dilluns, 13 de setembre del 2010

LLIBRE I FESTES

Abans d'obrir el llibre de festes, perdó, de “la revista institucional” d'enguany, les fulles ja desprenien un tuf a flors de cementeri, a ciri, a plomes de gavina blava i, fins i tot, a peus de Franco. Això feia presagiar unes festes molt dolentes, les pitjors que he conegut en la meua vida, i això que n'he conegut unes quantes.
En obrir la portada, ens rep la fotografia de Sa Majestat, Juanvi I l'Empastrador, segut al seu tron escrivint les mateixes paraules de sempre (al menys li haguera pogut llevar la tapadora la bolígraf). Enguany ens diu que “nostres festes (...) ens donen l'oportunitat d'exhibir a més de la bellesa del nostre patrimoni material i immaterial (no sé quin, si se l'ha carregat tot), l'encant del nostre patrimoni natural”, concentrat sobre tot al Collao i a l'Horta, que dóna pena de veure tota abandonada gràcies a ell i a la seua colla de constructors oportunistes.
La regidora de cultura, que com està un graó per baix de Sa Majestat no es mereix una foto, ens diu que, per culpa de la crisi, no han posat publicitat per no carregar amb una despesa més a les tres o quatre empresetes del poble. Bé, però mirant les pàgines de la “revista institucional”, contem cinc espais publicitaris, a tota pàgina! Suposem que estes empreses són les que contracten amb l'Ajuntament. Si no es paguen elles la publicitat, els que confeccionen el llibre estan incorrent en alguna cosa, com a mínim, il·legal, doncs els la paguem nosaltres amb els nostres insuportables impostos; si se la paguen ells, la senyora regidora ens està dient una mentida. De totes estes empreses, a qui no ubiquem és a Coesmi, no serà que ha contractat amb l'Ajuntament per a construir el local dels jubilats (no ho feia Casimiro el Panader), o la casa de la cultura, o el nou dipòsit? Ja vorem. A qui tirem a faltar és a Avilés. Què passa, que no es fa el PAI del Pinaret? Què passarà amb l'escola nova?
No sé el que costarà cada exemplar de la “revista institucional de festes”, però de segur que no és molt barata. Aleshores, quants més fulls tinga, més cara serà. Per tant, creguem que li'n sobren uns quants. Per exemple: de fotografies de l'escoleta hi ha quatre pàgines, no en són massa? I de poesies, quatre més. Em sembla bé que si algú té afició a escriure que ho faça, però a una publicació d'estes característiques se li deuria d'exigir un poc més de qualitat. De la temàtica, ni parlar-ne. Com tire de menys els llibres de festes d'abans! Tot açò el que demostra és una falta d'imaginació brutal que els obliga a posar palla per omplir un pamflet lamentable, propagandístic i prescindible, preludi de lo que serien les festes.
De pedra em vaig quedar en llegir el comentari que fa el senyor Tomás en la seua “contracrónica (contracrònica de quina crònica?) festiva”. En ella ens acusa, creguem que no a nosaltres sols, els altres ja s'apanyaran si volen, si saben, i si tenen collons, de desacreditar a tots aquells que treballen per les festes, incloent-se ell. Corrent, vaig obrir l'ordinador i vaig buscar a l'arxiu del blog algun escrit que desacreditara al contracronista. En 2009 no apareix cap ressenya; és en 2008, quan diguem que ens agradaria que els seus escrits aparegueren a la “revista institucional de festes” en valencià, res més. És això un insult? Més avant ens explica el per què d'eixe comentari quan diu que ell no ha llegit res, que li ho han contat, perquè afortunadament “aún funciona la emisora local”. Fies vosté de l'emissora local, senyor Tomás, no ha dut problemes ni res per la gràcia de Déu eixa emissora local. Però hui en dia encara hi ha algú que faça cas dels xafardejos que es diuen a “l'emissora local”? Aleshores, li recomanen al senyor Tomás que s'informe millor, de la font si es possible, per a dir eixes coses, perquè, encara que no sabem què li han dit, sí que sabem qui li ho ha dit, i ens imaginem, sense cap dubte, què li ha dit, veritat Majestat? El que no sabíem és que ara també fóra locutor de ràdio, encara que amb eixa verborrea, eixa loquacitat i eixa vocació de venedor de gallines, no ens estranya la seua capacitat de radiar l'actualitat del poble, el mal és que només veu una part. A més a més, se li nota en el seu escrit una defensa quasi cavalleresca de Sa Majestat. Tinga en compte que a Ador hi ha un partit que representa a la meitat del poble, i que ni tan sols se'ls ha convidat, crec, a felicitar els veïns en les seues festes, com sí ho fan els jubilats, el retor, la banda... Però a qui li pique que es rasque.
I ja que estem clavats amb el senyor Tomás, amb tots els respectes, ens agradaria saber quin sentit té escriure una “contracrónica festiva” un any després d'haver passat les festes referenciades. És totalment anacrònic. No seria molt més efectiu si eixa “contracrónica festiva” es publicara o es fera arribar al poble només uns mesos després de les festes, quan la memòria encara està fresca? No portaria a millors reflexions i conclusions, i per tant, a prendre les mesures corresponents més prompte? Des de la nostra modesta opinió creguem que sí.
I de les festes, què?
Ah, que enguany han fet festes?

1 comentari:

Anònim ha dit...

quina realitat mes gran en les teues paraules!!!!!!!!!!!!!