Més papistes que el Papa

Encara que este blog està dedicat a una persona en concret, no podem deixar de comentar un fet que s'ha produït al poble i que, sincerament, ens escandalitza prou. Es tracta de la concessió del Bar dels jubilats. I qui ens ha portat a escriure açò és l'imbècil analfabet que ha escrit l'últim comentari al blog de GA. Per a molts estes paraules els hauran sonat a insult, nosaltres només qualifiquem l'individu en qüestió. També ens fa gràcia eixe afegit que posen al final: "A que no ho publiques?" Nosaltres, sincerament, a qui pose això, pot estar segur que no li ho publicarem.
Segons les informacions que tenim, els dos finalistes que optaven a la concessió, Manolo i Micaela, estaven molt parells i el punt que ha desestabilitzat la balança ha sigut la major experiència d'ella (d'ací quatre anys encara en tindrà més). D'acord, però, s`havien mesurat bé les condicions econòmiques de ambdós famílies? Al nostre entendre, i tenint en compte la situació socioeconòmica del país, este punt hauria de tindre la màxima puntuació. Si així haguera sigut de segur el resultat de la concessió haguera sigut un altre.
En temps de Sa Majesta (ah, quant que els anyorem!), no hi haguera hagut discussió: ell haguera posat a qui li haguera donat la gana i s'ha acabat. Ho va fer durant vint-i-quatre anys i no va passar res; només quatre crítiques que no li feien ni cosconelles als peus, i au.
I ara? Ara resulta que els bajocots estos que estan al govern, com volen ser tan, tan, tan legals (tant que se'n passen de la ratlla i acaben siguent bovos), com resulta que un dels participants en el concurs anava en la seua llista, el que han pensat és: donem-li-ho a l'altre no siga que ens critiquen per donar-ho a un dels nostres i ens posen en el mateix sac del que feia Sa Majestat. Açò ja va passar amb el Jutje de Pau, on un de la seua llista es va quedar amb les ganes d'accedir a la plaça i li la donaren a una altra. Però este cas és més sagnant, perquè afecta greument a la butxaca d'una família necessitada.

Analitzem els casos: Manolo té a la dona en l'atur, amb dos xiquets menuts, i ell va a collir, guanya 30 euros al dia i quan s'acabe la campanya, d'ací a un parell de mesos, a casa i sense dret a l'atur. Per l'altre costat està Micaela, que si no treballa al bar estarà a casa aturada, amb dos fills també, però (ah este però) el seu home te una nòmina en una empresa; i que mira tu per on, la faena li la va buscar Sa Majestat, doncs treballa baix les ordres de l'home d'una funcionària col·locada a dit per Sa Majestat l'any passat.
A més a més Manolo és d'Ador, què collons! Això també hauria de comptar (ací vos donem "carnaça" per que ens qualifiqueu de xenòfobs).

A què tenen por estos de Gent d'Ador? Segons el que estan demostrant, cap simpatitzant de GA pot aspirar a treballar per a l'Ajuntament, simplement pel què diran. Aleshores, seguiran treballant els de sempre, és a dir, els del PP. Com se'n riurà Sa Majestat, i amb raó.
Ens sap greu dir-ho, però són tontos.

