Estos dies que s'està parlant molt de l'efecte hivernacle degut a la cimera de Copenhague sobre el canvi climàtic, ens ha vingut al cap la nostra meravellosa piscina climatitzada.Quina quantitat de combustible farà falta per escalfar l'aigua de la bassa i l'ambient de l'hivernacle? Perquè això és molt gran, no ens enganyem, molt gran! Per exemple, estos dies que està fent tant de fred, el consum de combustible es dispararà, perquè ens imaginem que tant l'aigua com l'ambient es deuran mantindre a una temperatura constant, perquè si deixen que es gele, després, la despesa per aumentar la temperatura serà brutal. Doncs bé, en estos dies que fa tant de fret, el que menys se li ocorrerà a la gent serà anar a prendre el bany, doncs on millor s'està és a casa, a la vora del foc torrant cacaues o menjant monges. Però la piscina ha de continuar amb el seu funcionament normal. A banda del consum extraordinari de combustible, caldrà estar el socorrista, i l'empleat de la porta. Total per que hi acudisquen dos o tres banyistes, o ningú. Però la piscina deu estar oberta, vagen o no, el temps establit.
I és açò tindre trellat? De veritat la societat d'Ador demanava una piscina coberta? No hi havia res més important, com per exemple un camp de futbol que és el que més volen els xiquets del poble?
Però no, Sa Majestat s'ha contagiat dels polítics valencians com Zaplana, Camps i Rita. Megalomans que amb els diners dels demés volen fer obres absurdes i molt cares per a farcir la seua vanitat i el seu egoisme malaltós.
Gent d'Ador s'hauria de plantejar seriosament si volen continuar endavant, a l'igual que qualsevol altra formació política, perquè si guanyaren les pròximes eleccions, el merder en el que trobaran l'ajuntament, els arribarà fins el coll. I a veure com el desembossen. I d'on trauen diners per pagar tant de despropòsit.
Aprofitem per a desitjar-vos a tots que passeu un BON NADAL.
diumenge, 20 de desembre del 2009
dissabte, 14 de novembre del 2009
L'AIGUA DE LA PISCINA ESTÀ CONTAMINADA
Quina sort tenim els veins d'Ador de viure en este poble, i de tindre un alcalde-rei com el que tenim. Ací la qualitat de vida és tan gran que no ens hem de preocupar de res. Per a què treballar i calfar-se el cap? A este poble venen les empreses més solvents de la Comunitat Valenciana; què diguem de la CV?, d'Espanya; què d'Espanya? D'Europa; d'Europa dius? Del món senser. Sa Majestat té un imant en les seues mans i un ull clínic per a seleccionar les empreses per fer obres al poble com ningú en el món mundial. Perquè ací les empreses no venen a guanyar diners, què va! Ací venen a treballar i a pagar. Sinó, fixeu-vos en eixa empresa que ha treballat en la piscina: ens ha regalat 17 mil·lions de pessetes! quasi res. Crisi? Amb eixos diners, al menys, els del poble podríem gaudir de la piscina sense pagar, no? O els invertirà en comprar als vells i a les dones a base de viatgets i dinarets? El vot captiu al poble ens està costant molts diners a tots per que només se'n beneficie un: Sa Majestat Juanvi I l'Empastrador.
Seguint amb la piscina, ens agradaria fer unes reflexions. Vosaltres haveu vist l'assistència normal a la piscina d'estiu? Uns dies més uns altres menys, hi ha prou gent, sobre tot el més de juliol i la primera meitat d'agost. La resta de l'estiu més bé pocs. Amb tot això, la piscina és deficitària, és a dir, té més despeses que ingressos. Bé, no passa res. Creguem que en estiu, quan fa calor va molt bé prendre el bany per a refrescar-se i practicar la natació, quatre només, els demés, a gaudir de l'aigua.
És indiscutible que els serveis que dóna una entitat pública no estan obligats a ser rentables, malament anàvem si fóra així, però una cosa és que siga deficitària en un servei, que digem-ne, siga imprescindible, la piscina no ho és però podríem passar-ho per alt, i una altra cosa és que el servei prestat siga un capritxo, un luxe, que ja no és que siga altament deficitari, sinó que a més a més, al poble li supondrà un cens difícil de mantindre, que pagaran la majoria, i que només gaudiran uns pocs, perquè no és el mateix prendre el bany en estiu que en hivern; no hi acudiran les mateixes persones, no del poble. Que eixa és una altra. Els del poble no anem a poder suportar les despeses de la piscina. Aleshores, què farà Sa Majestat? El que més li agrada: eixir en tots els mitjans de comunicació vanagloriant-se de que Ador és el primer poble menut amb una piscina pública d'hivern; convidarà a tots els de la Safor a que vinguen a embotir-se en unes instal·lacions menudes per a les previsions que s'han fet. Si aixina ocorreguera i començara a vindre gent a prendre el bany, prepareu-vos els que viviu als voltants. No tardeu molt en tornar a casa perquè haureu d'anar a aparcar els cotxes al poliesportiu. L'embut en el que està la piscina serà de repica'm el colze, i les molèsties per la vanitat de Sa Majestat la patiran uns quants.
Esperem que eixos dèset mil·lions de pessetes estiguen convenientment assentats en la contabilitat del poble: “regalos y prebendas------- 102.172 €”. Comprovar això és tasca de l’oposició, a veure si desapareixen per art de màgia, que ací mags hi han uns quants. Que són molts diners: més de tres vegades més que el premi del Grand Prix. Per cert, què s’ha fet amb eixos diners? Un altre truc de màgia?
No tenen ni puta idea del que estan fent. I quan comencem a lamentar-nos, ja serà massa tard.
Seguint amb la piscina, ens agradaria fer unes reflexions. Vosaltres haveu vist l'assistència normal a la piscina d'estiu? Uns dies més uns altres menys, hi ha prou gent, sobre tot el més de juliol i la primera meitat d'agost. La resta de l'estiu més bé pocs. Amb tot això, la piscina és deficitària, és a dir, té més despeses que ingressos. Bé, no passa res. Creguem que en estiu, quan fa calor va molt bé prendre el bany per a refrescar-se i practicar la natació, quatre només, els demés, a gaudir de l'aigua.
És indiscutible que els serveis que dóna una entitat pública no estan obligats a ser rentables, malament anàvem si fóra així, però una cosa és que siga deficitària en un servei, que digem-ne, siga imprescindible, la piscina no ho és però podríem passar-ho per alt, i una altra cosa és que el servei prestat siga un capritxo, un luxe, que ja no és que siga altament deficitari, sinó que a més a més, al poble li supondrà un cens difícil de mantindre, que pagaran la majoria, i que només gaudiran uns pocs, perquè no és el mateix prendre el bany en estiu que en hivern; no hi acudiran les mateixes persones, no del poble. Que eixa és una altra. Els del poble no anem a poder suportar les despeses de la piscina. Aleshores, què farà Sa Majestat? El que més li agrada: eixir en tots els mitjans de comunicació vanagloriant-se de que Ador és el primer poble menut amb una piscina pública d'hivern; convidarà a tots els de la Safor a que vinguen a embotir-se en unes instal·lacions menudes per a les previsions que s'han fet. Si aixina ocorreguera i començara a vindre gent a prendre el bany, prepareu-vos els que viviu als voltants. No tardeu molt en tornar a casa perquè haureu d'anar a aparcar els cotxes al poliesportiu. L'embut en el que està la piscina serà de repica'm el colze, i les molèsties per la vanitat de Sa Majestat la patiran uns quants.
Esperem que eixos dèset mil·lions de pessetes estiguen convenientment assentats en la contabilitat del poble: “regalos y prebendas------- 102.172 €”. Comprovar això és tasca de l’oposició, a veure si desapareixen per art de màgia, que ací mags hi han uns quants. Que són molts diners: més de tres vegades més que el premi del Grand Prix. Per cert, què s’ha fet amb eixos diners? Un altre truc de màgia?
