar als seus fills un dia al bancal i els va dir: no feu d'esta terra un era. Els fills es burlaven: com anem a fer una era, pare?. Però passà el temps i el pare faltà. Els fills vengueren la terra enseguida. Al cap d'un temps, un dia, passejant tots dos junts pel terme, passaren per davant d'aquell bancal: mira, li digué un a l'altre, eixe bancal era de nosaltres. Al moment recordaren les paraules de son pare: no feu d'ell un era. I tornaren a comprar el bancal.
diumenge, 4 de gener del 2009
CARTA ALS REIS MAGS
Benvolguts Reis Mags:
Vivim en un poble molt bonic i molt tranquil, on gaudim de pràcticament tots els serveis que la societat del consumisme i l'opulència ens pot oferir; sobre tot gràcies al Magnífic alcalde que patim. Entre altres coses tenim una fenomenal piscina coberta que s'inaugurà el gener de 2008, com digué el nostre alcalde en una entrevista a la premsa, i un poliesportiu grandíssim, amb pistes de tenis, de pàdel, de bàsquet, i que quan plou es pot habilitar com a piscina, tota una instal.lació multi-ús inaugurada l'abril de 2007, abans de les eleccions passades; els vells del poble, si no es moren abans, gaudiran, allà pel 2011, just abans de les properes eleccions municipals, d'una magnífica llar on poder passar el temps; també anem a tindre una casa de la cultura al costat d'un barranc i encavallada damunt d'un dipòsit d'aigua, perquè així, almenys de set no ens morirem; els joves gaudixen d'una casa on tenen jocs per distraure's amb piscina incorporada quan plou; i en els temps que corren, ja eixim quasi a un PAI per habitant, de segur, i de ben lluny, som el poble amb més PAIs percàpita d'Europa, de moment en tenim sis en marxa i Sa Majestat el Senyor Alcalde, vol fer urbanitzable quasi tot el terme, per que així estiguen tots contents, ara en temps de greu i duradora crisi, i es rasquen bé la butxaca.
Per tot açò, haureu comprovat que tenim un alcalde meravellós, que pensa moltíssim en els seus veïns i que vol deixar-los a tots rics i col.locats, sobre tot ara, insistim, en temps de greu i duradora crisi. Per això vos demanem que, com som un poble generós i nosaltres ja tenim massa de tot, podriu agafar a Sa Majestat el Senyor Alcalde, i emportar-vos-el a un poblet perdut d'allà la Castella, en les estribacions dels Pics d'Europa, un poblet on no hi haga res, per a que ell, amb la seua inteligència i saviesa, en quatre dies, l'òmpliga de PAIs i els faça a tots ben rics, igual que a nosaltres. Amb això ens conformaríem. De passada, li doneu unes lliçonetes d'ortografia, que el pobre no sap ni que quan es comença una frase, es posa majúscula.
Esperant que puguen acomplir el nostre desig, els saludem afectuosament.
La Murtera
P. D.: No es fien massa d'este home, que ell, quan es posa a prometre i a repartir, ni hi ha qui li guanye, no siga que els lleve la faena a Ses Majestats.
Vivim en un poble molt bonic i molt tranquil, on gaudim de pràcticament tots els serveis que la societat del consumisme i l'opulència ens pot oferir; sobre tot gràcies al Magnífic alcalde que patim. Entre altres coses tenim una fenomenal piscina coberta que s'inaugurà el gener de 2008, com digué el nostre alcalde en una entrevista a la premsa, i un poliesportiu grandíssim, amb pistes de tenis, de pàdel, de bàsquet, i que quan plou es pot habilitar com a piscina, tota una instal.lació multi-ús inaugurada l'abril de 2007, abans de les eleccions passades; els vells del poble, si no es moren abans, gaudiran, allà pel 2011, just abans de les properes eleccions municipals, d'una magnífica llar on poder passar el temps; també anem a tindre una casa de la cultura al costat d'un barranc i encavallada damunt d'un dipòsit d'aigua, perquè així, almenys de set no ens morirem; els joves gaudixen d'una casa on tenen jocs per distraure's amb piscina incorporada quan plou; i en els temps que corren, ja eixim quasi a un PAI per habitant, de segur, i de ben lluny, som el poble amb més PAIs percàpita d'Europa, de moment en tenim sis en marxa i Sa Majestat el Senyor Alcalde, vol fer urbanitzable quasi tot el terme, per que així estiguen tots contents, ara en temps de greu i duradora crisi, i es rasquen bé la butxaca.
Per tot açò, haureu comprovat que tenim un alcalde meravellós, que pensa moltíssim en els seus veïns i que vol deixar-los a tots rics i col.locats, sobre tot ara, insistim, en temps de greu i duradora crisi. Per això vos demanem que, com som un poble generós i nosaltres ja tenim massa de tot, podriu agafar a Sa Majestat el Senyor Alcalde, i emportar-vos-el a un poblet perdut d'allà la Castella, en les estribacions dels Pics d'Europa, un poblet on no hi haga res, per a que ell, amb la seua inteligència i saviesa, en quatre dies, l'òmpliga de PAIs i els faça a tots ben rics, igual que a nosaltres. Amb això ens conformaríem. De passada, li doneu unes lliçonetes d'ortografia, que el pobre no sap ni que quan es comença una frase, es posa majúscula.
Esperant que puguen acomplir el nostre desig, els saludem afectuosament.
La Murtera
P. D.: No es fien massa d'este home, que ell, quan es posa a prometre i a repartir, ni hi ha qui li guanye, no siga que els lleve la faena a Ses Majestats.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)