RAJOY I EL REI DESTRONAT

Mariano Rajoy ja és president del govern espanyol. Ja era hora, el pobre ha hagut d'esperar huit anys, però a cada porc li arriba el seu Sanmartí, com al nostre Rei Destronat, al qui, després de vint-i-quatre anys també li ha arribat el seu. Però a quina mala hora, no?
El nostre Rei Destronat, Juanvi I l'Empastrador, des de fa molts anys, tenia la promesa de Rajoy de que, quan este fóra president d'Espanya, faria una visita a Ador. S'ho imagineu: el president del govern passejant-se pels carrers del poble agarrat del braç de Sa Majestat? Quin colp. Amb esta imatge de segur que s'haguera jubilat de Rei-alcalde d'Ador. Però mira tu per on, ara que el seu partit trau més vots que mai en la Generalitat Valenciana (que ja veus tu, no tenen ni per a pagar les residències de vells, ni els medicaments, ni la llum ni l'aigua de les escoles, ni...), i que aconseguixen el parlament espanyol per majoria absoluta, va ell i "la palma". Tindrà collons la cosa. "Xe, què t'ha passat? -li hauran dit més de cent del seu partit poc després de les eleccions- ara que ve la nostra vas i perds!" La veritat és que en eixos moments no voldria estar dins la seua pell. De segur això li haurà dolgut més que escoltar la cridada de telèfon que li va comunicar que el seu regnat s'havia acabat. I més sabent que eixos que li tocarien l'esqueneta, reconfortant-lo en la tristesa,són els que aspiren a llevar-li ara els càrrecs que té, perquè no ens oblidem, els enemics en un partit polític no estan fora, no, sinó dins, al teu costat, o millor dit, darrere i amb la corbella ben esmolada.
Ara només faltaria que Rajoy complira la seua promesa i vinguera a Ador a passejar-se pels nostres carrers, però no agarrat del braç del Rei Destronat, sinó de Joan Faus, l'alctual alcalde. Donaria tot el que tinc per veure eixa foto.


Aprofitem, ja que estem en estes dates, per felicitar-vos, a tots menys a un.

BON NADAL

¡QUANT DE MAL HA FET EL REI DESTRONAT!

He estat seguint amb estupefacció l'intens..., com diria jo, ¿debat? (ojalà haguera sigut un debat, doncs no és més que una successió d'insults i reprotxes d'uns cap als altres i dels altres cap als uns) produït a la blogosfera adorenca. I el que m'ha provocat és vergonya. Jo estime molt este poble, però de vegades m'agarren ganes de no tornar més. ¡Quant de mal ha fet el Rei Destronat Juanvi I l'Empastrador! Amb la política que ha seguit durant el període en el qual ha governat, ho ha fet tant mal, ha emparat tant a uns i ha despreciat tant a altres, que la ferida oberta entre ells serà difícil de cicatritzar, i més encara si s'empenya a tornar. Si de veritat vol al seu poble, el que ha de fer, el més prompte possible, és eixir de l'ajuntament i deixar que altres persones prenguen la iniciativa. No pot pretendre eternitzar-se en el poder, professionalitzar la funció d'alcalde i jubilar-se com un funcionari.

El que més em crida l'atenció és el protagonisme que estan prenent els simpatitzants del PP. Abans de les eleccions a penes se'ls llegia. Ara, tots a una, igual que fan els caragols quan plou, han eixit dels forats on s'amagaven i s'han posat, histèrics, a atacar "a degüello" als de GA, no només al sr. alcalde, del que no es diu quasi res (bon senyal), sinó dels seus regidors, i fins i tot, es claven amb gent de la seua llista. A la inversa açò ocorria molt excepcionalment. Abans, el 99% dels atacs anaven contra el Rei Destronat. Hui se'ls emporta, quasi tots, Tere Reig (bon senyal), perquè és la que dóna la cara en els plenaris, dient sempre, sense que li tremole la veu, el que menys li agrada escoltar al Rei Destronat, tant acostumat, sempre, a que li ballen l'aigua i li diguen lo guapo i lo sabut que és.

