Pareix ser que les coses no pinten massa bé per a Gent d'Ador. Alguna cosa estranya està passant al seu sí. Segons ens assabentem, darrerament no es reunix el grup, i quan ho han fet, no acudixen la meitat dels integrants de la formació, sobre tot alguns del "pesos pesants", el que ens du a pensar que les coses no van massa bé. Seria una llàstima que, després de quatre anys de fer una bona oposició (els ha faltat un poc més de contundència per haver fet una oposició excel·lent), ho tiraren ara tot a rodar. Però la política és així, i mantindre pactes d'esta envergadura durant molt de temps és complicat. Es necessita molta disciplina, ma esquerra i voluntat.
Segons les informacions que tenim, el Bloc no les té totes. El que sí pareix clar és que Joanfra (quan de mal ha fet este home!, en tan vàlid que és), no tornarà a la llista. Però el partit, des de Gandia, té intencions de fer una llista, el que passa és que no troba qui la vullga encapçalar. El PSOE, en canvi, sí que sembla que està per mantindre la coalició, però per això necessita que el Bloc també estiga integrat, sinó, possiblement també farien una llista a banda.
I els independents? Són una incògnita. El que sembla que està clar és qui serà el cap de llista. I pel que tenim entés, tenen un parell de sorpreses; ja veurem si és així. La pregunta que ens fem és: què faran els independents de GA si el PSOE i el Bloc presenten llistes separades? Continuaran endavant ells a soles?
Sa Majestat, després de dir en més d'una ocasió que GA no duraria una rosada, ja està que no dorm, expectant per saber què faran els dimonis estos de GA. Són un cigró que té a la sabata i que el porta pel carrer de l'amargura. Seria una llàstima que ara, de forma inconscient, tiraren per terra tot el que han fet al llarg de quatre anys. Esperem que triomfe el trellat i continuen endavant tots junts.
diumenge, 12 de desembre del 2010
divendres, 19 de novembre del 2010
FALTES D'ORTOGRAFIA
Paraules expressades pel ministre d’Educació, el sr. Ángel Gabilondo:
"El lenguaje no es sólo un vehículo de comunicación, también lo es de expresión y de aprender a comportarse con justicia y con algún derecho"
Cuidar las palabras "es una forma de hacer una sociedad más justa y produce más justicia en el mundo"
"Se ha querido transmitir la percepción de que el cuidado de las palabras también es el cuidado de la sociedad"
"A escribir se aprende leyendo, viendo las palabras una y otra vez, escuchando, conversando y atendiendo".
"Lo que sí está claro es que la mayor falta de ortografía es no tener en consideración la ortografía, eso sí es una falta muy seria."
Un parell de respostes de Sa Majestat, Juanvi I l’Empastrador, a Gent d’Ador (copiades del seu blog):
Referente a la septima pregunta le comunico:
La residencia no es que tiene alcantarillado, tiene dos tuberias una para alcantarillado y otra para pluviales, reunido con el director de la residencia le comente dicha preocupación a lo que comento que lo averiguaria y en caso de estar mal conectado se haria bien, seguramente seria que hubo en su dia un problema de hundimiento, se arregló y no se conectó bien, por lo tanto se va a solucionar lo más rapidamente posible.
En estos momentos la urbanización Monte Corona se está tratando el agua residual perfectamente por parte de Egevasa y de las depuradoras existentes, serà Egevasa el que si existe algun problema lo comunicarà al ayuntamiento.
El poligono industrial tiene su propia depuradora.
El alcantarillado del pai ovo claro que está conectado a la red general que pasa por dicho pai , no querran ustedes que lo conectemos al de monte Corona o al del poligono industrial.
en cuanto al centro juvenil le comunico que en cuanto este terminado de ponerlo todo en su sitio no le quepa ninguna duda que se abrirá de immediato.
Les paraules subratllades són faltes d’ortografia, majorment accents i majúscules. De les faltes sintàctiques i gramaticals, millor no parlar-ne.
dimecres, 27 d’octubre del 2010
FILL PREDILECTE
Enllaçant amb l’entrada anterior, i parlant de bans, este migdia he escoltat el que han fet hui. Primer han començat informant de que qui vullga vacunar-se..., bé. Després han anunciat que qui vullga flors per a Tot Sants..., açò, Óscar, al final, que és un anunci privat. I per acabar, que el dissabte faran una cavalcada de Halloween; personalment pensem que açò sobra, que americanades ja en tenim prou, però si la xicalla ho demana i les papallones de Sa Majestat tenen voluntat (per què sempre són les mateixes i no deixen entrar a més gent?), doncs que ho facen i que es divertixquen.
