QUE PASSEN DE LLARG

És un espectacle lamentable el que podem veure tots els dies en qualsevol telediari. Pareix que la corrupció política s'escampa per tot arreu com una taca de petroli "pringós" per la mar dels nostres ajuntaments. Si a açò li afegim el berenar de negres en el que s'està convertint el PP, sobre tot al País Valencià, encara que Canal 9 no se n'haja adonat, no podem arribar a una altra conclusió que a la de que tenim uns polítics que miren més per ells que per nosaltres, els ciutadans, aquells que de bona voluntat els votem, pel que es veu, enganyats i manipulats; i que religiosament els paguem els bons sous, també pel que es veu, totalment insuficients per a les seues aristrocràtiques nececitats.
Afortunadament els jutges de l'Audiència Nacional no han posat els seus ulls al nostre ajuntament, ni creguem que faça falta. Encara que Sa Majestat convoque els plenaris a les onze i mitja del matí amb la descarada intenció de que ningú sàpia què és el que fa, aplicant eixa màxima contemplada en els Sants Evangelis que tan devotament va a escoltar la seua pia ànima a missa els diumenges, de que la teua mà esquerra no sàpia el què fa la teua dreta; com diem, no creguem que ningú dega clavar la mà en les fosques i tenebroses estàncies de l'ajuntament buscant lo que mai no es podria trobar allí, com seria per exemple: sobres donats per baix mà amb la intenció d'obtindre de Sa Majestat el favor de que se li adjudique alguna obra; o que s'hagen passat per ahí baix els processos de selecció de personal per a contractar aquelles persones de la seua confiança; o que de veritat no se sabia el perquè s'estaven comprant fanecades a l'Alfàs a vint-i-quatre mil euros abans que es fera públic el nou projecte de PGOU; o que el viatge finançat per una empresa privada a Sa Majestat i a la seua senyora, en realitat no se li va pagar a Sa Majestat, sinó a Juanvi i senyora perquè a eixa empresa, ara en fallida, en aquells aleshores, els sobraven els diners i, com que no sabien què fer amb ells, convidaven a qui els donava la gana, desgraciadament per a nosaltres, els convidats sempre eren els mateixos; o que s'aprovaven PAIs per la necessitat real dels propietaris de les terres per a poder edificar, i no per la necessitat de sòl de les empreses urbanitzadores, depredadores de sòl barat que havien tropeçat en Sa Majestat, una persona desinteressada i servicial del seu poble, que només mirava pel bé dels seus ciutadans, encara que estem en una profunda crisi provocada per gent com ells que no han sabut veure més enllà de les seues ulleres...
Repetim: estem segurs que tot açò no ha s'ha fet bé al nostre poble, i que els ulls d'àguila de Garzon i companyia passaran de llarg planejant amenaçadors sobre el sostre del nostre ajuntament i no veuran ni un badallet per on poder clavar les seus urpes.
També l'oposició té l'obligació de treballar per a evitar que alguna cosa roín puga passar mai, i esperem que ho facen bé. Que tots, tots, treballen per fer les coses bé i no haguem de lamentar mai veure a algú del poble amb les mans emmanillades agafant una bossa blava per a entrar als calabossos de l'Audiència.

Ja s'aCosta

Ja s'a

FALTES D'ORTOGRAFIA

No sé si s'haureu adonat del que ha passat esta setmana al Parlament Basc, quan, en un document oficial, han aparegut dues faltes d'ortografia: aprovar (tingueu en compte que es en castellà) i hinundaciones. Ben escrites serien: aprobar i inundaciones.
El revol alçat ha sigut considerable. De fet ho vaig veure en tres telediaris de la nit: TVE, Antena 3 i Tele; 5 i ho vaig escoltar en algunes emissores de ràdio. On no ho vaig veure va ser en Canal 9, això no vol dir que no ho contaren.Tot el món es feia creus perquè uns parlamentaris feren unes faltes d'ortografia tan greus, i deien que això era conseqüència dell catastròfic sistema educatiu que tenim...
Però tot això no és res si ho comparem, per exemple... no sé, amb què podríem comparar-ho? Sí, podríem comparar-ho amb els escrits del nostre alcalde-rei, Sa Majestat Juanvi l'Empastrador. Perquè supose que les contestacions que fa a les preguntes de l'oposició tindran caràcter d'oficials, i que les farà en un paper timbrat per l'ajuntament. Sense anar més lluny, en la primera resposta que fa a les preguntes de GA en el darrer plenari trobem, a banda de les comes que es menja i la mala puntuació, les següents: esta (verb i no demostratiu), estan, terminandola, tecnicos; i acaba dient una cosa incomprensible, sintàcticament mal estructurat i amb una mala concordança de gènere entre l'article i el nom al que determina com és: «una vez terminada el mayor de aplicaciones de gasto del presupuesto se le comunicará.»
Ja veieu, en només set renglons, la caterva de faltes que ha fet. Açò què demostrarà?

