VALUOSES CAGUERADES

L'altre dia es va fer a Villalonga, concretament en el camp de futbol, una mena de sorteig on el premi eren dos mil euros. El guanyador no era aquell a qui li corresponia el numeret sorgit d'un bombo, sinó que, després de dividir la superfície del camp en xicotetes parcel·les numerades coincidents amb els números de les paperetes venudes, soltaven un camell que anava passejant-se pel camp, a l'atzar, fins que amollava una bona caguerada; la parcel·la beneïda per aquell pudent manà, rebia el premi.
Ací, a Ador, també es va fer eixe singular sorteig fa un temps, encara que ningú ens assabentàrem, al mateix lloc, l'antic camp de futbol, però amb algunes lleugeres diferències: totes les paperetes les tenia el mateix, CYCA DE CONSTRUCCIONES Y CONTRATAS, S.L.; el premi era de 122748 euros, el que desconeguem és el preu pagat per les paperetes, les de Villalonga valien cinc o sis euros. Però per a completar el sorteig ens feia falta el més important: la mà innocent que traguera la butlleta guanyadora, en este cas, qui fera la caguerada campiona. Ací no s'ha dut cap camell, ni vaca, ni bou, ni tan sols un gos. Adivineu qui va pondre la reial caguerada?

RES DE RES

Un detall molt simple del que passa a este oblidat poble el patirem diumenge passat. Estàvem esperant que isqueren de missa els xiquets de la comunió i ens asseguérem en els bancs que hi han instal·lats en la plaça. N'erem quatre, i per poder estar seguts, un s'hagué de seure cara a cal retor i fer de parapet per que els altres no ens esvaràrem i caiguérem a terra, perquè com damunt anàvem mudats amb teles més bones, era un gust el tobogan que ens trobàrem sense buscar-lo. S'ha de ser burros, i perdoneu-nos l'expressió, per a posar uns bancs desnivellats. No sabem de qui serà la culpa, si de l'ajuntament o de l'empresa contratista, igual dóna. la qüestió és que és impossible seure's còmodament allí. Per supost, com Sa Majestat es seu en el seu tron de vellut, no se n'adona que els seus subdits han de patir si volen seure's en el banc dels collons. Ja veieu, una cosa tan simple ens ha dut a reflexionar i fer una comparació amb com funciona este poble.
Ací les coses es fan per fer-se, simplement, sense planificació, i tant se val si estan ben fetes com si estan mal, ningú diu res. Res passa. Per exemple, llegim en els comentaris de GA que molts es queixen de que els projectes seleccionats per al plan Zapatero no donaran feina als més de cent parats que hi ha a Ador. I no passa res. L'oposició no fa més que tirar-se floretes i renegar, i els parats quedar-se en casa a veure-les vindre. Un dia en la tele veguérem que en un poble d'Andalusia on s'havia fet el mateix, els parats es tancaren en l'ajuntament i obligaren a l'alcalde a canviar els projectes per uns que de veritat donaren feina. Ací, res de res. Si els parats, de per sí, no són capaços d'organitzar-ser per fer una cosa així, per a què està l'oposició?
A l'any que ve, si déu vol, a l'escola posaran una aula prefabricada. El PAI on anava la nova escola està anul·lat gràcies al bon fer de Sa Majestat i a que és més xulo que un huit. I no passa res. Ni es manifesten els pares, ni l'oposició és capaç de fer res. Res de res.
Eixa és la tònica d'este oblidat poble. Sa Majestat, Juanvi I l'Empastrador, fent el que sap: empastrades. Els veïns deixant-lo fer el que vullga, i l'oposició veient-les vindre. Lo dit: res de res. Dos anys, com diuen, i tot continua igual.