Però esta batalla incruenta no es limita només a l'espai virtual, per desgràcia; i això és el que més em dol: que es trasllade al carrer. L'altre dia, em dia una que no aniria mai a comprar a casa d'algú per haver-se presentat en una llista a les eleccions passades. Però, ¿açò què és? ¿De què anem? ¿Què té que veure una cosa amb l'altra? ¿Ens estem tornant bojos o què? ¿Per què no es prenem la política com un entreteniment, un espai on poder exposar idees, plantejar problemes i buscar solucions? ¿Per què no es ho prenem com un partit de futbol entre el València i el Reial Madrid? ¡Quant de mal ha fet el Rei Destronat! Abans d'acabar m'agradaria comentar un poc el que va dir el Rei Destronat en el plenari de l'altre dia. No sé què tindria previst GA que podria dir el seu opositor, però per les cares que feien, n'estic segura que no s'ho havien ni tan sols plantejat. El Rei Destronat, fent gala de les seues influències a València, va preparar el seu discurs assessorat per la gent del PP valencià. El plantejament és molt senzill: en un plenari on van a trauret tots els teus defectes, el que s'ha de fer és contraatacar amb una exposició clara i contundent de les teues virtuts. Per això ens amollà, sense vindre a compte, això és el de menys, la perorata des d'els seus inicis fins hui, i amb molt bon criteri (màxima del debat polític) pegant un colp baix, clavant-se, si es té ocasió, amb el teu adversari, encara que siga mentida o que siga legal el que haja fet, lo important és l'efecte, la impressió, el desviar l'atenció del que s'està diguent. Açò és del Manual Polític. Ara bé, açò també pot dur conseqüencies, doncs ara, qui té la paella pel mànec no és el Rei Destronat, sinó els altres; aleshores, si jo fóra d'ells, li miraria amb lupa tots i cadascún dels rebuts, factures, etc. i li reballaria a la cara totes les irregularitats que trobara, per menudes que foren, totes. Açò també es diu a un capítol del llibre de la política.

ÉS POSSIBLE?

Hem de reconéixer que ens hem equivocat. Quan Sa Majestat va perdre les eleccions, pensàrem que desapareixeria de la vida pública del poble, fins i tot que, aprofitant que li havia tocat la loteria, es compraria una casa en un altre poble i se n'aniria d'ací definitivament.

Però, lluny de tot això, amb la cara més dura que mai i fent gal·la desmesurada de la seua poca vergonya, continua al capdavant del seu grup municipal. Això vol dir que té intencions de tornar-se a presentar a les properes eleccions municipals. Déu nos guard. Es veu que és molt bonic xuplar del pot. Este individu s'ha cregut amb el dret diví de ser alcalde vitalici d'Ador i no pararà fins aconseguir-ho. Els de l'oposició han d'estar a l'aguait.

Vist tot açò, i segons hem sabut, està al caure el plenari on ens informaran del vertader estat dels comptes de l'Ajuntament. És a dir, de com ens ha deixat Sa Majestat les arques municipals: sin tan plenes que no es pot tancar la tapadora; o plenes de teranyines.

Aleshores volem plantejar-vos una xicoteta enquesta: Cregueu que tindrà valor d'assistir a eixe plenari on s'exposen els comptes de l'Ajuntament? Podeu votar a la dreta del blog.

EL REI HA MORT

No anem a fer llenya del arbre caigut, seria massa fàcil. El disgust que tindrà ja és prou càstig. Ell s’ho ha buscat. Quan més alt puja ú, més gran és el bac.

L’objectiu està complit. Sa Majestat ja no és ningú. No ho ha sigut mai, una altra cosa és que ell es creguera un Déu en el seu Olimp particular, un rei en el seu regne fet a mida, un senyor feudal en el seu feu fantàstic, un cacic amo i senyor del poble. Un mal alcalde.

D’ací a molts anys, qui sap, a algú se li ocorrerà escriure un nou llibre sobre la història d’Ador. Quan arribe a este període, ja no podrà dir lo gran que va ser Sa Majestat Juanvi I l’Empastrador, perquè quan busque informació sobre el què va passar a este temps, trobarà moltes fonts on buscar-la, no només als pamflets que ens han repartit. Tant ací, com al blog de Gent d’Ador, i també, com no, al de Navesa la Murtera, veuran que no era tot de color de rosa. I això, això, sí que li fotrà a Sa Majestat.