SALUDA DE L'ALCALDE

Recull de textos de salutacions de Sa Majestat aparegudes en els darrers anys als llibres de festes del poble.

1994:

«Vos anime a tots a que una vegada més oblidem les nostres penes i comentaris i ens fiquem de plé en cadascún dels actes amb el fí de que les "festes d'Ador 94" estiguen plenes d'alegria, simpatia i felicitat, oblidant-nos de totes les rencilles que pugam tindre entre uns veïns o altres ja que entre nosaltres tots ens podem necessitar algun dia,...»

1996:

«Oblidem penes, odis i comentaris i disfrutem de les nostres festes amb simpatia i felicitat, oblidant rencilles... doncs per a patir ja tenim tot l'any...»

1997:

«Desitjar-vos de tot cor que passeu uns dies inoblidables, deixant les crítiques i barrets, odis i rancors per a altres moments, ja que Ador està de festa!!...»

1999:

«... vos presente a tots, els millors desitjos de que estes festes es converteixquen en font de goig que serveixquen per a estrényer llaços d'amistat i veïnatge, i per a que entre tots femdel nostre poble un lloc on siga posibe viure la cordialitat desde el repecte mutu.

Agrair amb orgull, el que dia a dia, vingau a contar-me les vostres crítiques, idees i suggerències, doncs sou vosaltres els que ens degueu demanar, però en dignitat, sense exigir el que vosaltres no serieu capaços de qüestionar i sol·lucionar.

Se que és molt difícil contentar-vos a tots, però si estic tranquil es perque al menys contente als mes comprensius, a tots aquells que saben que les coses no eixen del no res...

...esta corporació esta oberta a qualsevol opinió o sugerència de qualsevol veí però mai a les crítiques destructives que puguen baixar el nostre poble d'Ador. Ja que tots hem de col·laborar en el seu engrandiment i avanç cal al segle XXI...»

2001:

«Disfrutem en estos dies dedicats als nostres patrons del millor que tinguem cada u de la nostra amistat, del nostre amiguisme, de la nostra cordialitat que al cap i a la fi representem tots a la nostra població, Ador, "Balcó i meravella de la Safor".»

2003:

«Com ja he dit alguna vegada "qui res no fa, res li pot eixir mal" i la nostra idea es fer moltes coses per que el poble d'Ador s'ho mereix i si en aquesta tasca alguna vegada ens equivoquem demanem perdó abans d'hora perque eixa no és la nostra intenció.»

2007:

«...Aprofite esta oportunitat per a dir-vos que ara en festes és el moment que deixem de costat totes les nostres diferències. Enguany ha sigut un any dur marcat per la contesa electoral, però ara tornem a estar tots en el mateix bàndol: som adorencs és el meu desig el que ningú no se senta exclòs.

2009:

«...S'estan realitzant moltes obres socials, culturals, infrastructurals, deportives, etc. Totes elles pel be del municipi d'Ador, i per tot això vos he de dir que " el que fa moltes coses es pot equivocar, el que no fa res mai s'equivocarà", però la crítica és de bades i més si és destructiva, per tant des d'aquesta pàgina del nostre llibre de festes, vull demanar-vos a tots que sigueu positius...»


I es queda tan ample.

P.D. Les faltes ortogràfiques i sintàctiques són d'ell, que per no saber, no sap ni buscar-se un corregidor fiable. Clar, com els bons estan a l'altra banda!

