dimecres, 27 d’octubre del 2010

FILL PREDILECTE

Enllaçant amb l’entrada anterior, i parlant de bans, este migdia he escoltat el que han fet hui. Primer han començat informant de que qui vullga vacunar-se..., bé. Després han anunciat que qui vullga flors per a Tot Sants..., açò, Óscar, al final, que és un anunci privat. I per acabar, que el dissabte faran una cavalcada de Halloween; personalment pensem que açò sobra, que americanades ja en tenim prou, però si la xicalla ho demana i les papallones de Sa Majestat tenen voluntat (per què sempre són les mateixes i no deixen entrar a més gent?), doncs que ho facen i que es divertixquen.

I ja està? Doncs sí. Demà hi ha Ple Ordinari i no s’anuncia pels altaveus? Doncs clar, com sempre. I això que la temàtica del ple pot interessar a molts dels seus votants, doncs la majoria van a missa i tot això. Però ell, erre que erre, a la seua: ell és Sa Majestat, Juanvi I l’Empastrador, i fa el que li dóna la gana. Aleshores nosaltres pensem: a veure si per compte de voler fer Fill Predilecte al Fraret, vol declarar-se ell, Fill Predilecte (per falta de ganes no serà, té l’ego tan gran que es mereix açò i més). Si no és així, ací encetem una enquesta per veure si la gent està d’acord en declarar a Sa Majestat, Juanvi I l’Empastrador, Fill Predilecte de Sa Casa, el poble d’Ador, on fa i desfà per on li rota sense demanar explicacions a ningú. A la dreta obrim una enquesta per que voteu si esteu d’acord.

I com sempre, el plenari serà a les 11.30 del matí, quan la gent no hi pot acudir, què vol amagar? I tot açò passa, no perquè ell ho vullga així, que també, sinó perquè els seus votants i els que el recolzen per darrere, li ho permeten. Des de fora està clar que no hi ha res a fer, no amb esta oposició, que encara que fan el que poden, denunciant-ho tots els plenaris, no és suficient i pensem que podrien fer més; no, això només es pot arreglar des de dins, des del PP d’Ador o dels seus votants. Són ells els que li han de dir: ja està bé Juanvi, o canvies o te’n vas a fer la mà. Però per desgràcia (l’experiència, després de 23 anys, ens diu que no), pareix que tot ho troben bé i que tot funciona de putamare. Doncs si ho volen així, que sàpiguen que ells també seran responsables, el dia que ixca tot el que ahí deu hi haure, i que estiguen segurs que algun dia eixirà, de tots els desgavells fets durant estos llargs anys.

divendres, 22 d’octubre del 2010

ES FA SABER...

Fa una estona, he passat per davant de la Casa dels joves i m'ha cridat l'atenció que estiguera oberta, doncs les llums de la sala de dalt estaven enceses. Jo sé que allí van les xiquetes a assajar els balls, però el que hui hi havia no eren les xiquetes que normalment van a ballar. Dissimuladament he preguntat i m'han informat que el que passa és que s'està celebrant un aniversari.
Ací teníem entés que eixe local encara estava tancat, a l'espera, clar està, de que s'aproximen més les eleccions municipals, i així, Sa Majestat, poder-lo reinaugurar i intentar arrimar-se els vots dels més joves. Però ja veiem que no.
Aleshores:

"Es fa saber a tot el poble, que tots els que desitgen celebrar un aniversari, ho podran fer a la Casa dels Joves sense pagar res. Per a fer-ho, hauran de demanar permís a l'Ajuntament. Això sí, el menjar i la beguda va a càrrec del sol·licitant."

P.d. Si jo anara a demanar el local, me'l cedirien?

dimarts, 12 d’octubre del 2010

ADOR = XINA

Anit, en les notícies de La Primera, estaven informant de que a la Xina, després de donar-li el premi Nobel de la Pau a Lui Xiaobo, se n'ha armat una de grossa. Com sabeu, este dissident està tancat en la presó, o millor dit, en un camp de reeducació, per demanar una cosa tan normal a Europa com és la democràcia, la llibertat d'expressió i la finalització del partit únic. En saber-se la notícia, les autoritats xineses prengueren mesures diplomàtiques contra Noruega, han arrestat al seu domicili a la dona del dissident i han silenciat la informació al poble. De fet, la periodista que feia el reportatge, li va preguntat a un vianant si sabia que el premi Nobel de la Pau li l'havien donat a un xinés. L'home, estranyat, primer va dir que no coneixia la notícia i, després de reflexionar un segon, va afegir: això és impossible. No s'ho creia!
No sabeu quantes similituds vaig trobar entre el que està passant a la Xina i el que passa ací al poble.