Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Per favor. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Per favor. Mostrar tots els missatges

dissabte, 28 d’agost del 2010

RELIGIÓ I POLÍTICA


Anit, una amable i simpàtica xicona va portar a casa una estampa de la Mare de Déu dels Desemparats. En eixa estampa s'anuncia l'arribada de la imatge a Palma i a Ador i l'horari dels actes que es celebraran.
Esperem i desitgem que Sa Majestat, i no seria la primera vegada, no manipule esta visita i la porte al seu terreny, el polític, per a traure-li un rendiment electoral propi.
Durant quaranta anys, els de la dictadura de Franco, anaren de la mà la religió i la política, i al nostre parer, això li va fer més mal del que pareix a la religió que no a la política. En arribar la democràcia, molta gent, farta d'imposicions religioses, va optar per pegar a fugir de l'esglesia a esclatacor, fugida que no té parada, només s'ha de veure els temples com estan, fins i tot, en les celebracions més solemnes.
Però este poble pareix que vaja al revés del món, i encara que l'església ha perdut molta "clientela", es manté viu eixe vincle establit després de la guerra civil, religió-política. Vivim en un poble tradicionalista, conservador, religiós, i això comporta, si més no, votar al Partit Popular, màxim exponent d'eixes idees, i ací a València, qui ho anava a dir, principal partit valencianista. De res serveixen les acusacions de corrupció dels seus màxims dirigents. Amb una política de llavat de cervell, gràcies al omnipotent Canal 9, i de presència en tots els esdeveniments de la societat valenciana, inclosos els religiosos, Camps es capaç d'inaugurar quatre o cinc obres en un matí, han aconseguit ja no mantenir-se com estan, sinó, incompressiblement, augmentar el seu avantatge sobre l'oposició.
Esperem i desitgem (encara que sabem que serà impossible) que Sa Majestat sàpia estar a l'altura de l'esdeveniment, és a dir, mesclat entre la gent, quan més arrere millor, i si és possible, que no hi acudisca. En un acte d'esta índole, no representa ningú, no es pot presentar com a representant del poble, ni tan sols dels veïns catòlics. A la pobra Mare de Déu se li rebolicarien els budells de veure-se'l, amb tot el que ha fet este home, pul·lulant per davant d'ella.