No tenen ni puta idea del que estan fent. I quan comencem a lamentar-nos, ja serà massa tard.
dilluns, 2 de novembre del 2009
QUE PASSEN DE LLARG
És un espectacle lamentable el que podem veure tots els dies en qualsevol telediari. Pareix que la corrupció política s'escampa per tot arreu com una taca de petroli "pringós" per la mar dels nostres ajuntaments. Si a açò li afegim el berenar de negres en el que s'està convertint el PP, sobre tot al País Valencià, encara que Canal 9 no se n'haja adonat, no podem arribar a una altra conclusió que a la de que tenim uns polítics que miren més per ells que per nosaltres, els ciutadans, aquells que de bona voluntat els votem, pel que es veu, enganyats i manipulats; i que religiosament els paguem els bons sous, també pel que es veu, totalment insuficients per a les seues aristrocràtiques nececitats.
Afortunadament els jutges de l'Audiència Nacional no han posat els seus ulls al nostre ajuntament, ni creguem que faça falta. Encara que Sa Majestat convoque els plenaris a les onze i mitja del matí amb la descarada intenció de que ningú sàpia què és el que fa, aplicant eixa màxima contemplada en els Sants Evangelis que tan devotament va a escoltar la seua pia ànima a missa els diumenges, de que la teua mà esquerra no sàpia el què fa la teua dreta; com diem, no creguem que ningú dega clavar la mà en les fosques i tenebroses estàncies de l'ajuntament buscant lo que mai no es podria trobar allí, com seria per exemple: sobres donats per baix mà amb la intenció d'obtindre de Sa Majestat el favor de que se li adjudique alguna obra; o que s'hagen passat per ahí baix els processos de selecció de personal per a contractar aquelles persones de la seua confiança; o que de veritat no se sabia el perquè s'estaven comprant fanecades a l'Alfàs a vint-i-quatre mil euros abans que es fera públic el nou projecte de PGOU; o que el viatge finançat per una empresa privada a Sa Majestat i a la seua senyora, en realitat no se li va pagar a Sa Majestat, sinó a Juanvi i senyora perquè a eixa empresa, ara en fallida, en aquells aleshores, els sobraven els diners i, com que no sabien què fer amb ells, convidaven a qui els donava la gana, desgraciadament per a nosaltres, els convidats sempre eren els mateixos; o que s'aprovaven PAIs per la necessitat real dels propietaris de les terres per a poder edificar, i no per la necessitat de sòl de les empreses urbanitzadores, depredadores de sòl barat que havien tropeçat en Sa Majestat, una persona desinteressada i servicial del seu poble, que només mirava pel bé dels seus ciutadans, encara que estem en una profunda crisi provocada per gent com ells que no han sabut veure més enllà de les seues ulleres...
Repetim: estem segurs que tot açò no ha s'ha fet bé al nostre poble, i que els ulls d'àguila de Garzon i companyia passaran de llarg planejant amenaçadors sobre el sostre del nostre ajuntament i no veuran ni un badallet per on poder clavar les seus urpes.
També l'oposició té l'obligació de treballar per a evitar que alguna cosa roín puga passar mai, i esperem que ho facen bé. Que tots, tots, treballen per fer les coses bé i no haguem de lamentar mai veure a algú del poble amb les mans emmanillades agafant una bossa blava per a entrar als calabossos de l'Audiència.
Afortunadament els jutges de l'Audiència Nacional no han posat els seus ulls al nostre ajuntament, ni creguem que faça falta. Encara que Sa Majestat convoque els plenaris a les onze i mitja del matí amb la descarada intenció de que ningú sàpia què és el que fa, aplicant eixa màxima contemplada en els Sants Evangelis que tan devotament va a escoltar la seua pia ànima a missa els diumenges, de que la teua mà esquerra no sàpia el què fa la teua dreta; com diem, no creguem que ningú dega clavar la mà en les fosques i tenebroses estàncies de l'ajuntament buscant lo que mai no es podria trobar allí, com seria per exemple: sobres donats per baix mà amb la intenció d'obtindre de Sa Majestat el favor de que se li adjudique alguna obra; o que s'hagen passat per ahí baix els processos de selecció de personal per a contractar aquelles persones de la seua confiança; o que de veritat no se sabia el perquè s'estaven comprant fanecades a l'Alfàs a vint-i-quatre mil euros abans que es fera públic el nou projecte de PGOU; o que el viatge finançat per una empresa privada a Sa Majestat i a la seua senyora, en realitat no se li va pagar a Sa Majestat, sinó a Juanvi i senyora perquè a eixa empresa, ara en fallida, en aquells aleshores, els sobraven els diners i, com que no sabien què fer amb ells, convidaven a qui els donava la gana, desgraciadament per a nosaltres, els convidats sempre eren els mateixos; o que s'aprovaven PAIs per la necessitat real dels propietaris de les terres per a poder edificar, i no per la necessitat de sòl de les empreses urbanitzadores, depredadores de sòl barat que havien tropeçat en Sa Majestat, una persona desinteressada i servicial del seu poble, que només mirava pel bé dels seus ciutadans, encara que estem en una profunda crisi provocada per gent com ells que no han sabut veure més enllà de les seues ulleres...
Repetim: estem segurs que tot açò no ha s'ha fet bé al nostre poble, i que els ulls d'àguila de Garzon i companyia passaran de llarg planejant amenaçadors sobre el sostre del nostre ajuntament i no veuran ni un badallet per on poder clavar les seus urpes.
També l'oposició té l'obligació de treballar per a evitar que alguna cosa roín puga passar mai, i esperem que ho facen bé. Que tots, tots, treballen per fer les coses bé i no haguem de lamentar mai veure a algú del poble amb les mans emmanillades agafant una bossa blava per a entrar als calabossos de l'Audiència.
dijous, 15 d’octubre del 2009
dissabte, 26 de setembre del 2009
FALTES D'ORTOGRAFIA
No sé si s'haureu adonat del que ha passat esta setmana al Parlament Basc, quan, en un document oficial, han aparegut dues faltes d'ortografia: aprovar (tingueu en compte que es en castellà) i hinundaciones. Ben escrites serien: aprobar i inundaciones.
El revol alçat ha sigut considerable. De fet ho vaig veure en tres telediaris de la nit: TVE, Antena 3 i Tele; 5 i ho vaig escoltar en algunes emissores de ràdio. On no ho vaig veure va ser en Canal 9, això no vol dir que no ho contaren.Tot el món es feia creus perquè uns parlamentaris feren unes faltes d'ortografia tan greus, i deien que això era conseqüència dell catastròfic sistema educatiu que tenim...
Però tot això no és res si ho comparem, per exemple... no sé, amb què podríem comparar-ho? Sí, podríem comparar-ho amb els escrits del nostre alcalde-rei, Sa Majestat Juanvi l'Empastrador. Perquè supose que les contestacions que fa a les preguntes de l'oposició tindran caràcter d'oficials, i que les farà en un paper timbrat per l'ajuntament. Sense anar més lluny, en la primera resposta que fa a les preguntes de GA en el darrer plenari trobem, a banda de les comes que es menja i la mala puntuació, les següents: esta (verb i no demostratiu), estan, terminandola, tecnicos; i acaba dient una cosa incomprensible, sintàcticament mal estructurat i amb una mala concordança de gènere entre l'article i el nom al que determina com és: «una vez terminada el mayor de aplicaciones de gasto del presupuesto se le comunicará.»
Ja veieu, en només set renglons, la caterva de faltes que ha fet. Açò què demostrarà?
El revol alçat ha sigut considerable. De fet ho vaig veure en tres telediaris de la nit: TVE, Antena 3 i Tele; 5 i ho vaig escoltar en algunes emissores de ràdio. On no ho vaig veure va ser en Canal 9, això no vol dir que no ho contaren.Tot el món es feia creus perquè uns parlamentaris feren unes faltes d'ortografia tan greus, i deien que això era conseqüència dell catastròfic sistema educatiu que tenim...