No sabem si continuarem amb esta aventura o ja hi ha prou. Els fets, el que passe d’ara endavant determinarà el nostre futur. De moment, adéu.

El rei ha mort, ¡visca l’alcalde!

EL PROGRAMA DE SA MAJESTAT

Senyores i senyors: açò s'acaba. Ha sigut un recorregut llarg, massa llarg, més que res, per la càrrega que hem dut. Però com la vida, també les legislatures tenen un final, i esta està a punt de finar. Però abans de despedir-nos, ens agradaria comentar, per damunt, el programa del PP d'Ador, perquè si l'haveu llegit, de segur que vos ha entrat la rissa.

Comencem per la presentació:

-Al segon rengló ja ens diu que "tenim un compromís amb la democràcia". I no es posa roig. Porta 24 anys manant i encara no sap això el que és. Per a ell és una cosa que només serveix per a aprofitar-se'n. Eixa paraula, quan Sa Majestat la pronuncia, la prostitueix.

-Després parla de que la crisi l'ha provocada el partit socialista. La consigna del PP nacional arriba fins als racons més insospitats. Ens imaginem a Sa Majestat en el miting de Rajoy a València cridant "a Zapatero" quan aquell preguntava qui té la culpa de tot el que està passant.

-Més avant diu: "Només cal aprofitar un dia de bon sol per a passejar pels carrers i camins del terme municipal i reflexionar sobre el que teníem i el que hui tenim." Doncs reflexionem: el que teníem abans, és a dir, abans de que Sa Majestat posara en venda el terme, era una explanada verda, amb bancals ben cuidats, arbres en producció i terres ben conreades. Hui, el que veiem és una caterva de fanecades abandonades, arbres secs i uns herbassars tan grans, que fa por anar pel terme, no siga que de dins d'unes mates ens isca un lleó i ens menge crus, sense pelar. Caldria que hagueren reflexionat ells abans de dir estes barbaritats.

-També diu que a la seua llista "es troben representats tots els sectors socials amb la finalitat de satisfer..." Mirant bé cara per cara els de la llista, no veiem a tots eixos sectors que diuen, ni la meitat. Ara que igual sí que estan, igual eixa rubia de roig, que desconeguem qui és, és el retor que s'ha disfressat per representar el seu sector, l'eclesiàstic.

Passem al programa:

-Vol continuar treballant per que el polígon industrial siga una realitat. Altesa, el polígon ja fa molts anys que és una realitat. El que no és real és que vosté, per la seua incompetència el tinga paralitzat.

-Esta sí que és bona: "crearem la figura del vigilant nocturn..." Ací caben més de huit cents mil milions de qualificatius. A veure si Sa Majestat ja té Alzheimer. A Ador ja teníem servei de vigilància nocturna. I la desenvolupava una persona molt vàlida. Però resulta que Sebastian li va eixir granota i se'l va desllapissar de seguida. Atenció a la tropa: si voleu treballar per a Sa Majestat, haveu de ser dòcils i cregudets, sinó, a fer la mà.

- Una altra que no té desperdici: "realitzarem butlletins d'informació municipal". Toma castaña. Després de 24 anys amagant tot el possible, ara vol informar al poble. Se li haurà aparegut algun sant? O, mes bé, se li haurà aparegut la possibilitat de no guanyar? De totes formes, això de: informació municipal, és molt ample. Ahí cap des d'una excursió per als vells fins a una xerrada sobre la cria de conills. Si ni tan sols fa ban quan hi ha un plenari! Quina cara!

-Lo del Carnet Jove Municipal sona a pitorreig.

-Diuen que "intentaran construir un magatzem municipal..." Què vol dir això de, intentarem?

-Lo de Montecorona no s'ho creuen ni bufats. Si fan tot això, deixem el poble i se n'anem a viure allí.