VANITAS, VANITATIS

"Crísip i Diògenes han estat els primers autors a menysprear la glòria, i els més ferms, i entre tots els desigs, deien que no n'hi havia cap altre de més perillós, ni que més havíem d'evitar, que el que tenim de l'aprovació dels altres. Realment, l'experiència ens n'ha fet sentir diverses traïcions ben danyoses. No hi ha res que enverine més els prínceps que la falagueria, ni res que faça guanyar als dolents més crèdit davant d'ells."

Montaigne: Segon llibre d'Assaigs

VALUOSES CAGUERADES

L'altre dia es va fer a Villalonga, concretament en el camp de futbol, una mena de sorteig on el premi eren dos mil euros. El guanyador no era aquell a qui li corresponia el numeret sorgit d'un bombo, sinó que, després de dividir la superfície del camp en xicotetes parcel·les numerades coincidents amb els números de les paperetes venudes, soltaven un camell que anava passejant-se pel camp, a l'atzar, fins que amollava una bona caguerada; la parcel·la beneïda per aquell pudent manà, rebia el premi.
Ací, a Ador, també es va fer eixe singular sorteig fa un temps, encara que ningú ens assabentàrem, al mateix lloc, l'antic camp de futbol, però amb algunes lleugeres diferències: totes les paperetes les tenia el mateix, CYCA DE CONSTRUCCIONES Y CONTRATAS, S.L.; el premi era de 122748 euros, el que desconeguem és el preu pagat per les paperetes, les de Villalonga valien cinc o sis euros. Però per a completar el sorteig ens feia falta el més important: la mà innocent que traguera la butlleta guanyadora, en este cas, qui fera la caguerada campiona. Ací no s'ha dut cap camell, ni vaca, ni bou, ni tan sols un gos. Adivineu qui va pondre la reial caguerada?

RES DE RES

Un detall molt simple del que passa a este oblidat poble el patirem diumenge passat. Estàvem esperant que isqueren de missa els xiquets de la comunió i ens asseguérem en els bancs que hi han instal·lats en la plaça. N'erem quatre, i per poder estar seguts, un s'hagué de seure cara a cal retor i fer de parapet per que els altres no ens esvaràrem i caiguérem a terra, perquè com damunt anàvem mudats amb teles més bones, era un gust el tobogan que ens trobàrem sense buscar-lo. S'ha de ser burros, i perdoneu-nos l'expressió, per a posar uns bancs desnivellats. No sabem de qui serà la culpa, si de l'ajuntament o de l'empresa contratista, igual dóna. la qüestió és que és impossible seure's còmodament allí. Per supost, com Sa Majestat es seu en el seu tron de vellut, no se n'adona que els seus subdits han de patir si volen seure's en el banc dels collons. Ja veieu, una cosa tan simple ens ha dut a reflexionar i fer una comparació amb com funciona este poble.
Ací les coses es fan per fer-se, simplement, sense planificació, i tant se val si estan ben fetes com si estan mal, ningú diu res. Res passa. Per exemple, llegim en els comentaris de GA que molts es queixen de que els projectes seleccionats per al plan Zapatero no donaran feina als més de cent parats que hi ha a Ador. I no passa res. L'oposició no fa més que tirar-se floretes i renegar, i els parats quedar-se en casa a veure-les vindre. Un dia en la tele veguérem que en un poble d'Andalusia on s'havia fet el mateix, els parats es tancaren en l'ajuntament i obligaren a l'alcalde a canviar els projectes per uns que de veritat donaren feina. Ací, res de res. Si els parats, de per sí, no són capaços d'organitzar-ser per fer una cosa així, per a què està l'oposició?
A l'any que ve, si déu vol, a l'escola posaran una aula prefabricada. El PAI on anava la nova escola està anul·lat gràcies al bon fer de Sa Majestat i a que és més xulo que un huit. I no passa res. Ni es manifesten els pares, ni l'oposició és capaç de fer res. Res de res.
Eixa és la tònica d'este oblidat poble. Sa Majestat, Juanvi I l'Empastrador, fent el que sap: empastrades. Els veïns deixant-lo fer el que vullga, i l'oposició veient-les vindre. Lo dit: res de res. Dos anys, com diuen, i tot continua igual.