Però tot això no és res si ho comparem, per exemple... no sé, amb què podríem comparar-ho? Sí, podríem comparar-ho amb els escrits del nostre alcalde-rei, Sa Majestat Juanvi l'Empastrador. Perquè supose que les contestacions que fa a les preguntes de l'oposició tindran caràcter d'oficials, i que les farà en un paper timbrat per l'ajuntament. Sense anar més lluny, en la primera resposta que fa a les preguntes de GA en el darrer plenari trobem, a banda de les comes que es menja i la mala puntuació, les següents: esta (verb i no demostratiu), estan, terminandola, tecnicos; i acaba dient una cosa incomprensible, sintàcticament mal estructurat i amb una mala concordança de gènere entre l'article i el nom al que determina com és: «una vez terminada el mayor de aplicaciones de gasto del presupuesto se le comunicará.»
Ja veieu, en només set renglons, la caterva de faltes que ha fet. Açò què demostrarà?
divendres, 28 d’agost del 2009
SALUDA DE L'ALCALDE
Recull de textos de salutacions de Sa Majestat aparegudes en els darrers anys als llibres de festes del poble.
1994:
«Vos anime a tots a que una vegada més oblidem les nostres penes i comentaris i ens fiquem de plé en cadascún dels actes amb el fí de que les "festes d'Ador 94" estiguen plenes d'alegria, simpatia i felicitat, oblidant-nos de totes les rencilles que pugam tindre entre uns veïns o altres ja que entre nosaltres tots ens podem necessitar algun dia,...»
1996:
«Oblidem penes, odis i comentaris i disfrutem de les nostres festes amb simpatia i felicitat, oblidant rencilles... doncs per a patir ja tenim tot l'any...»
1997:
«Desitjar-vos de tot cor que passeu uns dies inoblidables, deixant les crítiques i barrets, odis i rancors per a altres moments, ja que Ador està de festa!!...»
1999:
«... vos presente a tots, els millors desitjos de que estes festes es converteixquen en font de goig que serveixquen per a estrényer llaços d'amistat i veïnatge, i per a que entre tots femdel nostre poble un lloc on siga posibe viure la cordialitat desde el repecte mutu.
Agrair amb orgull, el que dia a dia, vingau a contar-me les vostres crítiques, idees i suggerències, doncs sou vosaltres els que ens degueu demanar, però en dignitat, sense exigir el que vosaltres no serieu capaços de qüestionar i sol·lucionar.
Se que és molt difícil contentar-vos a tots, però si estic tranquil es perque al menys contente als mes comprensius, a tots aquells que saben que les coses no eixen del no res...
...esta corporació esta oberta a qualsevol opinió o sugerència de qualsevol veí però mai a les crítiques destructives que puguen baixar el nostre poble d'Ador. Ja que tots hem de col·laborar en el seu engrandiment i avanç cal al segle XXI...»
2001:
«Disfrutem en estos dies dedicats als nostres patrons del millor que tinguem cada u de la nostra amistat, del nostre amiguisme, de la nostra cordialitat que al cap i a la fi representem tots a la nostra població, Ador, "Balcó i meravella de la Safor".»
2003:
«Com ja he dit alguna vegada "qui res no fa, res li pot eixir mal" i la nostra idea es fer moltes coses per que el poble d'Ador s'ho mereix i si en aquesta tasca alguna vegada ens equivoquem demanem perdó abans d'hora perque eixa no és la nostra intenció.»
2007:
«...Aprofite esta oportunitat per a dir-vos que ara en festes és el moment que deixem de costat totes les nostres diferències. Enguany ha sigut un any dur marcat per la contesa electoral, però ara tornem a estar tots en el mateix bàndol: som adorencs és el meu desig el que ningú no se senta exclòs.
2009:
«...S'estan realitzant moltes obres socials, culturals, infrastructurals, deportives, etc. Totes elles pel be del municipi d'Ador, i per tot això vos he de dir que " el que fa moltes coses es pot equivocar, el que no fa res mai s'equivocarà", però la crítica és de bades i més si és destructiva, per tant des d'aquesta pàgina del nostre llibre de festes, vull demanar-vos a tots que sigueu positius...»
I es queda tan ample.
P.D. Les faltes ortogràfiques i sintàctiques són d'ell, que per no saber, no sap ni buscar-se un corregidor fiable. Clar, com els bons estan a l'altra banda!
1994:
«Vos anime a tots a que una vegada més oblidem les nostres penes i comentaris i ens fiquem de plé en cadascún dels actes amb el fí de que les "festes d'Ador 94" estiguen plenes d'alegria, simpatia i felicitat, oblidant-nos de totes les rencilles que pugam tindre entre uns veïns o altres ja que entre nosaltres tots ens podem necessitar algun dia,...»
1996:
«Oblidem penes, odis i comentaris i disfrutem de les nostres festes amb simpatia i felicitat, oblidant rencilles... doncs per a patir ja tenim tot l'any...»
1997:
«Desitjar-vos de tot cor que passeu uns dies inoblidables, deixant les crítiques i barrets, odis i rancors per a altres moments, ja que Ador està de festa!!...»
1999:
«... vos presente a tots, els millors desitjos de que estes festes es converteixquen en font de goig que serveixquen per a estrényer llaços d'amistat i veïnatge, i per a que entre tots femdel nostre poble un lloc on siga posibe viure la cordialitat desde el repecte mutu.
Agrair amb orgull, el que dia a dia, vingau a contar-me les vostres crítiques, idees i suggerències, doncs sou vosaltres els que ens degueu demanar, però en dignitat, sense exigir el que vosaltres no serieu capaços de qüestionar i sol·lucionar.
Se que és molt difícil contentar-vos a tots, però si estic tranquil es perque al menys contente als mes comprensius, a tots aquells que saben que les coses no eixen del no res...
...esta corporació esta oberta a qualsevol opinió o sugerència de qualsevol veí però mai a les crítiques destructives que puguen baixar el nostre poble d'Ador. Ja que tots hem de col·laborar en el seu engrandiment i avanç cal al segle XXI...»
2001:
«Disfrutem en estos dies dedicats als nostres patrons del millor que tinguem cada u de la nostra amistat, del nostre amiguisme, de la nostra cordialitat que al cap i a la fi representem tots a la nostra població, Ador, "Balcó i meravella de la Safor".»
2003:
«Com ja he dit alguna vegada "qui res no fa, res li pot eixir mal" i la nostra idea es fer moltes coses per que el poble d'Ador s'ho mereix i si en aquesta tasca alguna vegada ens equivoquem demanem perdó abans d'hora perque eixa no és la nostra intenció.»
2007:
«...Aprofite esta oportunitat per a dir-vos que ara en festes és el moment que deixem de costat totes les nostres diferències. Enguany ha sigut un any dur marcat per la contesa electoral, però ara tornem a estar tots en el mateix bàndol: som adorencs és el meu desig el que ningú no se senta exclòs.
2009:
«...S'estan realitzant moltes obres socials, culturals, infrastructurals, deportives, etc. Totes elles pel be del municipi d'Ador, i per tot això vos he de dir que " el que fa moltes coses es pot equivocar, el que no fa res mai s'equivocarà", però la crítica és de bades i més si és destructiva, per tant des d'aquesta pàgina del nostre llibre de festes, vull demanar-vos a tots que sigueu positius...»
I es queda tan ample.
P.D. Les faltes ortogràfiques i sintàctiques són d'ell, que per no saber, no sap ni buscar-se un corregidor fiable. Clar, com els bons estan a l'altra banda!
dissabte, 18 de juliol del 2009
VANITAS, VANITATIS
"Crísip i Diògenes han estat els primers autors a menysprear la glòria, i els més ferms, i entre tots els desigs, deien que no n'hi havia cap altre de més perillós, ni que més havíem d'evitar, que el que tenim de l'aprovació dels altres. Realment, l'experiència ens n'ha fet sentir diverses traïcions ben danyoses. No hi ha res que enverine més els prínceps que la falagueria, ni res que faça guanyar als dolents més crèdit davant d'ells."
Montaigne: Segon llibre d'Assaigs
dissabte, 27 de juny del 2009
VALUOSES CAGUERADES
L'altre dia es va fer a Villalonga, concretament en el camp de futbol, una mena de sorteig on el premi eren dos mil euros. El guanyador no era aquell a qui li corresponia el numeret sorgit d'un bombo, sinó que, després de dividir la superfície del camp en xicotetes parcel·les numerades coincidents amb els números de les paperetes venudes, soltaven un camell que anava passejant-se pel camp, a l'atzar, fins que amollava una bona caguerada; la parcel·la beneïda per aquell pudent manà, rebia el premi.
