dimarts, 27 d’abril del 2010
PISCINA PRIVADA
dilluns, 19 d’abril del 2010
LA PRIMERA PEDRA
No descartem que també pose la primera pedra de la casa del Dipòsit, fins i tot de la nova escola (tindria collons, eh, que ell que ha sigut el principal culpable del retràs en la construcció de la nova escola, per les seues empastrades, com no, es ficara la medalla de l'escola, ¡quan li agraden les medalles a Sa Majestat!)
dissabte, 20 de març del 2010
REBEL·LIÓ
Però diuen que fer el que fan no és pecat. Aleshores, proposem el següent: així com, una altra Majestat, Sa Altesa Reial Esperanza Aguirre ha demanat una rebel·lió contra la pujada de l'IVA, nosaltres també demanem una rebel·lió contra el tancament del poliesportiu. Des d'ací cridem que ¡ja està bé! Volem gaudir de les instal·lacions, que ens han costat cent vint-i-cuatre milions de pessetes, que ja fa tres anys que estan fetes i que no encara apenes si hem pogut xafar. Demanen, exigim que s'obriguen ja i sinó, convoquem a tot els xiquets, a tot el poble, que es manifesten a Sa Majestat, que li diguen la poca vergonya que té, i que òbriga les instal·lacions ja, que ell no és qui per mantidre això, que ja fa mesos que està acabat, tancat. Quina excusa pot donar? Que està esperant que estiga la piscina acabada per a en el mateix paquet inaugurar-ho tot? I per la seua supèrbia i vanitat tenim que fastidiar-nos? Rebel·lem-nos tots, ja està bé!
divendres, 19 de febrer del 2010
QUINA PENA D'ALCALDE-REI
A cada dia que passa, Sa Majestat dóna més pena.
Per acabar unes preguntes: ¿què és això de l'Associació Juvenil d'Ador? ¿Qui la conforma? ¿Estan representats en ella tots els veïns, o només els acòlits de Sa Majestat?
dimarts, 26 de gener del 2010
OPORTUNITAT PERDUDA
Quina oportunitat desaprofitada! No ens ho podem creure. Resulta que el Ministeri d'Indústria demana voluntaris per a una inversió de 700 milions d'euros, 300 llocs de treball i 6 milions d'euros anuals, i el nostre alcalde-rei no envia la sol·licitud. En què estarà pensant? Pareix que Sa Majestat va perdent facultats. Tants anys segut al tron d'or comencen a passar-li factura. Va perdent agilitat, les neurones se li van atrofiant i la poca imaginació que tenia se li minva com la lluna. Perquè a veure: quina diferència hi ha entre un femer de residus urbans, el qual sí que va enviar la sol·licitud, un femer de residus de la construcció, que pel que pareix, ja estan construint en el polígon industrial, i un femer de residus radioactius? Per què uns sí i l'altre, que és el que més diners dóna, no? S'imagineu la quantitat de coses que podria fer Sa Majestat amb tan fabulosa quantitat de diners? Esmorzars, dinars, berenars, sopars, resopars, reesmorzars... tots els dies i per a tots; una piscina coberta per a cada carrer, què collons per a cada carrer, una per a cada casa! I també un poliesportiu, i també per a cada casa; i un metge per família, i un hospital, tant que sap ell de sanitat (té collons la cosa), i un llar del jubilat per a cada jubilat... quantes coses podria fer! Quina llàstima!
Canviant d'assumpte, a la Safor s'estan fent molts congressos locals del PP per triar els candidats per les properes eleccions locals. A Ador no fa falta fer este congrés. Per a què? Ací, Sa Magestat té el poder absolut i no hi ha cap hereu digne de tan alta gràcia. Aleshores, si la gràcia de Déu que l'ha posat no el lleva, tenim alcalde-rei per a temps.
diumenge, 17 de gener del 2010
CANAL 9, RITA, I SA MAJESTAT
Acò ho venim a dir pel que vérem anit, 16 de gener. La programació normal de Canal 9, dissabtes per la nit, és el telediari a les nou, després la prèvia del partit de futbol i, a continuació, el partit, anit, ni més ni menys que un Barça-Sevilla, bon partit per als qui els agrada el futbol. Però anit no va ser així. Després de les notícies, fetes a presses i correres per acabar prompte, sense cap anunci publicitari intercalat, feren Dossiers, un programa de reportatges que suposadament és la bandera dels servicis informatius de la casa. Doncs bé, este reportatge girava al voltant del barri del Cabanyal de València. Com sabreu, el ministeri de Cultura ha declarat el barri bé d'interés públic, i per tant s'ha de protegir. I s'ha de protegir perquè l'Ajuntament del Cap i Casal té previst, des de l'any 1992 si no recordem mal, prolongar l'avinguda Blasco Ibañez fins la mar, travessant este barri i partint-lo per la meitat. No anem a entrar en si la decisió del ministeri és correcta, per cert, que ve avalada per una sentència del Suprem, o no; si qui té la raó és l'Ajuntament o no. No ens interessa esta qüestió, sinó la intervenció de Canal 9 en este assumpte. Com déiem abans, amb al·levosía i nocturnitat, el programa Dossiers va fer, descaradament, una apologia abominable dels interessos de la senyoreta Rita. Poc menys que van dir que la zona en conflicte és un infern ple de drogoaddictes i de delinqüents. Tragueren gent parlant de lo malament que està allò i de les ganes que tenen que els dividisquen el barri. Només uns segons tragueren al representant de l'associació per Salvar el Cabanyal defensant els seus arguments.
I nosaltres ens preguntem: si tant de drogoaddicte i tanta delinqüència hi ha, què fa la Rita que no envia més policies per tallar eixa situació de soca-rel? Una Rita, que com no, també va eixir besant a tots els que es posaven per davant, una Rita que cada dia està més grossa, farcida de prepotència, vanitat i supèrbia que li han inflat tant les mamelles que pareix que vaja a caure de nassos.
Açò també és pot traslladar al nostre poble, on Sa Majestat, aplicat discipul de Camps i Rita, manipula i fa el que li dóna la gana, farcit també de xuleria, prepotència i "pels meus collons", fent-nos creure que vivim en el millor poble del món i que prompte tindrem tantes coses i tant bones, que ens envejarà fins i tot l'Obama. Ara això sí, haurem de treballar de valent per a pagar tant de despropòsit.
dimecres, 6 de gener del 2010
PISCINA INSOSTENIBLE
Seguint el fil d'un comentari que hem llegit al blog de GA, on diuen que Rus va dir que les piscines cobertes en pobles menuts són insostenibles, hem buscat i hem trobat un article en el diari Levante-EMV on es reflecteixen estes declaracions. Quina barra que té tota esta gent!
Feliç any nou per a tots, encara que per a uns, els mateixos, sempre serà més feliç que per a d'altres.