-Quina llàstima que els xiquets i xiquetes d'ara demanen una pista de skateboard. Els xiquets i xiquetes de fa molts anys demanaven un camp de futbol i encara estan esperant que els el faça.

-Diu que vol continuar netejant camins i barrancs. Espai amb els lleons.

-Diu que busca solucions per a netejar els bancals sense cultius, que cada vegada en són més. Nosaltres li'n donem una: pégue-los foc. O millor, programe un safari pel terme per a caça major.

-Assessorament tècnic per als llauradors. Quins? On estan? A Ador queden llauradors? Rara avis.

-Després s'ufana de que més de 750 persones de la comarca venen a prendre el bany a Ador, a gaudir d'una piscina que ens ha costat un renyó i que a veure com la paguem els veïns d'Ador. Així es fa, Majestat: no estem a la Mancomunitat de la Safor, però som tan solidaris que, per quatre pessetes, els donem bany a tots. Olé.

-Diu que el poliesportiu val més de 550.000 €, això són quasi cent milions de pessetes. Sincerament, no ens ho creguem. No ens creguem que allí haja colgat tots eixos diners.

-Grand Prix? Això ara a què ve? Propaganda barata.

I arribem a la reflexió final.

En primer lloc ens convida a que ens fem una pregunta: ¿Per què les administracions públiques han invertit tants diners en Ador? ¿No ho sap? Nosaltres li contestem ben a gust: les administracions inverteixen diners en Ador perquè a Ador viuen persones que paguen els seus impostos. Aleshores, si el municipi on viuen els contribuents acomplixen les condicions exigides per les administracions, no tenen més collons que invertir en les necessitats del poble.

¡Xe burros, que digueu! No és per això, és per Sa Majestat, que és molt insistent i perquè a València manen els d'ell, si manaren uns altres, per molt insistent que fóra, no li donarien ni un duro. Mecachis.

En fi, lo dit: per a pixar-se de rissa.

Després de tant de temps escrivint en esta pàgina, només hem intentat una cosa: desenmascarar a este individu. És un llop amb pell de borrego. Des d'un principi ho deixàrem clar. Si després de tot este treball li hem obert els ulls a una persona, només a una, i diumenge canvia el seu vot i no vota a Sa Majestat, ens donem més que satisfets.

CHICHO

Per a qui no ho sàpia, el que està al centre de la fotografia, a la dreta de Sa Majestat, és José Manuel Fernández "Chicho", ex-alcalde rei de Salceda de Caselas. M'ha vingut al cap pensant en els que s'han empadronat darrerament al poble. Recordeu que les passades eleccions es va dir que s'havien empadronat molts gallecs? Aleshores he pensat que ja fa molt de temps que ningú d'Ador va a Salceda. Per què serà? Evidentment, el molt honorable Chicho ja no és alcalde, ara ho és un nacionalista. Per això, perquè els dos alcaldes ja no són del mateix partit, es trenca la germanor entre els dos pobles. Per a ser germans han de tindre la mateixa sang... política, sinó, a fer la mà. Ens hem interessat pel cas i hem indagat un poc per internet per saber què és de Chicho. Per a aquells que no el coneguen, hem de dir que era un tio simpàtic i alegre, que queia bé a tot el món i tot això; mira tu, igual que Sa Majestat: sempre amb el somriure a la boca, tocant esquenetes i bla, bla, bla, molt de bla, bla, bla. Però clar, després de 31 anys al poder, a la gent del seu poble se li van inflar els testicles, i en un bac va anar al carrer. No sé per què, ens dóna a nosaltres que això li va a passar ara a Sa Majestat: després de 24 anys donant pel sac, per fi li arriba el seu Sant Martí particular. Ja ho diu un refrany castellà: "Cuando las barbas de tu vecino veas pelar, pon las tuyas a remojar."

http://www.elpais.com/articulo/Galicia
http://galiciadenuncia.lacoctelera.net
http://www.elpais.com/articulo/Galicia/inmobiliaria