Ací, a Ador, també es va fer eixe singular sorteig fa un temps, encara que ningú ens assabentàrem, al mateix lloc, l'antic camp de futbol, però amb algunes lleugeres diferències: totes les paperetes les tenia el mateix, CYCA DE CONSTRUCCIONES Y CONTRATAS, S.L.; el premi era de 122748 euros, el que desconeguem és el preu pagat per les paperetes, les de Villalonga valien cinc o sis euros. Però per a completar el sorteig ens feia falta el més important: la mà innocent que traguera la butlleta guanyadora, en este cas, qui fera la caguerada campiona. Ací no s'ha dut cap camell, ni vaca, ni bou, ni tan sols un gos. Adivineu qui va pondre la reial caguerada?
Ací, a Ador, també es va fer eixe singular sorteig fa un temps, encara que ningú ens assabentàrem, al mateix lloc, l'antic camp de futbol, però amb algunes lleugeres diferències: totes les paperetes les tenia el mateix, CYCA DE CONSTRUCCIONES Y CONTRATAS, S.L.; el premi era de 122748 euros, el que desconeguem és el preu pagat per les paperetes, les de Villalonga valien cinc o sis euros. Però per a completar el sorteig ens feia falta el més important: la mà innocent que traguera la butlleta guanyadora, en este cas, qui fera la caguerada campiona. Ací no s'ha dut cap camell, ni vaca, ni bou, ni tan sols un gos. Adivineu qui va pondre la reial caguerada?
dijous, 4 de juny del 2009
RES DE RES
Un detall molt simple del que passa a este oblidat poble el patirem diumenge passat. Estàvem esperant que isqueren de missa els xiquets de la comunió i ens asseguérem en els bancs que hi han instal·lats en la plaça. N'erem quatre, i per poder estar seguts, un s'hagué de seure cara a cal retor i fer de parapet per que els altres no ens esvaràrem i caiguérem a terra, perquè com damunt anàvem mudats amb teles més bones, era un gust el tobogan que ens trobàrem sense buscar-lo. S'ha de ser burros, i perdoneu-nos l'expressió, per a posar uns bancs desnivellats. No sabem de qui serà la culpa, si de l'ajuntament o de l'empresa contratista, igual dóna. la qüestió és que és impossible seure's còmodament allí. Per supost, com Sa Majestat es seu en el seu tron de vellut, no se n'adona que els seus subdits han de patir si volen seure's en el banc dels collons. Ja veieu, una cosa tan simple ens ha dut a reflexionar i fer una comparació amb com funciona este poble.
Ací les coses es fan per fer-se, simplement, sense planificació, i tant se val si estan ben fetes com si estan mal, ningú diu res. Res passa. Per exemple, llegim en els comentaris de GA que molts es queixen de que els projectes seleccionats per al plan Zapatero no donaran feina als més de cent parats que hi ha a Ador. I no passa res. L'oposició no fa més que tirar-se floretes i renegar, i els parats quedar-se en casa a veure-les vindre. Un dia en la tele veguérem que en un poble d'Andalusia on s'havia fet el mateix, els parats es tancaren en l'ajuntament i obligaren a l'alcalde a canviar els projectes per uns que de veritat donaren feina. Ací, res de res. Si els parats, de per sí, no són capaços d'organitzar-ser per fer una cosa així, per a què està l'oposició?
A l'any que ve, si déu vol, a l'escola posaran una aula prefabricada. El PAI on anava la nova escola està anul·lat gràcies al bon fer de Sa Majestat i a que és més xulo que un huit. I no passa res. Ni es manifesten els pares, ni l'oposició és capaç de fer res. Res de res.
Eixa és la tònica d'este oblidat poble. Sa Majestat, Juanvi I l'Empastrador, fent el que sap: empastrades. Els veïns deixant-lo fer el que vullga, i l'oposició veient-les vindre. Lo dit: res de res. Dos anys, com diuen, i tot continua igual.
Ací les coses es fan per fer-se, simplement, sense planificació, i tant se val si estan ben fetes com si estan mal, ningú diu res. Res passa. Per exemple, llegim en els comentaris de GA que molts es queixen de que els projectes seleccionats per al plan Zapatero no donaran feina als més de cent parats que hi ha a Ador. I no passa res. L'oposició no fa més que tirar-se floretes i renegar, i els parats quedar-se en casa a veure-les vindre. Un dia en la tele veguérem que en un poble d'Andalusia on s'havia fet el mateix, els parats es tancaren en l'ajuntament i obligaren a l'alcalde a canviar els projectes per uns que de veritat donaren feina. Ací, res de res. Si els parats, de per sí, no són capaços d'organitzar-ser per fer una cosa així, per a què està l'oposició?
A l'any que ve, si déu vol, a l'escola posaran una aula prefabricada. El PAI on anava la nova escola està anul·lat gràcies al bon fer de Sa Majestat i a que és més xulo que un huit. I no passa res. Ni es manifesten els pares, ni l'oposició és capaç de fer res. Res de res.
Eixa és la tònica d'este oblidat poble. Sa Majestat, Juanvi I l'Empastrador, fent el que sap: empastrades. Els veïns deixant-lo fer el que vullga, i l'oposició veient-les vindre. Lo dit: res de res. Dos anys, com diuen, i tot continua igual.
dimecres, 6 de maig del 2009
EMPASTRADES
Una de les especialitats de Sa Majestat és la de fer empastrades. I ausades que en fa. Però el problema és que no li afecten a ell, sinó, que per la seua ànsia de poder, embolica a gent que no té res a veure amb ell i que patix les conseqüències per la mala gestió del pròcer.
El darrer exemple, i més cridaner, és el de Silvia Bataller i el seu home. Per fer un favor a una persona, amb l'objectiu d'obtindre el seu vot i els de la seua família, pel que pareix, Sa Majestat li va donar un terreny públic perquè el fera d'ús privat, i que fins i tot s'ha escriturat al seu nom.Per esta causa, els dos veïns ara tenen una moguda de por. Si les coses es feren bé tot açò s'haguera pogut evitar i els veïns conviurien conforme Déu mana. Però a Ador tenim un altre Déu que fa i desfà al seu gust amb la finalitat de regnar en el Regne dels Cels per tota l'eternitat. Recorde que es va comentar que en les eleccions municipals de 1999, Sa Majestat estava molt cabrejat perquè havia perdut un regidor, de sis es va quedar amb cinc, malgrat, conservava la majoria absoluta. Doncs bé, un dia, poc després de les eleccions, va recriminar a un membre de la família suposadament afavorida ara, per no haver-li votat. Este individu intentava justificar-se que ell no en sabia res. Al final Sa Majestat va acabar amenaçant-lo de no anar mai més a l'establiment d'este individu. Pel que es veu, eixa amenaça no es va acomplir, i ara reb els consells dels seus assessors els dissabtes de matí en eixe local. El que sempre ens ha tingut intrigats és com sabia ell que eixa família no li va votar. Tenim una certa sospita, pot ser un dia la desvelem.