I ja està? Doncs sí. Demà hi ha Ple Ordinari i no s’anuncia pels altaveus? Doncs clar, com sempre. I això que la temàtica del ple pot interessar a molts dels seus votants, doncs la majoria van a missa i tot això. Però ell, erre que erre, a la seua: ell és Sa Majestat, Juanvi I l’Empastrador, i fa el que li dóna la gana. Aleshores nosaltres pensem: a veure si per compte de voler fer Fill Predilecte al Fraret, vol declarar-se ell, Fill Predilecte (per falta de ganes no serà, té l’ego tan gran que es mereix açò i més). Si no és així, ací encetem una enquesta per veure si la gent està d’acord en declarar a Sa Majestat, Juanvi I l’Empastrador, Fill Predilecte de Sa Casa, el poble d’Ador, on fa i desfà per on li rota sense demanar explicacions a ningú. A la dreta obrim una enquesta per que voteu si esteu d’acord.
I com sempre, el plenari serà a les 11.30 del matí, quan la gent no hi pot acudir, què vol amagar? I tot açò passa, no perquè ell ho vullga així, que també, sinó perquè els seus votants i els que el recolzen per darrere, li ho permeten. Des de fora està clar que no hi ha res a fer, no amb esta oposició, que encara que fan el que poden, denunciant-ho tots els plenaris, no és suficient i pensem que podrien fer més; no, això només es pot arreglar des de dins, des del PP d’Ador o dels seus votants. Són ells els que li han de dir: ja està bé Juanvi, o canvies o te’n vas a fer la mà. Però per desgràcia (l’experiència, després de 23 anys, ens diu que no), pareix que tot ho troben bé i que tot funciona de putamare. Doncs si ho volen així, que sàpiguen que ells també seran responsables, el dia que ixca tot el que ahí deu hi haure, i que estiguen segurs que algun dia eixirà, de tots els desgavells fets durant estos llargs anys.
divendres, 22 d’octubre del 2010
ES FA SABER...
Fa una estona, he passat per davant de la Casa dels joves i m'ha cridat l'atenció que estiguera oberta, doncs les llums de la sala de dalt estaven enceses. Jo sé que allí van les xiquetes a assajar els balls, però el que hui hi havia no eren les xiquetes que normalment van a ballar. Dissimuladament he preguntat i m'han informat que el que passa és que s'està celebrant un aniversari.
Ací teníem entés que eixe local encara estava tancat, a l'espera, clar està, de que s'aproximen més les eleccions municipals, i així, Sa Majestat, poder-lo reinaugurar i intentar arrimar-se els vots dels més joves. Però ja veiem que no.
Aleshores:
"Es fa saber a tot el poble, que tots els que desitgen celebrar un aniversari, ho podran fer a la Casa dels Joves sense pagar res. Per a fer-ho, hauran de demanar permís a l'Ajuntament. Això sí, el menjar i la beguda va a càrrec del sol·licitant."
P.d. Si jo anara a demanar el local, me'l cedirien?
Ací teníem entés que eixe local encara estava tancat, a l'espera, clar està, de que s'aproximen més les eleccions municipals, i així, Sa Majestat, poder-lo reinaugurar i intentar arrimar-se els vots dels més joves. Però ja veiem que no.
Aleshores:
"Es fa saber a tot el poble, que tots els que desitgen celebrar un aniversari, ho podran fer a la Casa dels Joves sense pagar res. Per a fer-ho, hauran de demanar permís a l'Ajuntament. Això sí, el menjar i la beguda va a càrrec del sol·licitant."
P.d. Si jo anara a demanar el local, me'l cedirien?
dimarts, 12 d’octubre del 2010
ADOR = XINA
Anit, en les notícies de La Primera, estaven informant de que a la Xina, després de donar-li el premi Nobel de la Pau a Lui Xiaobo, se n'ha armat una de grossa. Com sabeu, este dissident està tancat en la presó, o millor dit, en un camp de reeducació, per demanar una cosa tan normal a Europa com és la democràcia, la llibertat d'expressió i la finalització del partit únic. En saber-se la notícia, les autoritats xineses prengueren mesures diplomàtiques contra Noruega, han arrestat al seu domicili a la dona del dissident i han silenciat la informació al poble. De fet, la periodista que feia el reportatge, li va preguntat a un vianant si sabia que el premi Nobel de la Pau li l'havien donat a un xinés. L'home, estranyat, primer va dir que no coneixia la notícia i, després de reflexionar un segon, va afegir: això és impossible. No s'ho creia!
