diumenge, 30 de novembre del 2008

AÇÒ HO CONTES I NO S'HO CREUEN

No sabem si haureu llegit les darreres entrades del blog de GA on es transcriuen les respostes donades per Sa Majestat a les preguntes que els feren en el ple del mes de juliol (vergonyós que responga al cap de tres mesos), però si no ho haveu fet, per favor, lleguiu-les perquè no tenen desperdici: és lo més absurd, surrealista i destrellatat que s'ha escrit mai. I es que és incomprensible el que allí es diu, un xiquet de cinc anys, per no dir de tres, no s'expressa tan malament com Sa Majestat. A més a més, faltes d'ortografia hi han a cabaços, i això que escriu en castellá que es suposa que el domina més perquè és la llengua en la què va estudiar, encara que ens està demostrant que molt poc; n'estem segurs que el seu fill menut no en fa tantes. Dóna vergonya aliena llegir eixe text que haurà escrit en cinc minuts, sense parar-se un moment a repassar-ho. Però clar, si no sap més, més no se li pot exigir al pobre. S'imagineu que haja escrit alguna cosa, siga la que siga, i l'haja enviada a algun organisme oficial? Quan el funcionari de torn o el càrrec que siga ho llisca, què pensarà de Sa Majestat? En quin lloc deixarà Ador? Recordem que fa un temps GA es queixava perquè Sa Majestat els va contestar unes preguntes en un full sense la signatura d'ell i el membret de l'Ajuntament, res, i ells demanaven un poc més de respecte. No és més falta de respecte açò si cap? Estes respostes són un despreci, no només a l'oposición que ja sabem com la tracta, sinó a tot el poble en ple. Estos escrits estan ratllant l'analfabetisme funcional de la persona que guia els destins del poble, com diria Franco.
És tasca nostra demanar que se'ns tracte amb respecte, i és intolerable que la persona que ocupa el càrrec més alt del poble tinga tan poca cultura.

dimarts, 11 de novembre del 2008

HORARIS DEL MUSEUET

Ens pareix lamentable que l'horari d'apertura del museuet d'Ador siga de sis a huit de la vesprada de ¡dilluns a divendres! I els dissabtes i diumenges? Se suposa que quan més temps té la gent per fer este tipus d'activitats, la de visitar un museu, és el fi de setmana. Aleshores el més aconsellable seria obrir el museuet eixos dies. Però mira tu per on, eixos dies roman tancat. Així com vol Sa Majestat que la gent de fora visite el seu regne? Lo complicat d'un museu no és el fer-lo, sinó el mantindre'l, l'aconseguir que tinga el major nombre de visites. Però en este regne la manca de previsió és norma. Primer l'obrim i després ja veurem com el mantenim sense un duro. Així ens va. I prepareu-se que amb la piscina coberta passarà el mateix, però multiplicat per cent.

diumenge, 2 de novembre del 2008

VISITA TURÍSTICA PEL POBLE

Com comentàvem l'altre dia, anem a fer un recorregut pel ric patrimoni històric-artístic-monumental-natural del poble. Per fer això, tenim amb nosaltres a Sa Majestat, que molt gustós s'ha dignat acompanyar-nos, aprofitant la visita de tres autobusos carregats d'anglesos que venen directament des de Londres, via València, a conéixer-nos, doncs gràcies a Sa Majestat, a qui li agrada passar-ser per FITUR, ha aconseguit que el nostre poble entre en els grans recorreguts turístics europeus dissenyats pels grans "turoperadors".
L'itinerari que seguim és el següent: després de rebre'ls davant de l'antic cine Miami, o del cine Moderno on encara es pot contemplar alguna cosa de la façana, pugem pel carrer Constitució on en la casa del metge hi ha un antic símbol franquista clavat dalt de la porta, indicant-nos l'origen de la construcció; seguidament arribarem a la Plaça on els ensenya l'església; tot seguit ens enfilem pel carrer Cervantes a veure les antigues escoles construïdes també en temps de la dictadura, un clàssic edifici de l'època que hui, després de rehabilitar-lo, s'està utilitzant com a edifici multiús; abans d'arribar a l'escola hem vist un dipòsit antic d'aigua, de forma circular i amb uns contraforts de pedra de carreus per aguantar la pressió de l'aigua, hui este lloc està sent utilitzat per a fer exposicions; passant darrere del dipòsit, els mostra el magnífic garrofer catalogat com a arbre monumental, orgull del poble i atracció original i immillorable per a la xicalla; després passejant pugem a l'ermita i des del Balcó de la Safor, que tant li agrada a Sa Majestat, els mostra la frondositat, l'opulència i la verdor inimitable dels nostres bancals de tarongers, regats per degoteig gràcies a les aigües del Serpis, i a ell, clar, que vingudes a través d'una gran séquia rega tota la nostra horta, des de les devallades del poble, fins el mateix riu d'Alcoi, tots els bancals estan en perfecte ordre de revista, no hi ha cap mal portat o abandonat, tot el contrari; després, en baixar, els mostra la font de la Plaça de l'Església: una estàtua que representa a un llaurador pescant, feta en fang, un poc trencada, però ell promet que prompte estarà rehabilitada, i sense massa valor artístic, però tot un símbol en la població; seguint avant, els ensenya el Carreró de la presó i el Barri, fins arribar a la Plaça Major, allí els exhibix la font de pedra de carreus i el museuet d'etnologia; com Ador és un poble amb un gran valor ecològic, ens proposa passejar cap al Collao per a gaudir d'un paisatge meravellós, ple de verdor i aire pur, tranquil i sense sorolls de camions i màquines excavadores; tornant al poble, pugem pel carrer de la Canal fins arribar de nou a la plaça i allí, al costat de l'Ajuntament els ensenya un altre edifici emblemàtic del poble, perfectament rehabilitat i reacondicionat: l'antic Llavador, on les dones, quan el poble encara no disposava d'aigua correnta, i després també, portaven la bugada i, entre rialles i xafardejos, llavaven la roba. Com fa calor i estem assedegats, ens proposa anar al Xamberí on poder gaudir d'una aigua fresca i sana i observar un antiquíssim arc que servia d'aqüeducte per dur l'aigua a Palma. Una vegada allí fem una visita a un altre paratge verge i frondós, ple de verdor i aire pur: pugem al Terrer i, travessant per un camí del terme de Palma, passem a veure les runes d'una antiga Planta de Transformació de Residus Sòlids: són unes instal.lacions rovellades, que cauen a trossos, plenes de brutícia i en uns terrenys contaminats per déu sap quantes substàncies tòxiques, que han solucionat soterrant-los i deixant uns tubs que traguen a l'atmosfera els gasos que encara es produeixen baix i plantant quatre baladreres per a dissimular. Però ben explicat, els anglesos es queden la mar de contents.
Ara millor deixar-los descansar, que els pobres anglesos, estan massa cansats de veure tant de patrimoni com tenim, i de segur que ja han esgotat tots els carrets de fotos i saturat les memòries de les seues càmeres digitals.