El darrer exemple, i més cridaner, és el de Silvia Bataller i el seu home. Per fer un favor a una persona, amb l'objectiu d'obtindre el seu vot i els de la seua família, pel que pareix, Sa Majestat li va donar un terreny públic perquè el fera d'ús privat, i que fins i tot s'ha escriturat al seu nom.Per esta causa, els dos veïns ara tenen una moguda de por. Si les coses es feren bé tot açò s'haguera pogut evitar i els veïns conviurien conforme Déu mana. Però a Ador tenim un altre Déu que fa i desfà al seu gust amb la finalitat de regnar en el Regne dels Cels per tota l'eternitat. Recorde que es va comentar que en les eleccions municipals de 1999, Sa Majestat estava molt cabrejat perquè havia perdut un regidor, de sis es va quedar amb cinc, malgrat, conservava la majoria absoluta. Doncs bé, un dia, poc després de les eleccions, va recriminar a un membre de la família suposadament afavorida ara, per no haver-li votat. Este individu intentava justificar-se que ell no en sabia res. Al final Sa Majestat va acabar amenaçant-lo de no anar mai més a l'establiment d'este individu. Pel que es veu, eixa amenaça no es va acomplir, i ara reb els consells dels seus assessors els dissabtes de matí en eixe local. El que sempre ens ha tingut intrigats és com sabia ell que eixa família no li va votar. Tenim una certa sospita, pot ser un dia la desvelem.
dimarts, 21 d’abril del 2009
Més diners per al poliesportiu-
Ens hem assabentat de la possible existència d'un informe que qualifica la muntanya del camp de futbol com un lloc d'alt risc geològic per despreniments de roques i terra, ja que es tracta d'un terreny argilenc del quaternari, de poca consistència per la seua impermeabilitat; a més a més amb una capa de sol molt dèbil deguda als afloraments superficials de roca calissa que fan que la vegetació no puga arrelar profundament i ser un sostenidor natural del terreny.
Si açò és de deveres, ens sorgeixen moltes preguntes:
-Este informe s'haurà sol·licitat abans de fer el poliesportiu?
-Si s'haguera fet, per què no es va tindre en compte?
-Si no s'haguera fet, per què no es va sol·licitar coneixent com coneguem el terreny?
-Si s'ha fet després dels despreniments de roques, per què es vol continuar allí?
Si atenem lo que se'ns informava abans en el blog de GA on se'ns dia que el poliesportiu va costar 600.000 €, i ara li afegim 142.388,56 € més, obtenim l'astronòmica quantitat de 742.388.56 €, que si fem números, resulta que el ditxós poliesportiu significa, ni més, ni menys, que un 45,03% del pressupost del poble per a tot l'any 2009. Quasi la meitat del pressupost!!! Total per a tirar-ho al fem.
I lo que més gràcia ens fa és que volen parar la caiguda de pedres amb una tela metàl·lica; pedres com el cap de Sa Majestat sí que les pararà, però com es desprenga un cudol com el de l'altra vegada, fins i tot més menut, a fer la mà se n'anirà, la roca, la tela, el poliesportiu i la mare que l'ha parit.
Amb tots eixos diners, i els PAI's que van a fer-se, tan els costa buscar un lloc més apropiat?
Una altra cosa: pareix ser que ara a Ador ha aparegut una altra classe social a més dels amics o contraris a Sa Majestat, i són els de Montecorona. Per què a ells els van a donar una bústia nova i a nosaltres no? Que nosaltres no paguem igual? Així és que Sa Majestat, nosaltres també volem una bústia nova; vinga, a canviar totes les bústies del poble.
Si açò és de deveres, ens sorgeixen moltes preguntes:
-Este informe s'haurà sol·licitat abans de fer el poliesportiu?
-Si s'haguera fet, per què no es va tindre en compte?
-Si no s'haguera fet, per què no es va sol·licitar coneixent com coneguem el terreny?
-Si s'ha fet després dels despreniments de roques, per què es vol continuar allí?
Si atenem lo que se'ns informava abans en el blog de GA on se'ns dia que el poliesportiu va costar 600.000 €, i ara li afegim 142.388,56 € més, obtenim l'astronòmica quantitat de 742.388.56 €, que si fem números, resulta que el ditxós poliesportiu significa, ni més, ni menys, que un 45,03% del pressupost del poble per a tot l'any 2009. Quasi la meitat del pressupost!!! Total per a tirar-ho al fem.
I lo que més gràcia ens fa és que volen parar la caiguda de pedres amb una tela metàl·lica; pedres com el cap de Sa Majestat sí que les pararà, però com es desprenga un cudol com el de l'altra vegada, fins i tot més menut, a fer la mà se n'anirà, la roca, la tela, el poliesportiu i la mare que l'ha parit.
Amb tots eixos diners, i els PAI's que van a fer-se, tan els costa buscar un lloc més apropiat?
Una altra cosa: pareix ser que ara a Ador ha aparegut una altra classe social a més dels amics o contraris a Sa Majestat, i són els de Montecorona. Per què a ells els van a donar una bústia nova i a nosaltres no? Que nosaltres no paguem igual? Així és que Sa Majestat, nosaltres també volem una bústia nova; vinga, a canviar totes les bústies del poble.
dijous, 9 d’abril del 2009
SA MAJESTAT EL SAVI
Lo de Sa Majestat en l'assumpte de la Planta de Transferència de Residus Sòlids Urbans no té nom. Este home no escarmenta ni a la de tres. Com que: rectificar és de savis? Sí, molt sabut és ell. El simple fet de plantejar una barrabassada de tal calibre en un ple de l'ajuntament, ni més ni menys, ja demostra el destrellat d'este individu. Però que no n'hem tingut prou amb la planta de fem? Què vol, que ens tornem a menjar la merda de tota la Safor?
"Com rectificar és de savis, retire lo de la planta" Aplaudiments, fanfàrries, la banda tocant l'himne nacional i Sa Majestat, segut en el seu tron, alçat a pols pels seus incondicionals seguidors, i les papallones peperes revolotejant al seu voltant i tirant pètals de roses i de clavells, tots al crit de:
-Visca Sa Majestat el nostre Alcalde-Rei Juanvi I per haver-nos salvat del fem i de la porqueria de tota la Safor i més enllà!
-Visca! Visca!
-Això és un alcalde-rei i no el que tenen en altres pobles. Ací hem menjat paelles i hem fet berenars i sopars gràcies al fem i a la pudor. I en altres pobles no... Bla, bla, bla...
El què ens agradaria saber és per què s'ha plantejat tan sols la possibilitat de dur el fem de nou al nostre poble. Ací creguem que Sa Majestat té un olfacte molt fi per als euros; igual que eixos que domestiquen gossos i porcs per a buscar tòfones, el nostre alcalde-rei té un olfacte especial per a olorar euros, encara que estiguen estacats mig metre dins del fem, ell els detecta de seguida. Si li ensinistraren bé l'olfacte, podrien gastar-lo en els aeroports per a detectar coca, o persones entre els enderrocs dels terratrèmols... qualsevol cosa que es fera ben lluny d'este maltractat poblet.
"Com rectificar és de savis, retire lo de la planta" Aplaudiments, fanfàrries, la banda tocant l'himne nacional i Sa Majestat, segut en el seu tron, alçat a pols pels seus incondicionals seguidors, i les papallones peperes revolotejant al seu voltant i tirant pètals de roses i de clavells, tots al crit de:
-Visca Sa Majestat el nostre Alcalde-Rei Juanvi I per haver-nos salvat del fem i de la porqueria de tota la Safor i més enllà!
-Visca! Visca!
-Això és un alcalde-rei i no el que tenen en altres pobles. Ací hem menjat paelles i hem fet berenars i sopars gràcies al fem i a la pudor. I en altres pobles no... Bla, bla, bla...
El què ens agradaria saber és per què s'ha plantejat tan sols la possibilitat de dur el fem de nou al nostre poble. Ací creguem que Sa Majestat té un olfacte molt fi per als euros; igual que eixos que domestiquen gossos i porcs per a buscar tòfones, el nostre alcalde-rei té un olfacte especial per a olorar euros, encara que estiguen estacats mig metre dins del fem, ell els detecta de seguida. Si li ensinistraren bé l'olfacte, podrien gastar-lo en els aeroports per a detectar coca, o persones entre els enderrocs dels terratrèmols... qualsevol cosa que es fera ben lluny d'este maltractat poblet.
dimecres, 25 de març del 2009
OPOSICIÓ DE CULTURA
Com tot el que fa este ajuntament està envoltat d'una certa polèmica, no anava a ser menys la convocatòria d'una plaça de funcionari de cultura, perquè si realment no és una decisió polèmica, almenys sí que provoca certes suspicàcies. Independentment del lloc a cobrir, ací o on siga, sempre es partix de la base que la plaça ja està donada, i en este cas seria l'actual tècnic de cultura, David, qui estarà en el punt de mira de tot el poble perquè va començar a treballar ací al poble contractat per Sa Majestat el nostre alcalde-rei. Al llarg d'estos darrers mesos hem llegit algunes crítiques a la seua gestió al cap de les tasques culturals; evidentment, després d'uns quants anys treballant, és clar que haja fet algunes coses mal, o que la gent haguera esperat que les haguera fet d'una altra manera. Però en general ací pensem que la seua tasca ha sigut positiva i que ha fet moltes coses útils per la cultura del poble. Evidentment sempre es pot fer més, i possiblement un canvi en l'ajuntament haguera dut també un canvi en la política cultural del poble, de segur que a millor, encara que haguera seguit ell al capdavant de la gestió cultural.
