diumenge, 4 de gener del 2009

CARTA ALS REIS MAGS

Benvolguts Reis Mags:
Vivim en un poble molt bonic i molt tranquil, on gaudim de pràcticament tots els serveis que la societat del consumisme i l'opulència ens pot oferir; sobre tot gràcies al Magnífic alcalde que patim. Entre altres coses tenim una fenomenal piscina coberta que s'inaugurà el gener de 2008, com digué el nostre alcalde en una entrevista a la premsa, i un poliesportiu grandíssim, amb pistes de tenis, de pàdel, de bàsquet, i que quan plou es pot habilitar com a piscina, tota una instal.lació multi-ús inaugurada l'abril de 2007, abans de les eleccions passades; els vells del poble, si no es moren abans, gaudiran, allà pel 2011, just abans de les properes eleccions municipals, d'una magnífica llar on poder passar el temps; també anem a tindre una casa de la cultura al costat d'un barranc i encavallada damunt d'un dipòsit d'aigua, perquè així, almenys de set no ens morirem; els joves gaudixen d'una casa on tenen jocs per distraure's amb piscina incorporada quan plou; i en els temps que corren, ja eixim quasi a un PAI per habitant, de segur, i de ben lluny, som el poble amb més PAIs percàpita d'Europa, de moment en tenim sis en marxa i Sa Majestat el Senyor Alcalde, vol fer urbanitzable quasi tot el terme, per que així estiguen tots contents, ara en temps de greu i duradora crisi, i es rasquen bé la butxaca.
Per tot açò, haureu comprovat que tenim un alcalde meravellós, que pensa moltíssim en els seus veïns i que vol deixar-los a tots rics i col.locats, sobre tot ara, insistim, en temps de greu i duradora crisi. Per això vos demanem que, com som un poble generós i nosaltres ja tenim massa de tot, podriu agafar a Sa Majestat el Senyor Alcalde, i emportar-vos-el a un poblet perdut d'allà la Castella, en les estribacions dels Pics d'Europa, un poblet on no hi haga res, per a que ell, amb la seua inteligència i saviesa, en quatre dies, l'òmpliga de PAIs i els faça a tots ben rics, igual que a nosaltres. Amb això ens conformaríem. De passada, li doneu unes lliçonetes d'ortografia, que el pobre no sap ni que quan es comença una frase, es posa majúscula.
Esperant que puguen acomplir el nostre desig, els saludem afectuosament.

La Murtera

P. D.: No es fien massa d'este home, que ell, quan es posa a prometre i a repartir, ni hi ha qui li guanye, no siga que els lleve la faena a Ses Majestats.