¡QUANT DE MAL HA FET EL REI DESTRONAT!

He estat seguint amb estupefacció l'intens..., com diria jo, ¿debat? (ojalà haguera sigut un debat, doncs no és més que una successió d'insults i reprotxes d'uns cap als altres i dels altres cap als uns) produït a la blogosfera adorenca. I el que m'ha provocat és vergonya. Jo estime molt este poble, però de vegades m'agarren ganes de no tornar més. ¡Quant de mal ha fet el Rei Destronat Juanvi I l'Empastrador! Amb la política que ha seguit durant el període en el qual ha governat, ho ha fet tant mal, ha emparat tant a uns i ha despreciat tant a altres, que la ferida oberta entre ells serà difícil de cicatritzar, i més encara si s'empenya a tornar. Si de veritat vol al seu poble, el que ha de fer, el més prompte possible, és eixir de l'ajuntament i deixar que altres persones prenguen la iniciativa. No pot pretendre eternitzar-se en el poder, professionalitzar la funció d'alcalde i jubilar-se com un funcionari.

El que més em crida l'atenció és el protagonisme que estan prenent els simpatitzants del PP. Abans de les eleccions a penes se'ls llegia. Ara, tots a una, igual que fan els caragols quan plou, han eixit dels forats on s'amagaven i s'han posat, histèrics, a atacar "a degüello" als de GA, no només al sr. alcalde, del que no es diu quasi res (bon senyal), sinó dels seus regidors, i fins i tot, es claven amb gent de la seua llista. A la inversa açò ocorria molt excepcionalment. Abans, el 99% dels atacs anaven contra el Rei Destronat. Hui se'ls emporta, quasi tots, Tere Reig (bon senyal), perquè és la que dóna la cara en els plenaris, dient sempre, sense que li tremole la veu, el que menys li agrada escoltar al Rei Destronat, tant acostumat, sempre, a que li ballen l'aigua i li diguen lo guapo i lo sabut que és.

Però esta batalla incruenta no es limita només a l'espai virtual, per desgràcia; i això és el que més em dol: que es trasllade al carrer. L'altre dia, em dia una que no aniria mai a comprar a casa d'algú per haver-se presentat en una llista a les eleccions passades. Però, ¿açò què és? ¿De què anem? ¿Què té que veure una cosa amb l'altra? ¿Ens estem tornant bojos o què? ¿Per què no es prenem la política com un entreteniment, un espai on poder exposar idees, plantejar problemes i buscar solucions? ¿Per què no es ho prenem com un partit de futbol entre el València i el Reial Madrid? ¡Quant de mal ha fet el Rei Destronat! Abans d'acabar m'agradaria comentar un poc el que va dir el Rei Destronat en el plenari de l'altre dia. No sé què tindria previst GA que podria dir el seu opositor, però per les cares que feien, n'estic segura que no s'ho havien ni tan sols plantejat. El Rei Destronat, fent gala de les seues influències a València, va preparar el seu discurs assessorat per la gent del PP valencià. El plantejament és molt senzill: en un plenari on van a trauret tots els teus defectes, el que s'ha de fer és contraatacar amb una exposició clara i contundent de les teues virtuts. Per això ens amollà, sense vindre a compte, això és el de menys, la perorata des d'els seus inicis fins hui, i amb molt bon criteri (màxima del debat polític) pegant un colp baix, clavant-se, si es té ocasió, amb el teu adversari, encara que siga mentida o que siga legal el que haja fet, lo important és l'efecte, la impressió, el desviar l'atenció del que s'està diguent. Açò és del Manual Polític. Ara bé, açò també pot dur conseqüencies, doncs ara, qui té la paella pel mànec no és el Rei Destronat, sinó els altres; aleshores, si jo fóra d'ells, li miraria amb lupa tots i cadascún dels rebuts, factures, etc. i li reballaria a la cara totes les irregularitats que trobara, per menudes que foren, totes. Açò també es diu a un capítol del llibre de la política.