ADOR = XINA

Anit, en les notícies de La Primera, estaven informant de que a la Xina, després de donar-li el premi Nobel de la Pau a Lui Xiaobo, se n'ha armat una de grossa. Com sabeu, este dissident està tancat en la presó, o millor dit, en un camp de reeducació, per demanar una cosa tan normal a Europa com és la democràcia, la llibertat d'expressió i la finalització del partit únic. En saber-se la notícia, les autoritats xineses prengueren mesures diplomàtiques contra Noruega, han arrestat al seu domicili a la dona del dissident i han silenciat la informació al poble. De fet, la periodista que feia el reportatge, li va preguntat a un vianant si sabia que el premi Nobel de la Pau li l'havien donat a un xinés. L'home, estranyat, primer va dir que no coneixia la notícia i, després de reflexionar un segon, va afegir: això és impossible. No s'ho creia!
No sabeu quantes similituds vaig trobar entre el que està passant a la Xina i el que passa ací al poble.

LLIBRE I FESTES

Abans d'obrir el llibre de festes, perdó, de “la revista institucional” d'enguany, les fulles ja desprenien un tuf a flors de cementeri, a ciri, a plomes de gavina blava i, fins i tot, a peus de Franco. Això feia presagiar unes festes molt dolentes, les pitjors que he conegut en la meua vida, i això que n'he conegut unes quantes.
En obrir la portada, ens rep la fotografia de Sa Majestat, Juanvi I l'Empastrador, segut al seu tron escrivint les mateixes paraules de sempre (al menys li haguera pogut llevar la tapadora la bolígraf). Enguany ens diu que “nostres festes (...) ens donen l'oportunitat d'exhibir a més de la bellesa del nostre patrimoni material i immaterial (no sé quin, si se l'ha carregat tot), l'encant del nostre patrimoni natural”, concentrat sobre tot al Collao i a l'Horta, que dóna pena de veure tota abandonada gràcies a ell i a la seua colla de constructors oportunistes.
La regidora de cultura, que com està un graó per baix de Sa Majestat no es mereix una foto, ens diu que, per culpa de la crisi, no han posat publicitat per no carregar amb una despesa més a les tres o quatre empresetes del poble. Bé, però mirant les pàgines de la “revista institucional”, contem cinc espais publicitaris, a tota pàgina! Suposem que estes empreses són les que contracten amb l'Ajuntament. Si no es paguen elles la publicitat, els que confeccionen el llibre estan incorrent en alguna cosa, com a mínim, il·legal, doncs els la paguem nosaltres amb els nostres insuportables impostos; si se la paguen ells, la senyora regidora ens està dient una mentida. De totes estes empreses, a qui no ubiquem és a Coesmi, no serà que ha contractat amb l'Ajuntament per a construir el local dels jubilats (no ho feia Casimiro el Panader), o la casa de la cultura, o el nou dipòsit? Ja vorem. A qui tirem a faltar és a Avilés. Què passa, que no es fa el PAI del Pinaret? Què passarà amb l'escola nova?
No sé el que costarà cada exemplar de la “revista institucional de festes”, però de segur que no és molt barata. Aleshores, quants més fulls tinga, més cara serà. Per tant, creguem que li'n sobren uns quants. Per exemple: de fotografies de l'escoleta hi ha quatre pàgines, no en són massa? I de poesies, quatre més. Em sembla bé que si algú té afició a escriure que ho faça, però a una publicació d'estes característiques se li deuria d'exigir un poc més de qualitat. De la temàtica, ni parlar-ne. Com tire de menys els llibres de festes d'abans! Tot açò el que demostra és una falta d'imaginació brutal que els obliga a posar palla per omplir un pamflet lamentable, propagandístic i prescindible, preludi de lo que serien les festes.
De pedra em vaig quedar en llegir el comentari que fa el senyor Tomás en la seua “contracrónica (contracrònica de quina crònica?) festiva”. En ella ens acusa, creguem que no a nosaltres sols, els altres ja s'apanyaran si volen, si saben, i si tenen collons, de desacreditar a tots aquells que treballen per les festes, incloent-se ell. Corrent, vaig obrir l'ordinador i vaig buscar a l'arxiu del blog algun escrit que desacreditara al contracronista. En 2009 no apareix cap ressenya; és en 2008, quan diguem que ens agradaria que els seus escrits aparegueren a la “revista institucional de festes” en valencià, res més. És això un insult? Més avant ens explica el per què d'eixe comentari quan diu que ell no ha llegit res, que li ho han contat, perquè afortunadament “aún funciona la emisora local”. Fies vosté de l'emissora local, senyor Tomás, no ha dut problemes ni res per la gràcia de Déu eixa emissora local. Però hui en dia encara hi ha algú que faça cas dels xafardejos que es diuen a “l'emissora local”? Aleshores, li recomanen al senyor Tomás que s'informe millor, de la font si es possible, per a dir eixes coses, perquè, encara que no sabem què li han dit, sí que sabem qui li ho ha dit, i ens imaginem, sense cap dubte, què li ha dit, veritat Majestat? El que no sabíem és que ara també fóra locutor de ràdio, encara que amb eixa verborrea, eixa loquacitat i eixa vocació de venedor de gallines, no ens estranya la seua capacitat de radiar l'actualitat del poble, el mal és que només veu una part. A més a més, se li nota en el seu escrit una defensa quasi cavalleresca de Sa Majestat. Tinga en compte que a Ador hi ha un partit que representa a la meitat del poble, i que ni tan sols se'ls ha convidat, crec, a felicitar els veïns en les seues festes, com sí ho fan els jubilats, el retor, la banda... Però a qui li pique que es rasque.
I ja que estem clavats amb el senyor Tomás, amb tots els respectes, ens agradaria saber quin sentit té escriure una “contracrónica festiva” un any després d'haver passat les festes referenciades. És totalment anacrònic. No seria molt més efectiu si eixa “contracrónica festiva” es publicara o es fera arribar al poble només uns mesos després de les festes, quan la memòria encara està fresca? No portaria a millors reflexions i conclusions, i per tant, a prendre les mesures corresponents més prompte? Des de la nostra modesta opinió creguem que sí.
I de les festes, què?
Ah, que enguany han fet festes?