No sabeu quantes similituds vaig trobar entre el que està passant a la Xina i el que passa ací al poble.
No sabeu quantes similituds vaig trobar entre el que està passant a la Xina i el que passa ací al poble.
dilluns, 13 de setembre del 2010
LLIBRE I FESTES
Abans d'obrir el llibre de festes, perdó, de “la revista institucional” d'enguany, les fulles ja desprenien un tuf a flors de cementeri, a ciri, a plomes de gavina blava i, fins i tot, a peus de Franco. Això feia presagiar unes festes molt dolentes, les pitjors que he conegut en la meua vida, i això que n'he conegut unes quantes.
En obrir la portada, ens rep la fotografia de Sa Majestat, Juanvi I l'Empastrador, segut al seu tron escrivint les mateixes paraules de sempre (al menys li haguera pogut llevar la tapadora la bolígraf). Enguany ens diu que “nostres festes (...) ens donen l'oportunitat d'exhibir a més de la bellesa del nostre patrimoni material i immaterial (no sé quin, si se l'ha carregat tot), l'encant del nostre patrimoni natural”, concentrat sobre tot al Collao i a l'Horta, que dóna pena de veure tota abandonada gràcies a ell i a la seua colla de constructors oportunistes.
La regidora de cultura, que com està un graó per baix de Sa Majestat no es mereix una foto, ens diu que, per culpa de la crisi, no han posat publicitat per no carregar amb una despesa més a les tres o quatre empresetes del poble. Bé, però mirant les pàgines de la “revista institucional”, contem cinc espais publicitaris, a tota pàgina! Suposem que estes empreses són les que contracten amb l'Ajuntament. Si no es paguen elles la publicitat, els que confeccionen el llibre estan incorrent en alguna cosa, com a mínim, il·legal, doncs els la paguem nosaltres amb els nostres insuportables impostos; si se la paguen ells, la senyora regidora ens està dient una mentida. De totes estes empreses, a qui no ubiquem és a Coesmi, no serà que ha contractat amb l'Ajuntament per a construir el local dels jubilats (no ho feia Casimiro el Panader), o la casa de la cultura, o el nou dipòsit? Ja vorem. A qui tirem a faltar és a Avilés. Què passa, que no es fa el PAI del Pinaret? Què passarà amb l'escola nova?
No sé el que costarà cada exemplar de la “revista institucional de festes”, però de segur que no és molt barata. Aleshores, quants més fulls tinga, més cara serà. Per tant, creguem que li'n sobren uns quants. Per exemple: de fotografies de l'escoleta hi ha quatre pàgines, no en són massa? I de poesies, quatre més. Em sembla bé que si algú té afició a escriure que ho faça, però a una publicació d'estes característiques se li deuria d'exigir un poc més de qualitat. De la temàtica, ni parlar-ne. Com tire de menys els llibres de festes d'abans! Tot açò el que demostra és una falta d'imaginació brutal que els obliga a posar palla per omplir un pamflet lamentable, propagandístic i prescindible, preludi de lo que serien les festes.