Pel tema que ens ocupa, creguem que si David es presenta a l'oposició la guanyarà de totes totes. No anem a dir ací que està feta perquè la guanye ell, perquè no entenem de tot això, però llegint detalladament les bases, és clar que ell té moltíssimes més possibilitats de guanyar-la que un altre. I és que hi ha una base que farà arrere a molta gent que tinga la intenció de fer l'oposició, i és la base quarta on diu que per a inscriures s'ha d'abonar 125 €, quasi res. Això va a limitar molt les inscripcions perquè ningú no va a voler tirar al fem 125 € si va en desconfiança, a més a més dels temps que corren.
Una altra cosa que ens crida l'atenció és el temari, on molts temes estan relacionats en la cultura i la política cultural d'Ador. Suposem que eixe temari es podrà arreplegar a l'Ajuntament, perquè sinó, a veure on s'informa l'opositor. Hi ha un tema que és per a pixar-se de riure, el tema 9: Fórmules associatives dels municipis per a la prestació de servicis: per això Ador forma part de la Mancomunitat de Municipis de la Safor.
En fi, les especulacions són inevitables. Només desitgem que es faça tot amb transparència i que guanye el més capacitat.
Pel tema que ens ocupa, creguem que si David es presenta a l'oposició la guanyarà de totes totes. No anem a dir ací que està feta perquè la guanye ell, perquè no entenem de tot això, però llegint detalladament les bases, és clar que ell té moltíssimes més possibilitats de guanyar-la que un altre. I és que hi ha una base que farà arrere a molta gent que tinga la intenció de fer l'oposició, i és la base quarta on diu que per a inscriures s'ha d'abonar 125 €, quasi res. Això va a limitar molt les inscripcions perquè ningú no va a voler tirar al fem 125 € si va en desconfiança, a més a més dels temps que corren.
Una altra cosa que ens crida l'atenció és el temari, on molts temes estan relacionats en la cultura i la política cultural d'Ador. Suposem que eixe temari es podrà arreplegar a l'Ajuntament, perquè sinó, a veure on s'informa l'opositor. Hi ha un tema que és per a pixar-se de riure, el tema 9: Fórmules associatives dels municipis per a la prestació de servicis: per això Ador forma part de la Mancomunitat de Municipis de la Safor.
En fi, les especulacions són inevitables. Només desitgem que es faça tot amb transparència i que guanye el més capacitat.
dijous, 5 de març del 2009
EN MANS DE QUI ESTEM?
Esbalaït m'he quedat quan, pegant una volta pel blog de Gent d'Ador, i seguint un dels enllaços que ens recomanen, he llegit un article de El País titulat: "El Consell y ocho alcaldes del PP controlan el reparto de los fondos rurales europeos". A mesura que anava llegint anava fent-me una pregunta que esperava que la resposta fóra que no, però a meitat article s'ha contestat la pregunta: i la resposta ha sigut que sí. No m'ho podia creure, Sa Majestat també està inclòs entre eixos huit alcaldes tan poderosos que tenen en les seues mans el poder de donar i llevar tants milions d'euros. I jo em pregunte: qui ha posat a Sa Majestat en un lloc tan important, sap realment qui és este personatge? Sabrà que Sa Majestat no sap parlar, ni llegir, ni escriure? Com se li pot atorgar tant de poder a una persona tan poc il·lustrada? Quins criteris utilitzarà Sa Majestat per a atorgar fons a projectes presentats pels pobles? Per a ell, sense cap dubte, coneixent lo sectari que és, el primer i principal serà que l'alcalde siga del PP, evidentment; no té altres criteris, simplement perquè no sap més.
En mans de qui estem?
Molt poderós és este alcalde-rei que tenim la desgràcia de patir ací al poble. Li haurem de pujar la categoria de rei a Imperator.
L'oposició deuria d'anar en compte.
En mans de qui estem?
Molt poderós és este alcalde-rei que tenim la desgràcia de patir ací al poble. Li haurem de pujar la categoria de rei a Imperator.
L'oposició deuria d'anar en compte.
divendres, 6 de febrer del 2009
I ARA QUÈ?
S'han escrit les al·legacions, s'han signat, s'han presentat a l'Ajuntament, s'han classificat per aborígens i forasters, s'han reclassificat per famílies, s'ha escrit una llista negra... i ara què?
Suposem que l'oposició haurà verificat que totes les al·legacions presentades han anat on deuen d'haver anat, o siga, a la Conselleria de Territori. O no?, perquè si no ho han fet, aleshores han deixat d'acomplir amb la seua tasca, perquè coneixent el percal, és molt fàcil que un bon grapat d'eixes al·legacions hagen anat a parar al contenidor de reciclatge de paper. GA deu vigilar perquè la voluntat del poble es faça sentir. I nosaltres ens preguntem: després d’haver-se presentat tres mil al·legacions contra el concert previ al PGOU, Sa Majestat i la seua cort poden passar-se-les per l’arc de triomf com si no se n’haguera presentada cap? La resposta sabem que és clara i es que sí. Se les passaran per ahí i per més avall. Però la cosa no pot quedar així. Necessitem més.
Una altra cosa que ens roda pel cap. En el darrer ple extraordinari, on es tractà el "Plan Zapatero", Sa Majestat presentà uns projectes absurdes i fóra de l'essència del pla establert pel govern central. Com molt bé argumenta el regidor de GA, del què es tracta és de donar faena a la gent del poble que està aturada i no a empreses forasteres, per molt conegudes que siguen en la Plaça de la Font, 1 d'Ador, codi postal: 46729 de València. A eixes empreses que els donen faena en el seu poble, ací, qui ha de donar faena a la gent del poble és l'Ajuntament, i deu buscar projectes on poder treballar la major part possible d'eixa gent aturada, de lo contrari farà lo de sempre: fer les coses rematadament mal, i es que als pobres no els arriba a més. Vint anys en el poder els ha assecat l'escassa massa cerebral que tenen, o dit en poques paraules, que se'ls ha acabat la poca imaginació que han demostrat tindre en estes llargues i desesperants dues dècades. Serà per possibilitats de treballar en el poble? Però si dóna pena de veure, tant el poble com el terme. Que busquen projectes on càpia la majoria possible de gent que no té treball i que ho està passant molt mal i que es deixen d’amiguismes, que la cosa ja està bé. I sinó, que li ho diguen a eixe que va ufanant-se pels bars del poble que Sa Majestat reina en el poble gràcies a ell. Què es jugueu que li cau un dels dos projectes proposats per Sa Majestat, eixe que està més prop? I ací tot continuara igual, com sempre.
Una altra cosa que no tenim clara és què va votar l'oposició a eixa proposta de Sa Majestat, perquè en el resum penjat al seu blog no ho diuen. Esperem que votaren en contra o que com a mínim s'abstingueren. Perquè sinó, és per a no votar-los a ells tampoc. I que recorden tots, que segons ens anuncien a "bombo y platillo", ara ve el "Plan Camps" amb més diners. A veure si se'ls gasten amb més trellat.
Suposem que l'oposició haurà verificat que totes les al·legacions presentades han anat on deuen d'haver anat, o siga, a la Conselleria de Territori. O no?, perquè si no ho han fet, aleshores han deixat d'acomplir amb la seua tasca, perquè coneixent el percal, és molt fàcil que un bon grapat d'eixes al·legacions hagen anat a parar al contenidor de reciclatge de paper. GA deu vigilar perquè la voluntat del poble es faça sentir. I nosaltres ens preguntem: després d’haver-se presentat tres mil al·legacions contra el concert previ al PGOU, Sa Majestat i la seua cort poden passar-se-les per l’arc de triomf com si no se n’haguera presentada cap? La resposta sabem que és clara i es que sí. Se les passaran per ahí i per més avall. Però la cosa no pot quedar així. Necessitem més.
