SOBRE EL LLIBRE DE FESTES

Els pocs lectors que de quan en quan es pasSeu per esta humil pàgina "política" m'aneu a permetre unes xicotetes reflexions sobre el llibre de festes. Sí, ja sé que eixirem escaldats la darrera vegada que parlarem d'ell, però en fi, ú que és cabota. Anem a començar per lo bo.
Lo millor, sense cap dubte (sempre parlant des d'un punt de vista personal, que no de l'equip editor), són les paraules del sr. rector. Per a mi, és el millor que li he llegit mai a Vicent, i això que porta ja uns quants anys escrivint cosetes. Suscric fil per randa tot el que diu. L'educació dels xiquets és una de les coses més importants d'una societat que vol prosperar. Tots estem avalotats pel comportament dels joves, però ens esforcem poc, vist els resultats, per millorar-lo, i es que molts pares, erròniament, estan descarregant l'educació dels seus fills en els mestres d'escola, "craso error". No sé a qui li vaig sentir dir una vegada que en els països occidentals educa la família, mentre que a l'Àfrica educa el poble, la tribu. La diferència és abismal, per això no ens hem d'estranyar quan un xiquet li fa una mala contestació a una persona major que no és de la seua família.
També vull aplaudir l'escrit dels xicons de l'Aurora: valent, descarat i a rinxo a la soca de l'orella de molts; posen a cadascú en el seu lloc, sense manies ni pors. N'estic segur que a molts no els agradarà gens, però abans d'anar cara a ells, que facen un poc d'autocrítica (ai mare, quina paraula, totalment despareguda del vocabulari d'este poble).
Fins ací el millor del llibre. Anem a pel pitjor:
Seguint amb l'Aurora, m'haureu de perdonar, però per a posar esta portada no feia falta fer un concurs, supose que no es degueren presentar moltes obres, perquè el resultat és prou mediocre. De totes formes era una molt bona idea la de fer un concurs (en condicions) per a la portada del llibre de festes.
La llarga mà de Sa Majestat arriba fins ací, faltava menys, encara que siga editat pels festers de l'Aurora. Em referisc a les fotos que es publiquen en la salutació de les ames de casa i els pensionistes; fixeu-vos bé en qui són els protagonistes i sobren les paraules.
Les cròniques de Tomás estan molt bé, però m'esmusse quan llegint en castellà veig les paraules valencianes entre cometes; respecte que l'home es desenvolupe millor en castellà que en valencià, però té tot un any per traduir uns pocs fulls, trobe que val la pena fer l'esforç, doncs ja que tot el llibre ve escrit en valencià, "cantan mucho esas páginas en castellano".
Trobe a faltar els contes dels xiquets de l'escola que des de fa uns anys fins el passat omplien uns fulls del llibre. Hui, per desgràcia, els xiquets ixen de l'escola pràcticament sense saber escriure ni llegir, aleshores considere un bon estímul el convocar un concurs de contes i tindre per premi la publicació en el llibre de festes, si era massa costosa la publicació d'estes pàgines per als festers, haver-se fet càrrec l'Ajuntament, que tot això és cultura.
Una altra cosa, em fa molta gràcia quan diuen això de:"anem a deixar de costat les nostres diferències...", ho he llegit dues vegades, i li ho tire a faltar a Sa Majestat, que ho ha utilitzat altres anys. I jo em pregunte: ¿per què hem de deixar en festes les nostres diferències i no durant tot l'any? O ¿per què no podem tindre diferències i viure en harmonia? Vixca la diferència, què collons!
I per acabar, i com no, tenim la salutació de Sa Majestat. M'agradaria que m'explicara què a fet l'Ajuntament, o les festes, per commemorar el huité centenari de Jaume I, perquè jo no he vist cap acte a Ador al respecte, si algú sap alguna cosa m'agradaria que m'ho comunicara. En quant al respecte per la conservació del patrimoni del poble, se me reboliquen els budells quan pense en la casa que sense més ni menys, es va assolar a la plaça de Sant Josep per a ampliar-la el més aviat possible perquè venien les eleccions (segons tinc entés, a l'interior hi havien vestigis d'una torre medieval). Altesa, amb tots els respectes: quina cara més dura que té; i si vol més exemples, en tenim uns quants més.
I per acabar, estic llegint la salutació, i entre línies, es llig també el que déiem abans de deixar a banda les diferències, quan diu: "entre les tasques més grates de la gestió municipal està la de reunir-vos a tots entorn de les festes" (com la lloca que reunix als polls sota les seues ales), però la resta de l'any, uns quants millor que es reunisquen on puguen, que eixos no formen part dels meus "tots".