De pedra em vaig quedar en llegir el comentari que fa el senyor Tomás en la seua “contracrónica (contracrònica de quina crònica?) festiva”. En ella ens acusa, creguem que no a nosaltres sols, els altres ja s'apanyaran si volen, si saben, i si tenen collons, de desacreditar a tots aquells que treballen per les festes, incloent-se ell. Corrent, vaig obrir l'ordinador i vaig buscar a l'arxiu del blog algun escrit que desacreditara al contracronista. En 2009 no apareix cap ressenya; és en 2008, quan diguem que ens agradaria que els seus escrits aparegueren a la “revista institucional de festes” en valencià, res més. És això un insult? Més avant ens explica el per què d'eixe comentari quan diu que ell no ha llegit res, que li ho han contat, perquè afortunadament “aún funciona la emisora local”. Fies vosté de l'emissora local, senyor Tomás, no ha dut problemes ni res per la gràcia de Déu eixa emissora local. Però hui en dia encara hi ha algú que faça cas dels xafardejos que es diuen a “l'emissora local”? Aleshores, li recomanen al senyor Tomás que s'informe millor, de la font si es possible, per a dir eixes coses, perquè, encara que no sabem què li han dit, sí que sabem qui li ho ha dit, i ens imaginem, sense cap dubte, què li ha dit, veritat Majestat? El que no sabíem és que ara també fóra locutor de ràdio, encara que amb eixa verborrea, eixa loquacitat i eixa vocació de venedor de gallines, no ens estranya la seua capacitat de radiar l'actualitat del poble, el mal és que només veu una part. A més a més, se li nota en el seu escrit una defensa quasi cavalleresca de Sa Majestat. Tinga en compte que a Ador hi ha un partit que representa a la meitat del poble, i que ni tan sols se'ls ha convidat, crec, a felicitar els veïns en les seues festes, com sí ho fan els jubilats, el retor, la banda... Però a qui li pique que es rasque.
I ja que estem clavats amb el senyor Tomás, amb tots els respectes, ens agradaria saber quin sentit té escriure una “contracrónica festiva” un any després d'haver passat les festes referenciades. És totalment anacrònic. No seria molt més efectiu si eixa “contracrónica festiva” es publicara o es fera arribar al poble només uns mesos després de les festes, quan la memòria encara està fresca? No portaria a millors reflexions i conclusions, i per tant, a prendre les mesures corresponents més prompte? Des de la nostra modesta opinió creguem que sí.
I de les festes, què?
Ah, que enguany han fet festes?
En obrir la portada, ens rep la fotografia de Sa Majestat, Juanvi I l'Empastrador, segut al seu tron escrivint les mateixes paraules de sempre (al menys li haguera pogut llevar la tapadora la bolígraf). Enguany ens diu que “nostres festes (...) ens donen l'oportunitat d'exhibir a més de la bellesa del nostre patrimoni material i immaterial (no sé quin, si se l'ha carregat tot), l'encant del nostre patrimoni natural”, concentrat sobre tot al Collao i a l'Horta, que dóna pena de veure tota abandonada gràcies a ell i a la seua colla de constructors oportunistes.
La regidora de cultura, que com està un graó per baix de Sa Majestat no es mereix una foto, ens diu que, per culpa de la crisi, no han posat publicitat per no carregar amb una despesa més a les tres o quatre empresetes del poble. Bé, però mirant les pàgines de la “revista institucional”, contem cinc espais publicitaris, a tota pàgina! Suposem que estes empreses són les que contracten amb l'Ajuntament. Si no es paguen elles la publicitat, els que confeccionen el llibre estan incorrent en alguna cosa, com a mínim, il·legal, doncs els la paguem nosaltres amb els nostres insuportables impostos; si se la paguen ells, la senyora regidora ens està dient una mentida. De totes estes empreses, a qui no ubiquem és a Coesmi, no serà que ha contractat amb l'Ajuntament per a construir el local dels jubilats (no ho feia Casimiro el Panader), o la casa de la cultura, o el nou dipòsit? Ja vorem. A qui tirem a faltar és a Avilés. Què passa, que no es fa el PAI del Pinaret? Què passarà amb l'escola nova?
No sé el que costarà cada exemplar de la “revista institucional de festes”, però de segur que no és molt barata. Aleshores, quants més fulls tinga, més cara serà. Per tant, creguem que li'n sobren uns quants. Per exemple: de fotografies de l'escoleta hi ha quatre pàgines, no en són massa? I de poesies, quatre més. Em sembla bé que si algú té afició a escriure que ho faça, però a una publicació d'estes característiques se li deuria d'exigir un poc més de qualitat. De la temàtica, ni parlar-ne. Com tire de menys els llibres de festes d'abans! Tot açò el que demostra és una falta d'imaginació brutal que els obliga a posar palla per omplir un pamflet lamentable, propagandístic i prescindible, preludi de lo que serien les festes.