Una altra cosa que ens roda pel cap. En el darrer ple extraordinari, on es tractà el "Plan Zapatero", Sa Majestat presentà uns projectes absurdes i fóra de l'essència del pla establert pel govern central. Com molt bé argumenta el regidor de GA, del què es tracta és de donar faena a la gent del poble que està aturada i no a empreses forasteres, per molt conegudes que siguen en la Plaça de la Font, 1 d'Ador, codi postal: 46729 de València. A eixes empreses que els donen faena en el seu poble, ací, qui ha de donar faena a la gent del poble és l'Ajuntament, i deu buscar projectes on poder treballar la major part possible d'eixa gent aturada, de lo contrari farà lo de sempre: fer les coses rematadament mal, i es que als pobres no els arriba a més. Vint anys en el poder els ha assecat l'escassa massa cerebral que tenen, o dit en poques paraules, que se'ls ha acabat la poca imaginació que han demostrat tindre en estes llargues i desesperants dues dècades. Serà per possibilitats de treballar en el poble? Però si dóna pena de veure, tant el poble com el terme. Que busquen projectes on càpia la majoria possible de gent que no té treball i que ho està passant molt mal i que es deixen d’amiguismes, que la cosa ja està bé. I sinó, que li ho diguen a eixe que va ufanant-se pels bars del poble que Sa Majestat reina en el poble gràcies a ell. Què es jugueu que li cau un dels dos projectes proposats per Sa Majestat, eixe que està més prop? I ací tot continuara igual, com sempre.
Una altra cosa que no tenim clara és què va votar l'oposició a eixa proposta de Sa Majestat, perquè en el resum penjat al seu blog no ho diuen. Esperem que votaren en contra o que com a mínim s'abstingueren. Perquè sinó, és per a no votar-los a ells tampoc. I que recorden tots, que segons ens anuncien a "bombo y platillo", ara ve el "Plan Camps" amb més diners. A veure si se'ls gasten amb més trellat.
diumenge, 25 de gener del 2009
LA LLISTA NEGRA
Acabe de llegir un comentari al blog de GA que m'ha deixat esbalaïda. És respecte a alguna entrevista que li han fet a Sa Majestat el alcalde-rei d'Ador en alguna emissora de ràdio i que algú ha escoltat i ho comenta reproduint les xifres donades per Sa Majestat, i que no anem a posar en dubte. Ja ho advertirem nosaltres en l'entrada anterior: atenció a les troles que van a dir per intoxicar i tirar per terra tot el què diga l'oposició.
Evidentment, tots aquells que hagen signat alguna al·legació han passat automàticament a la llista negra de Sa Majestat, i més prompte o més tard començaran a patir les conseqüències, o què s'han pensat? Què no sabeu que a Ador encara no s'ha acabat la postguerra i els que manen tenen butlla per fer el que vullguen? Mentre escric açò estic imaginant-me a Sa Majestat amb les caixes d'al·legacions a un costat i la llista del cens municipal a l'altre tatxant tots aquells noms que apareixen signats en les al·legacions. La majoria no l'impressionen, però hi ha alguns que el sorprenen. De seguida, consulta la llista de morts ocorreguts en el poble des de les darreres eleccions on té controlats els que han faltat dels seus, i comprova si encara està dins del marge de guanys. Si és així, no passa res, però si el marge es recurta perillosament haurà de prendre mesures. I es que Sa Majestat, el alcalde-rei, porta el cens més controlat que la llista de la compra.
En el comentari de GA no es diu si va comentar el fons de les al·legacions, però jo estic segura que ni tan sols les ha llegides, per a què, si no sap. Una persona que no sap escriure tampoc sap llegir. El profit el cega i l'impedix veure més enllà de les ulleres. Així anem en este poble, a bacs i rebolcons. Que déu ens agafe confessats, encara que hi ha molts que ni així es salvaran.
Evidentment, tots aquells que hagen signat alguna al·legació han passat automàticament a la llista negra de Sa Majestat, i més prompte o més tard començaran a patir les conseqüències, o què s'han pensat? Què no sabeu que a Ador encara no s'ha acabat la postguerra i els que manen tenen butlla per fer el que vullguen? Mentre escric açò estic imaginant-me a Sa Majestat amb les caixes d'al·legacions a un costat i la llista del cens municipal a l'altre tatxant tots aquells noms que apareixen signats en les al·legacions. La majoria no l'impressionen, però hi ha alguns que el sorprenen. De seguida, consulta la llista de morts ocorreguts en el poble des de les darreres eleccions on té controlats els que han faltat dels seus, i comprova si encara està dins del marge de guanys. Si és així, no passa res, però si el marge es recurta perillosament haurà de prendre mesures. I es que Sa Majestat, el alcalde-rei, porta el cens més controlat que la llista de la compra.
En el comentari de GA no es diu si va comentar el fons de les al·legacions, però jo estic segura que ni tan sols les ha llegides, per a què, si no sap. Una persona que no sap escriure tampoc sap llegir. El profit el cega i l'impedix veure més enllà de les ulleres. Així anem en este poble, a bacs i rebolcons. Que déu ens agafe confessats, encara que hi ha molts que ni així es salvaran.
divendres, 16 de gener del 2009
NO FEM DEL NOSTE POBLE UN ERA
Per fi va veient-se la tasca de l'oposició, que alguns pensàvem que s'havien diluït com el bicarbonat en l'aigua. Primer una fulla molt ben presentada on es donava molta informació i ara l'arreplegada d'al.legacions contra el PGOU.
Ací pensem que qualsevol veí d'Ador que es considere fill d'este poble té l'obligació de signar eixes al.legacions perquè el PGOU que dos persones: Sa Majestas el rei-alcalde i el seu primer ministre (segurament darrere d'ells hi ha algun assessor en l'ombra, i eixe segurament no significa probabilitat), ens volen IMPOSAR a tot el poble un model urbanístic que ni ningú desitja, ¿o sí? Qui és capaç, en els temps que corren de voler urbanitzar tot el terme? Què anem a guanyar, després de vendre la terra, amb un poble massificat? Tindrem millors servicis? Tindrem millor qualitat de vida? Tindrem una millor escola? Tindrem una millor guarderia? Tindrem un millor metge? Tindrem un millor servici d'aigua encara que quasi pitjor que el que tenim no puga ser? Tindrem un millor alcalde?
Algú té collons de contestar que sí a totes estes preguntes? D'accord, a l'última la resposta és inevitable, però i a les demés?
Segons ens diuen de GA, estan previstes 2500 vivendes en els PAIS que van a obrir-se: a tres persones per vivenda signifiquen 7500 persones, més 1500 que som ara, total: 9000 persones. S'imagineu un Ador de 9000 persones? Que no en siguen 9000, que en siguen 5000. S'imagineu un Ador de 5000 habitants? Realment cregueu que un poble amb 3500 persones més serà Ador?
D'eixes persones, qui recordarà a Batiste el Just, a Adela de la Plaça, a Saoret de Bot, al tio Milana, a Paco Comara, al germans Miñanes, a Ernesto de Poma, a les Sunsionetes, a Pepe del Barri, a Asunción de Poma, a Pepe de Castellonet, a Planta... a tantes i tantes persones que encara estan i altres que han viscut en els nostres carrers i que tant ens agrada sentir escoltar passades d'ells als nostres pares i iaios. Totes eixes persones formen part de la història i de la idiosincràsia d'este poble, una idiosincràsia que desapareixeria sense remei si fem del nostre poble una ciutat. Per compte de mirar cap a dalt, hem de mirar cap a terra, cap a les nostres arrels, i no oblidar-nos d'on venim.