RELIGIÓ I POLÍTICA

Anit, una amable i simpàtica xicona va portar a casa una estampa de la Mare de Déu dels Desemparats. En eixa estampa s'anuncia l'arribada de la imatge a Palma i a Ador i l'horari dels actes que es celebraran.
Esperem i desitgem que Sa Majestat, i no seria la primera vegada, no manipule esta visita i la porte al seu terreny, el polític, per a traure-li un rendiment electoral propi.
Durant quaranta anys, els de la dictadura de Franco, anaren de la mà la religió i la política, i al nostre parer, això li va fer més mal del que pareix a la religió que no a la política. En arribar la democràcia, molta gent, farta d'imposicions religioses, va optar per pegar a fugir de l'esglesia a esclatacor, fugida que no té parada, només s'ha de veure els temples com estan, fins i tot, en les celebracions més solemnes.
Però este poble pareix que vaja al revés del món, i encara que l'església ha perdut molta "clientela", es manté viu eixe vincle establit després de la guerra civil, religió-política. Vivim en un poble tradicionalista, conservador, religiós, i això comporta, si més no, votar al Partit Popular, màxim exponent d'eixes idees, i ací a València, qui ho anava a dir, principal partit valencianista. De res serveixen les acusacions de corrupció dels seus màxims dirigents. Amb una política de llavat de cervell, gràcies al omnipotent Canal 9, i de presència en tots els esdeveniments de la societat valenciana, inclosos els religiosos, Camps es capaç d'inaugurar quatre o cinc obres en un matí, han aconseguit ja no mantenir-se com estan, sinó, incompressiblement, augmentar el seu avantatge sobre l'oposició.
Esperem i desitgem (encara que sabem que serà impossible) que Sa Majestat sàpia estar a l'altura de l'esdeveniment, és a dir, mesclat entre la gent, quan més arrere millor, i si és possible, que no hi acudisca. En un acte d'esta índole, no representa ningú, no es pot presentar com a representant del poble, ni tan sols dels veïns catòlics. A la pobra Mare de Déu se li rebolicarien els budells de veure-se'l, amb tot el que ha fet este home, pul·lulant per davant d'ella.

CUANDO LAS BARBAS DE TU VECINO VEAS PELAR...