De pedra em vaig quedar en llegir el comentari que fa el senyor Tomás en la seua “contracrónica (contracrònica de quina crònica?) festiva”. En ella ens acusa, creguem que no a nosaltres sols, els altres ja s'apanyaran si volen, si saben, i si tenen collons, de desacreditar a tots aquells que treballen per les festes, incloent-se ell. Corrent, vaig obrir l'ordinador i vaig buscar a l'arxiu del blog algun escrit que desacreditara al contracronista. En 2009 no apareix cap ressenya; és en 2008, quan diguem que ens agradaria que els seus escrits aparegueren a la “revista institucional de festes” en valencià, res més. És això un insult? Més avant ens explica el per què d'eixe comentari quan diu que ell no ha llegit res, que li ho han contat, perquè afortunadament “aún funciona la emisora local”. Fies vosté de l'emissora local, senyor Tomás, no ha dut problemes ni res per la gràcia de Déu eixa emissora local. Però hui en dia encara hi ha algú que faça cas dels xafardejos que es diuen a “l'emissora local”? Aleshores, li recomanen al senyor Tomás que s'informe millor, de la font si es possible, per a dir eixes coses, perquè, encara que no sabem què li han dit, sí que sabem qui li ho ha dit, i ens imaginem, sense cap dubte, què li ha dit, veritat Majestat? El que no sabíem és que ara també fóra locutor de ràdio, encara que amb eixa verborrea, eixa loquacitat i eixa vocació de venedor de gallines, no ens estranya la seua capacitat de radiar l'actualitat del poble, el mal és que només veu una part. A més a més, se li nota en el seu escrit una defensa quasi cavalleresca de Sa Majestat. Tinga en compte que a Ador hi ha un partit que representa a la meitat del poble, i que ni tan sols se'ls ha convidat, crec, a felicitar els veïns en les seues festes, com sí ho fan els jubilats, el retor, la banda... Però a qui li pique que es rasque.
I ja que estem clavats amb el senyor Tomás, amb tots els respectes, ens agradaria saber quin sentit té escriure una “contracrónica festiva” un any després d'haver passat les festes referenciades. És totalment anacrònic. No seria molt més efectiu si eixa “contracrónica festiva” es publicara o es fera arribar al poble només uns mesos després de les festes, quan la memòria encara està fresca? No portaria a millors reflexions i conclusions, i per tant, a prendre les mesures corresponents més prompte? Des de la nostra modesta opinió creguem que sí.
I de les festes, què?
Ah, que enguany han fet festes?
dissabte, 28 d’agost del 2010
RELIGIÓ I POLÍTICA
Anit, una amable i simpàtica xicona va portar a casa una estampa de la Mare de Déu dels Desemparats. En eixa estampa s'anuncia l'arribada de la imatge a Palma i a Ador i l'horari dels actes que es celebraran.
Esperem i desitgem que Sa Majestat, i no seria la primera vegada, no manipule esta visita i la porte al seu terreny, el polític, per a traure-li un rendiment electoral propi.
Durant quaranta anys, els de la dictadura de Franco, anaren de la mà la religió i la política, i al nostre parer, això li va fer més mal del que pareix a la religió que no a la política. En arribar la democràcia, molta gent, farta d'imposicions religioses, va optar per pegar a fugir de l'esglesia a esclatacor, fugida que no té parada, només s'ha de veure els temples com estan, fins i tot, en les celebracions més solemnes.
Però este poble pareix que vaja al revés del món, i encara que l'església ha perdut molta "clientela", es manté viu eixe vincle establit després de la guerra civil, religió-política. Vivim en un poble tradicionalista, conservador, religiós, i això comporta, si més no, votar al Partit Popular, màxim exponent d'eixes idees, i ací a València, qui ho anava a dir, principal partit valencianista. De res serveixen les acusacions de corrupció dels seus màxims dirigents. Amb una política de llavat de cervell, gràcies al omnipotent Canal 9, i de presència en tots els esdeveniments de la societat valenciana, inclosos els religiosos, Camps es capaç d'inaugurar quatre o cinc obres en un matí, han aconseguit ja no mantenir-se com estan, sinó, incompressiblement, augmentar el seu avantatge sobre l'oposició.
Esperem i desitgem (encara que sabem que serà impossible) que Sa Majestat sàpia estar a l'altura de l'esdeveniment, és a dir, mesclat entre la gent, quan més arrere millor, i si és possible, que no hi acudisca. En un acte d'esta índole, no representa ningú, no es pot presentar com a representant del poble, ni tan sols dels veïns catòlics. A la pobra Mare de Déu se li rebolicarien els budells de veure-se'l, amb tot el que ha fet este home, pul·lulant per davant d'ella.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)