Recorde quan era xicotet que mon pare em contava un conte que deia que un pare va portar als seus fills un dia al bancal i els va dir: no feu d'esta terra un era. Els fills es burlaven: com anem a fer una era, pare?. Però passà el temps i el pare faltà. Els fills vengueren la terra enseguida. Al cap d'un temps, un dia, passejant tots dos junts pel terme, passaren per davant d'aquell bancal: mira, li digué un a l'altre, eixe bancal era de nosaltres. Al moment recordaren les paraules de son pare: no feu d'ell un era. I tornaren a comprar el bancal.
Ací pensem que qualsevol veí d'Ador que es considere fill d'este poble té l'obligació de signar eixes al.legacions perquè el PGOU que dos persones: Sa Majestas el rei-alcalde i el seu primer ministre (segurament darrere d'ells hi ha algun assessor en l'ombra, i eixe segurament no significa probabilitat), ens volen IMPOSAR a tot el poble un model urbanístic que ni ningú desitja, ¿o sí? Qui és capaç, en els temps que corren de voler urbanitzar tot el terme? Què anem a guanyar, després de vendre la terra, amb un poble massificat? Tindrem millors servicis? Tindrem millor qualitat de vida? Tindrem una millor escola? Tindrem una millor guarderia? Tindrem un millor metge? Tindrem un millor servici d'aigua encara que quasi pitjor que el que tenim no puga ser? Tindrem un millor alcalde?
Algú té collons de contestar que sí a totes estes preguntes? D'accord, a l'última la resposta és inevitable, però i a les demés?
Segons ens diuen de GA, estan previstes 2500 vivendes en els PAIS que van a obrir-se: a tres persones per vivenda signifiquen 7500 persones, més 1500 que som ara, total: 9000 persones. S'imagineu un Ador de 9000 persones? Que no en siguen 9000, que en siguen 5000. S'imagineu un Ador de 5000 habitants? Realment cregueu que un poble amb 3500 persones més serà Ador?
D'eixes persones, qui recordarà a Batiste el Just, a Adela de la Plaça, a Saoret de Bot, al tio Milana, a Paco Comara, al germans Miñanes, a Ernesto de Poma, a les Sunsionetes, a Pepe del Barri, a Asunción de Poma, a Pepe de Castellonet, a Planta... a tantes i tantes persones que encara estan i altres que han viscut en els nostres carrers i que tant ens agrada sentir escoltar passades d'ells als nostres pares i iaios. Totes eixes persones formen part de la història i de la idiosincràsia d'este poble, una idiosincràsia que desapareixeria sense remei si fem del nostre poble una ciutat. Per compte de mirar cap a dalt, hem de mirar cap a terra, cap a les nostres arrels, i no oblidar-nos d'on venim.
Recorde quan era xicotet que mon pare em contava un conte que deia que un pare va portar als seus fills un dia al bancal i els va dir: no feu d'esta terra un era. Els fills es burlaven: com anem a fer una era, pare?. Però passà el temps i el pare faltà. Els fills vengueren la terra enseguida. Al cap d'un temps, un dia, passejant tots dos junts pel terme, passaren per davant d'aquell bancal: mira, li digué un a l'altre, eixe bancal era de nosaltres. Al moment recordaren les paraules de son pare: no feu d'ell un era. I tornaren a comprar el bancal.
diumenge, 4 de gener del 2009
CARTA ALS REIS MAGS
Benvolguts Reis Mags:
Vivim en un poble molt bonic i molt tranquil, on gaudim de pràcticament tots els serveis que la societat del consumisme i l'opulència ens pot oferir; sobre tot gràcies al Magnífic alcalde que patim. Entre altres coses tenim una fenomenal piscina coberta que s'inaugurà el gener de 2008, com digué el nostre alcalde en una entrevista a la premsa, i un poliesportiu grandíssim, amb pistes de tenis, de pàdel, de bàsquet, i que quan plou es pot habilitar com a piscina, tota una instal.lació multi-ús inaugurada l'abril de 2007, abans de les eleccions passades; els vells del poble, si no es moren abans, gaudiran, allà pel 2011, just abans de les properes eleccions municipals, d'una magnífica llar on poder passar el temps; també anem a tindre una casa de la cultura al costat d'un barranc i encavallada damunt d'un dipòsit d'aigua, perquè així, almenys de set no ens morirem; els joves gaudixen d'una casa on tenen jocs per distraure's amb piscina incorporada quan plou; i en els temps que corren, ja eixim quasi a un PAI per habitant, de segur, i de ben lluny, som el poble amb més PAIs percàpita d'Europa, de moment en tenim sis en marxa i Sa Majestat el Senyor Alcalde, vol fer urbanitzable quasi tot el terme, per que així estiguen tots contents, ara en temps de greu i duradora crisi, i es rasquen bé la butxaca.
Per tot açò, haureu comprovat que tenim un alcalde meravellós, que pensa moltíssim en els seus veïns i que vol deixar-los a tots rics i col.locats, sobre tot ara, insistim, en temps de greu i duradora crisi. Per això vos demanem que, com som un poble generós i nosaltres ja tenim massa de tot, podriu agafar a Sa Majestat el Senyor Alcalde, i emportar-vos-el a un poblet perdut d'allà la Castella, en les estribacions dels Pics d'Europa, un poblet on no hi haga res, per a que ell, amb la seua inteligència i saviesa, en quatre dies, l'òmpliga de PAIs i els faça a tots ben rics, igual que a nosaltres. Amb això ens conformaríem. De passada, li doneu unes lliçonetes d'ortografia, que el pobre no sap ni que quan es comença una frase, es posa majúscula.
Esperant que puguen acomplir el nostre desig, els saludem afectuosament.
La Murtera
P. D.: No es fien massa d'este home, que ell, quan es posa a prometre i a repartir, ni hi ha qui li guanye, no siga que els lleve la faena a Ses Majestats.
Vivim en un poble molt bonic i molt tranquil, on gaudim de pràcticament tots els serveis que la societat del consumisme i l'opulència ens pot oferir; sobre tot gràcies al Magnífic alcalde que patim. Entre altres coses tenim una fenomenal piscina coberta que s'inaugurà el gener de 2008, com digué el nostre alcalde en una entrevista a la premsa, i un poliesportiu grandíssim, amb pistes de tenis, de pàdel, de bàsquet, i que quan plou es pot habilitar com a piscina, tota una instal.lació multi-ús inaugurada l'abril de 2007, abans de les eleccions passades; els vells del poble, si no es moren abans, gaudiran, allà pel 2011, just abans de les properes eleccions municipals, d'una magnífica llar on poder passar el temps; també anem a tindre una casa de la cultura al costat d'un barranc i encavallada damunt d'un dipòsit d'aigua, perquè així, almenys de set no ens morirem; els joves gaudixen d'una casa on tenen jocs per distraure's amb piscina incorporada quan plou; i en els temps que corren, ja eixim quasi a un PAI per habitant, de segur, i de ben lluny, som el poble amb més PAIs percàpita d'Europa, de moment en tenim sis en marxa i Sa Majestat el Senyor Alcalde, vol fer urbanitzable quasi tot el terme, per que així estiguen tots contents, ara en temps de greu i duradora crisi, i es rasquen bé la butxaca.
Per tot açò, haureu comprovat que tenim un alcalde meravellós, que pensa moltíssim en els seus veïns i que vol deixar-los a tots rics i col.locats, sobre tot ara, insistim, en temps de greu i duradora crisi. Per això vos demanem que, com som un poble generós i nosaltres ja tenim massa de tot, podriu agafar a Sa Majestat el Senyor Alcalde, i emportar-vos-el a un poblet perdut d'allà la Castella, en les estribacions dels Pics d'Europa, un poblet on no hi haga res, per a que ell, amb la seua inteligència i saviesa, en quatre dies, l'òmpliga de PAIs i els faça a tots ben rics, igual que a nosaltres. Amb això ens conformaríem. De passada, li doneu unes lliçonetes d'ortografia, que el pobre no sap ni que quan es comença una frase, es posa majúscula.
Esperant que puguen acomplir el nostre desig, els saludem afectuosament.
La Murtera
P. D.: No es fien massa d'este home, que ell, quan es posa a prometre i a repartir, ni hi ha qui li guanye, no siga que els lleve la faena a Ses Majestats.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)