A GASTAR!

Hi han coses que no entenem ni entendrem mai. A València, la Rita Barberà (Barbaritats com diria un col·lega), proposa apagar la meitat de la il·luminació pública de la ciutat per estalviar llum i euros; també proposa retallar sous i tancar l'oferta d'empleament públic, és a dir, no fer més funcionaris. Ací, Sa Majestat, que és molt més que Rita (vas a comparar!), fa tot el contrari: posa fanals fins i tot en caminals per que els conills i mussols s'hi vegen per la nit; no tenim notícies que s'haja baixat el sou; i el més greu, en els primers vint anys de manament absolut, no va fer cap funcionari, i en els tres últims d'aquesta darrera legislatura, ja n'ha fet tres, i l'espectativa és que faça també a Oscar (i si no, al temps). És a dir, este home va al revés del món, o millor dit, s'ha creat un món de fantasia, igual que Zapatero, però molt més fantàstic e irreal, fruit dels seus aires de grandesa, que portaran al poble a la bancarrota. És patètic llegir els pressupostos per a enguany. I vinga piscines cobertes i poliesportius i... hala, A gastar!

Per cert, tan malament estem que no hi han diners per a canviar una trapa trencada del clavegueram ? De front del parc hi ha una que ja farà més d'un mes que té damunt un con per que no la xafen els cotxes. O és que vol fer una redona ahí?

QUÈ ÉS EL TERRER?

L'altre dia, quan venia de Gandia, em vaig posar darrere d'un camió que acabava d'eixir de les obres que estan fent al Passeig de les Germanies, i que en concret portava enderrocs. Em vaig quedar sorpresa quan, en arribar al poble, el camió va prendre la direcció del terrer. En el trajecte des de Gandia, ens creuarem amb més camions de la mateixa empresa, CADESA crec que es deia, fins i tot en trobàrem per Palma, i en l'entrada al carrer del terrer va haver de deixar eixir a un camió molt més gran que portava pedres grandíssimes. Jo en eixe moment em vaig preguntar: ací què és el que està passant, s'estan emportant la terra i les pedres bones i estan portant enderrocs? El terrer és una cantera o un abocador de fem? A banda d'enderrocs, què més s'està abocant allà dalt? En què es beneficia el poble? Estos camions que aboquen fem paguen algun canon, o taxa o el que siga a l'ajuntament? Hi ha algun control mediambiental? S'hauran vessat productes contaminants? Prop de la pujada del castell hi havia un xicotet llac que es va formar quan van buidar la terra bona per al rajolar; ara eixe llac no existix perquè l'han reomplit de fem, enderrocs, terra i ves tu a saber què més; això s'ha controlat? Van a tombar el Piló Poquet? Haveu vist el que estan fent a la cara oest d'esta muntanya? Pugeu i veureu, l'escarbat és impressionant. No saben que si fan desaparéixer eixa muntanya canviarà radicalment el microclima d'Ador? Què està fent Sa Majestat al respecte? La cantera és legal o il·legal, algú m'ho pot dir? Algú pot contestar estes preguntes?

SOLUCIONAT EL DESFICACI DE LA PISCINA

Pareix ser que es confirma la notícia. Després de veure's durant tota la setmana cues infinites en la porta d'entrada a la piscina coberta, on els temps d'espera per poder-se banyar encara que fóra la úngla del dit gros del peu esquerre amb l'aigua calenteta, arriba a les tres hores i mitja; de comprovar el perfecte funcionament dels eixugadors de cabells; de que en els amples, còmodes i acollidors vestidors, la gent ix amb la roba i les sabates seques al carrer; de que no falla mai l'electricitat; i de que en general tot funciona com un rellotge; podem dir que les cues que divendres passat es formaren a les portes de l'Ajuntament d'Ador, que fins i tot arribaven fins la farmàcia, per homes amb trages de 1000 euros, amb corbates de 100 euros, sabates embetumades i un maletí a la mà, eren alts directius d'empreses que venien a oferir els seus serveis per fer-se amb la codiciada contrata de l'explotació de la piscina coberta. Esperem que Déu il·lumine l'enteniment de Sa Majestat Juanvi I l'Empastrador, per que sàpiga triar la més beneficiosa per al poble.
Amén